Avançar automàtic

Montserrat Martí Jordi Parrot els podrem sentir amb la cançó de Joan Manel Serrat ( presentació Salvador 2010 )

Els seus cabells el temps ha tornat blancs. Les seves mans, nervioses i arrugades. Els seus cabells el temps ha tornat blancs i un xic mes trista la seva mirada. S'estimen com jo voldria ser estimat (si els costums que segueixo ho permeten), s'estimen com jo voldria ser estimat quan la esperança comença estar seca

I s'agafen de les mans els vells amants. I recorden, com ahir, les flors que van collir. I s'agafen les mans els vells amants. Es miren i ho saben tot, no els cal dir res cap mot. On els vells viuen es va aturar el temps amb el retrat que a la paret penja. On els vells viuen es va aturar el temps després que es varen casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran i el cobretaula carregat de randes. La ràdio antiga i el rellotge gran que encara sona d'hora en hora amb mandra. I s'agafen de les mans els vells amants. I es bressolen cada nits com dos infants petits. I s'agafen les mans els vells amants. I es pregunten: "Esteu bé? Avui no et fa mal res...?"

I per Sant Jordi ell li compra una rosa embolicada amb paper de plata. I per Sant Jordi ell li compra una rosa mai no ha oblidat aquesta data... I pels carrers s'han perdut els amants. No tenen por, no tenen pressa. I pels carrers s'han perdut els amants amb una flor i la seva tendresa...