Petita introducció a la pedra en sec. Coses bàsiques. Què és i quina importància té. Quan, on i perquè. Tipus de construccions. Com es fa. Els marges. Què els diferencia de les parets. Tipus de marges, i les seves utilitats. Fonament, talús i carena. Les rases. Què són. Per a què serveixen. Riscos de l'escorrentia: erosió i inundació. Elements d'una rasa. © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009.

Petita introducció a la pedra en sec. Coses bàsiques sobre la pedra en sec. Què és la pedra en sec, i quina importància té. Quan, on i perquè. Tipus de construccions. Com es fa. Construcció amb pedra, sense cap tipus d'argamassa. Construccions monumentals. Pedra ben treballada, de bona qualitat, transportada des d'una pedrera. S'han conservat testimonis de milers d'anys d'antiguitat. Construccions populars. Pedra poc treballada, de la disponible a l'entorn immediat. Apenes hi ha restes centenàries. Què és? Cal distingir entre... © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009.

Petita introducció a la pedra en sec. Coses bàsiques sobre la pedra en sec. Què és la pedra en sec, i quina importància té. Quan, on i perquè. Tipus de construccions. Com es fa. Durant segles i segles, gran nombre de construccions es van bastir amb la tècnica de pedra en sec. Existien professionals especialistes, i molts agricultors la practicaven per bastir petites construccions. Quina importància té? Des del segle XVIII, a partir de la revolució industrial, el seu ús va retrocedir poc a poc, fins que al llarg del segle XX, pràcticament van desaparèixer els últims especialistes. Actualment, i cada cop més, la societat valora les construccions i la tècnica de la pedra seca com un patrimoni cultural i paisatgístic que cal preservar. © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009.

Petita introducció a la pedra en sec. Coses bàsiques sobre la pedra en sec. Què és la pedra en sec, i quina importància té. Quan, on i perquè. Tipus de construccions. Com es fa. Des de quan es construeix amb pedra en sec? Des de sempre. De ben segur, les primeres construccions es van fer fa milers d'anys, encara que no n'hagin quedat restes que ho permetin demostrar. © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. On es construeix amb pedra en sec? Per què es construia amb pedra en sec? Per què, sense cost en material ni transport: 1. Es netegen els camps de pedra. 2. S'emmagatzema gran quantitat de pedra en un espai mínim. 3. Es fan marges i cabanes amb molta facilitat. A tot el món... ... i a tot arreu on el terreny sigui pedregós.

Petita introducció a la pedra en sec. Coses bàsiques sobre la pedra en sec. Què és la pedra en sec, i quina importàn... Quan, on i perquè. Tipus de construccions. Com es fa. Defensa de conreus i camins © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. Refugi Marge de tancat Barraca Principals tipus de construcció en pedra seca Segons el tipus de pedra de cada territori, les construccions canvien d'aspecte, com també de nom. Al Penedès, són aquests que veieu representats en aquest esquema. (Il·lustració procedent de Benjamí Català Benach “Bellesa rural al Baix Penedès”). Marge de feixa

Petita introducció a la pedra en sec. Coses bàsiques sobre la pedra en sec. Què és la pedra en sec, i quina importància té. Quan, on i perquè. Tipus de construccions. Com es fa. FONAMENT © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. CARA (pedra) CARENA FARCIMENT (pedruscall) El mur. Tota construcció en pedra seca consta, almenys, d'un mur. Les cares del mur, des del fonament fins la carena, les formem amb pedra de mida mitjana o gran. Entre les cares, hi va el rebliment de pedruscall. La cara ha de ser menys vertical com més petita i rodona sigui la pedra.

Petita introducció a la pedra en sec. Coses bàsiques sobre la pedra en sec. Què és la pedra en sec, i quina importància té. Quan, on i perquè. Tipus de construccions. Com es fa. Si tenim “bon ull”, veurem la cara i la cua de les pedres. © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. Pedra ben tallada (carreus). La pedra. A diferència dels maons i totxanes, les pedres són totes diferents. Per tal de trobar el seu lloc en la construcció, cal examinar amb atenció cadascuna de les pedres. Pedra en brut i còdols.

Petita introducció a la pedra en sec. Coses bàsiques sobre la pedra en sec. Què és la pedra en sec, i quina importància té. Quan, on i perquè. Tipus de construccions. Com es fa. No ha de fer safareig. © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. Ha de tenir cua. La cara és el més ample (no ha de tenir ales). Forma de la pedra. Millor grossa que petita.

... però sempre a trencajunts (sense formar columnes). Petita introducció a la pedra en sec. Coses bàsiques sobre la pedra en sec. Què és la pedra en sec, i quina importància té. Quan, on i perquè. Tipus de construccions. Com es fa. Les grans, millor a baix que a dalt. © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. Planes o en rastell (o sardineta)... La major superfície de contacte possible. Collocar la pedra.

Petita introducció a la pedra en sec. Coses bàsiques sobre la pedra en sec. Què és la pedra en sec, i quina importància té. Quan, on i perquè. Tipus de construccions. Com es fa. 2. Falcar © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. 3. Reblir 1. Calçar Reblar El pedruscall. La pedra menys útil per formar les cares, servirà per omplir espais a l'interior del mur... ... o al seu exterior. Reblar, que no és el mateix que reblir, s'ha de deixar pel final i procurar que no sigui necessari. Cal ser metòdic i disciplinat. Calçar en tot moment, falcar abans de reblir, i reblir a cada filada. 1 2 3 4

Petita introducció a la pedra en sec. Els marges. Què els diferencia de les parets. Tipus de marges, i les seves utilitats. Acabats de carena. Morter de calç © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. Vivenda Cares inclinades Agricultura Pedra en sec Cares verticals Els marges no són el mateix que les parets de pedra de les cases velles de poble. La permeabilitat marca la diferència. El marge aguanta la terra, i deixa passar l’aigua i l’aire. La paret és inexpugnable, i no deixa passar l’aigua ni l’aire.

Petita introducció a la pedra en sec. Els marges. Què els diferencia de les parets. Tipus de marges, i les seves utilitats. Acabats de carena. © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. Un simple magatzem de pedra. El marge de tanca limita el pas de les persones, separa propietats i cultius, etc. Marges de feixa i marges de tancar. Tots emmagatzemen pedra i ordenen la propietat. Però també subjecten el talús de les feixes, limiten el pas de les persones, fan ombra i recer, s’hi poden empotrar armaris, són bons amagatalls de petits tresors, etc. El marge de feixa aguanta el talús, i permet fer plans al vessant de les muntanes.

Petita introducció a la pedra en sec. Els marges. Què els diferencia de les parets. Tipus de marges, i les seves utilitats. Acabats de carena. Carena en vano. © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. Carena en rastell. Carena de lloses. La carena és l’acabat d’un marge. Les últimes pedres són la custòdia de totes les altres. El seu pes o volum, o bé la forma d’encaixar-se, han de dificultar que siguin desplaçades fortuïta o malèvolament.

Petita introducció a la pedra en sec. Les rases. Què són. Per a què serveixen. Riscos de l'escorrentia: erosió i inundació. Elements d'una rasa. © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. Del mateix turó baixen altres rases que estan en més bon estat de conservació que la que estem restaurant. En aquesta fotografia satèl·lit, podem situar les rases 1, 2 i 3. La 1 és la nostra. Una rasa és un col·lector d’aigües pluvials. Els pagesos les feien als vessants muntanyosos, per dirigir les aigües de les aigües torrencials i evitar així destrosses ens els conreus. El marge que estem arreglant és d’una rasa. Pots situar el punt on estem restaurant?

Petita introducció a la pedra en sec. Les rases. Què són. Per a què serveixen. Riscos de l'escorrentia: erosió i inundació. Elements d'una rasa. Escorrentia. L’aigua acumulada circula pels pendents. A mesura que avança, es va concentrant, primer, en petits rierols, i després en vigorosos torrents. “Marjades i prevenció de riscs naturals”, Projecte TERRISC INTERREG III B SUDOE – Consell de Mallorca Erosió. La violència de l’escorrentia es tradueix en tonelades de terra arrossegades vessant avall, i profundes cicatrius als camps,. Pluges torrencials de tardor i de primavera. Són típiques del litoral mediterrani. Els pagesos ho saben des de molt antic i, a muntanya, feien les rases. Inundació. L’excés d’aigua d’aquestes pluges, s’entolla; i asfíxia les arrels de les plantes.

Petita introducció a la pedra en sec. Les rases. Què són. Per a què serveixen. Riscos de l'escorrentia: erosió i inundació. Elements d'una rasa. Marge lateral © Josep M. Canals Garriga, dels texts, gràfics i composició, excepte els altrament indicats. Març de 2009. Canal Una rasa típica està formada per un canal i dos marges laterals. Els dos marges, tot i deixar passar l’aigua, ho fan molt poc a poc, tot filtrant-la i retenint la terra.