La nit més llarga de la meva vida

0

No comments posted yet

Comments

Slide 1

La nit més llarga de la meva vida

Slide 2

Us vaig a contar una historia que fa molt de temps que la tinc guardada dintre de mi i no me la puc llevar.

Slide 3

Això era el 1 de novembre del 1962 com tots coneixem `` El dia de tots Sants ´´ . Jo era una nena de 8 anys quan per primera vegada vaig anar al cementiri. Eren les vuit de la nit. Quan vaig entrar pareixia un laberint sense sortida. Jo duia una bossa plena de fruits secs i anava deixant rastre amb les closques.

Slide 4

Quan jo i la meva mare vàrem arribar a la tomba del nostre estimat pare, havien trencat la vidriera!. Vàrem còrrer atemorides fins la sortida per buscar el vigilant però resulta que algú havia llevat les closques del camí.

Slide 5

Al cap de cinc minuts buscant la sortida varen tornar a la tomba del meu estimat pare, davant la tomba havia el grapat de closquès. Ens vàrem atemorir més i nosaltres no creien amb això dels morts que en aquesta nit reviuen.

Slide 6

Cada segon, cada minut que passava el cor ens sobresortia més del nostre cos. No sabíem que fer, varem estar donant voltes i voltes i sempre acabà-vem a la tomba del meu pare, excepte una vegada vàrem anar a parar a una tomba que posava que havia mort el 31 d’octubre i posava una oració molt tenebrosa ``quan menys ho espereu apareixeré darrera vosaltres´´ i va ser així

Slide 7

Al cap de vint segons va aparèix-er el guardià del cementeri; no ens va preguntar res ni dir res, va seguint caminant. A mi se’m va ocòrrer desfilar un fil del meu jersei de llana i que la meva mare l’aguantés i jo anés caminant i en arribar la sortida jo donaria tres estirades i sols la mare hauria que seguir el meu fil. I així va ser, jo vaig caminar durant dos hores a través del cementiri però quan vaig trobar la porta negre i tenebrosa vaig donar dues estirades.

Slide 8

Pareixia que se sentien els passos de la mare cada cop més i més forts i seguia un ritme tenebrós i esgarrifós. Va haver-hi uns minuts que no seguia el mateix ritme, pareixia que eren quatre cames que caminaven, no dos, es a dir, 2 persones. Jo cridava a la meva mare cada vegada més fort però no hi havia resposta.

Slide 9

Per un moment, vaig pensar que era el meu pare que havia reviscut però en seguida aquesta idea se me’n va anar del cap, era absurda. La persona o la mare sols li faltava girar una cantonada per trobar la sortida. Em vaig començar a trobar malament em faltava la respiració, no sentia les cames ni el cor, no tenia alè per aguantar-me dreta, sentia les passes cada vegada més a prop i ni era conscient d’on estava. Al sentir la veu de la mare dient `` Maria ho hem aconseguit ´´ va ser la millor medecina que vaig poder tenir.

Slide 10

Vaig començar a notar les pulsacions del meu cor que s’anaven recuperant, sentia com els meus pulmons se m’inflaven d’oxigen nou, però no em podia aixecar del terra, les cames se m’havien quedat paralitzades !!!. Quan la mare em va agafar a coll vàrem vorer el resplendor d’una guillotina com baixava, potser que no sentis les cames però encara posseïa els meus 5 sentits. Hi vaig vorer com el resplendor de la guillotina baixava, se’m va aturar la sang, la respiració. No podríem sortir perquè la barrera estava tancada ni tampoc podíem còrrer perquè la meva mare no podia amb mi.

Slide 11

De repent varen sentir una olor a castanyes torades, l’olfacte tant fi que tenia la mare no va poder resistir-se . Jo li deia que no, però pareixia com si l’haguessin encantat. Varem veure d’on procedia la olor, d’una capella. Al entrar, vàrem veure el vigilant ficant-se dins una caixa de pi, com li deia el meu avi, es a dir, un ataüt, ell si que estava encantat. Al entrar a la capella se li vàren caure les claus al vigilant. Varen tornar seguint el rastre del meu fil que la mare el havia enganxat a la barrera.

Slide 12

Quan varen arribar a la porta vàrem començar a provar claus, no sabíem quina era la corresponent. Vaig posar en pràctica un dels meus 5 sentits, l’oïda i vaig sentir passos que corresponien a una persona amb grans botes de soles dures duien el ritme de un rellotge `` tic-tac´´ , vàrem vorer el resplendor de la persona. Venia cap a nosaltres, la mare va començar cada cop mes ràpid, a obrir la porta, quan va trobar la clau corresponent la va intentar obrir; però no podia estava molt forta.

Slide 13

El senyor sospitós sols li faltava un metro per arribar a nosaltres, era com un pesquer, duia una caputxa negre amb un anorac negre, tenia a la mà com un ham que devia fer cinquanta centímetres de llarg. Es veia que no tenia molt bones intencions, pareixia sec, perquè tenia els ulls oberts i la pupil·la tota dilatada. La mare va aconseguir obrir la porta i varem fugir com a dos cauets. Vàrem anar directes a la policia.

Slide 14

Quan ho varen explicar tot, els policies es varen morir de riure pensant que aquella dona estava completament boja. Al cap d’una setmana a casa ja no es parlava d’això, totes dues volíem oblidar el tema. Però la mare va sentir per la radio que el banc més important d’ Eivissa, que estava davant del cementeri havia captat imatges amb la seva càmera de vigilància d’aquell home pesquer amb el ham a la ma. Resultar ser un Home que ens va voler gastar una broma. Nosaltres encara tenim la sospita de qui va rompre la vidriera, si encara esta el vigilant dins la tomba ... sempre ens a quedat aquestes sospites. Va sortir pel diari que el home que es va fer passar per pesquer assassí no es va fer passar per vigilant ni va recollir les closques ni ,va rompre la vidriera.

Slide 15

Al cap de nou mesos aproxi- madament vaig anar a la meva habitació. La mare havia anat a treballar i damunt el meu llit vaig trobar una caixa molt bonica, era de fusta, quan la vaig obrir vaig trobar castanyes trobades, el fil del meu jersei de llana i la creu que va nou mesos abans pertanyia a la làpida del meu difunt pare. La caixa de fusta era de pi pel seu peculiar olor i duia gravat una frase: La por se pinta en el resplendor. .

Slide 16

Ara escric això perquè avui es el dia en que enterren a la meva mare i em va dir que quan ella faltés escribés la historia d’aquella nit i que la cremes conjuntament amb la caixa de pi, que va dur la desgràcia a la meva família. Al el més enllà no hi ha, ni hagué mai i que si n’hi ha que ens deixin en pau.

Slide 17

Nom: Maria Ferrer Ribas Curs: 2ª B Professora: Isa Signes Data: 3.11.09 Assignatura: Llengua Catalana Musica: Symphony no. 9 Bethooven, Lacrimosa Golfang Amadeus Mozart, Ofortuna Carmina Burana

URL: