GRUP 8: QUADRAT PAC 4-CTIC: LA RSC I LA COMPTETITIVITAT EMPRESARIAL AL SECTOR DE L’AUTOMOCIÓ Membres integrants: Yésika Rodriguez Corcoba Mª Carmen Quijada Carrasco Miguel Angel Rubio Martinez Ramon Sadornil Rivera

1. Introducció La RSC neix amb l'objectiu de crear un nou model econòmic de gestió empresarial com a conseqüència de les transformacions socio-econòmiques que afecten al món (globalització, noves tecnologies,...). 1.1. Què és la RSC? Segons J.A. Moreno Izquierdo, la defineix com " la libre voluntad de la empresa de aportar el mayor valor posible a sus diferentes grupos de interés" (RSC y Competitividad. Una visión desde la Empresa) 1.2. Estat actual del sector de l'automoció Canvi d'estratègia, dins el sector determinat per un entorn molt competitiu com a conseqüència de la globalització, principalment en dues direccions: Prioritat en la reducció de costos de fabricació Diferenciació entre productes als mercats tradicionals (Europa, EUA) Deslocalització de la industria automobilística Creixent concentració empresarial (aliances, fusions) El fabricant trasllada costos propis cap als seus proveïdors (emmagatzematge,…) Major inversió en I+D Tendència del sector: fabricants responsables de fases inicial (disseny) i final( comercialització) del cicle productiu. 2. La RSC a les empreses del sector de l’automoció Moltes empreses comercialitzen les seves metodologies de RSC a través dels seus productes

Beneficis socials (estalvi combustible)      La RSC millora la imatge de l'empresa i la seva competitivitat. Des del punt de vista del consumidor, el nivell d'exigència en la gestió de la RSC dins l'empresa varia en funció de la localització d'aquesta: - Països emergents: veuen a l'empresa en sí mateixa com una font d'integració i desenvolupament social i econòmic. Nivell baix d'exigència. - Països madurs (Europa, EUA): el consumidor veu a l'empresa com agent agreujant de l'atur i la contaminació. Nivell alt d'exigència Millores tecnològiques dels vehicles Beneficis medi-ambientals (disminució contaminació) 3. Relacions dels principals stakeholders Els stakeholders són aquells grups interessats en el funcionament de l’empresa que reben els impactes del seu model de gestió i que poden afectar al funcionament d’aquesta. Les relacions amb els stakeholders permeten conèixer les seves expectatives per a donar-los la resposta adequada.

3.1. Accionistes Els accionistes han d'entendre que l'adopció de criteris RSC en la gestió de l'empresa afavoreix –de manera exponencial- la posició competitiva d'aquesta dins el mercat. Per als inversors totes aquelles estratègies que afavoreixin l'èxit empresarial, són benvingudes. 3.2. Treballadors L’actual competitivitat empresarial porta les empreses del sector a generar una demanda de mà d'obra qualificada amb un perfil i uns coneixements determinats. Per tal de fidelitzar els bons professionals, les empreses apliquen estratègies de millora laborals: Inversió en formació i clima laboral Implementació de programes de desenvolupament professional Foment d'espais de participació dels treballadors en processos interns. Mesures de flexibilitat horària Foment d'espais de participació dels treballadors en processos interns. La millora de les condicions de treball 3.3. Clients Aquests són la base del model de competitivitat i de l’activitat productiva i, per tant, el principal stakeholder. L'objectiu dels proveïdors del sector és mantenir bones relacions comercials conjuntes amb els clients basades en les necessitats del client final. Aquestes aporten un factor competitiu diferencial que permet anticipar-se a les noves demandes i millorar la posició competitiva i d'estabilitat.

AVANTATGES d'aquest tipus de relació de proximitat: 3.4. Competidors La cadena de proveïdors influeix de manera diferent a l'estratègia competitiva segons el seu subsector d'actuació ja que les empreses proveïdores de base estan condicionades per les exigències del mercat que marquen els nivells superiors d'aquesta cadena. Per desmarcar-se de la resta de competidors, moltes empreses opten per crear aliances que aportin valor a l'empresa. Desenvolupament Millora de infraestructures Potenciació Fomenta la recerca Recursos Humans Exemple: Suzuki, fa anys que munta motors de la marca Peugeot als seus automòbils. I, així mateix, el últim model de l'empresa Nissan (Nissan ashqai), incorpora un motor de la marca Renault. MESURES adreçades a COMPETIDORS:

3.5. Medi Ambient Al sector de l'automoció, disposen de sistemes de gestió mediambiental que redueixen el impacte  de l'activitat. A l'actual mercat -cada cop més competitiu- , la qualitat i seguretat esdevenen una exigència mínima de producció i la gestió ambiental suposa mesures de diferenciació respecte la competència. MESURES adreçades a MEDI AMBIENT: CERTIFICACIONS AMBIENTALS relacionades: 3.6. Proveïdors A més de subministrar components, poden intervenir en el procés productiu de les organitzacions gràcies a relacions de col·laboració. De manera que la relació client-proveïdor pot ser de competència directa i alhora de col·laboració. Aquesta relació es fonamenta en normes de conducta (qualitat, condicions de treball i respecte als drets humans). 3.7. Sector Públic Moltes empreses d'automoció mantenen relacions amb diferents institucions públiques que tenen un impacte potencial sobre la competitivitat del seu sector i del territori on estan establertes. Destaquen les línies de col·laboració entre empreses i els organismes públics de promoció del comerç i el foment de la innovació que possibiliten contínua informació relativa a ajudes, subvencions i Normativa d'aplicació al sector.

Línies de col·laboració entre empreses. Organismes Públics de promoció del comerç i el foment de la innovació. 4. L'automòbil ecològic: l'estratègia per la recuperació del sector automobilístic a Europa I que fan els fabricants d'automòbils? - Intensifiquen la investigació tecnològica. - Varietat de solucions i ninguna destaca de manera clara. I els consumidors com responen? -La reducció de cilindrada: -un menor preu de compra. - menor consum de carburant. - Trien els vehicles al mercat d'ocasió. I les administracions que fan? - Legislacions més restrictives en quant a contaminació. - Més transport públic. Canvi climàtic    Noves legislacions més restrictives per regular l'ús més adient del petroli.

4.1 El parc automobilístic actual i possibles alternatives als carburants fòssils Els anys 2000-2020, es caracteritza per una multiplicació de innovacions:                                 - Millorar tecnologies, el desenvolupament i les energies.                                   - Avantatges interessants.   Ninguna es desmarca amb claredat de les altres:                                  - Dificultats de desenvolupament per raó de preu.                                                                   - Dificultats de competitivitat global. Els anys 2009-2015 serà propici per reconssiderar la manera de viure el cotxe.                                              i una ocasió pels fabricants per demostrar la seva capacitat de respondre als temps actuals. ALTERNATIVES GPL (gas de petroli liquat)  - Fàcil de posar en funcionament, la solució GPL es distingeix molt poc dels carburants fòssils habituals, dels que agafa les seves avantatges ( autonomia) i els inconvenients (CO2 i recurs limitat).  GNV (gas natural per vehicle)  -Simple de posar en funcionament (biogàs), millora el balanç de CO2 i el factor preu. Dipòsits de més grandària i menor autonomia són alguns dels inconvenients de la combustió. Biocarburants - Milloren l'emissió de CO2, però els seu impacte mediambiental posa límit al seu interès i a més competeix amb productes alimentaris.

Energies elèctriques  - L'híbrid elèctric optimitza la utilització de l'energia fòssil però encara es manté dependent. El 100% elèctric, molt prometedor, ha de respondre a qüestions d'autonomia, de preu i impacte mediambiental real. Hidrògens  -L'hidrogen té un potencial de desenvolupament mediambiental significatiu (segons els processos), però la menor autonomia i els inconvenients tècnics minven el seu desenvolupament. Pila de combustible  -La pila de combustible permet bons desenvolupaments energètics, tècnics i mediambientals (segons els processos), però l'alt preu i la novetat d'aquesta tecnologia ralentitzen encara la seva difusió. En general els països presenten descomptes a la compra de vehicles nous que contaminin menys, i retirada de vehicles vells a ferralla: -Menys impostos als vehicles que contaminin menys. -Altres polítiques diverses: taxes per entrar a ciutats com Londres. 4.2. Impacte de la legislació local dins aquesta estratègia

4.3. Percepció i comportament dels consumidors -De moment trien per l'aspecte econòmic enfront el mediambiental.   -Els conductors del sur d'Europa són els més conscienciats en l'aspecte ecològic. Els alemanys els menys conscienciats.   -Les perspectives relatives al petroli es perceben com massa obscures, tant com a preu com a la caducitat de les reserves.   El consum de carburant i els nivells d'emissions contaminants ocupen un paper significatiu en l'elecció del vehicle actual i haurien de ser determinants en el futur en tots els països europeus.   -No existeix llavors una inquietud real sobre el futur de l'automòbil ni sobre la possibilitat que sorgeix una solució alternativa als carburants derivats del petroli. 5. Conclusions Tot i que la teòrica sobre els avantatges de l’aplicació de RSC (preocupacions socials, laborals, mediambientals i de respecte als drets humans) a les estratègies empresarials és molt maca, a la pràctica, respon principalment a interessos econòmics i empresarials. Això no vol dir que al haver de considerar necessàriament als diferents actors que intervenen en el procés econòmic-productiu, es cuidin molt més aspectes tant importants com: un major compliment de la legislació vigent en quant a qualitat, seguretat i salut en el treball, avenços en la conciliació de la vida laboral i familiar, major conscienciació del impacte mediambiental i millores en la integració de l’empresa dins l’entorn geogràfic. En quant a les innovacions tecnològiques i vehicles més ecològics, el consumidor no ho té clar, com tampoc ho tenen clar les administracions i els fabricants. Fins que no s'arribi a un model de vehicle ecològic amb èxit, anirem veient en els propers anys diferents alternatives però no definitives.