D El naixement de Venus, de Sandro Botticelli INS Cristòfol Ferrer, Constanza Ledesma

Índex 1. Introducció 2. Documentació general 2.1 Catalogació 2.2 Aspectes bàsics 2.3 Primera aproximació 3. Anàlisi formal 3.1 Composició – construcció 3.2 Espai – volum 3.3 Aspectes plàstics 3.4 Figures / formes 3.5 Estil de l’obra des del punt de vista formal 4. Interpretació 4.1 Iconografia 4.2 Encàrrec i recepció 4.3 Funció o finalitat conscient 4.4 Significat / Marc històric i cultural 5. Conclusió 6. Webgrafia 7. Pervivència arreu

1. Introducció Sandro Botticelli va pintar el “El Naixement de Venus” durant els anys 1484-1486 a Florència. Per això, juntament amb característiques claus com el retorn a temes pertanyents a la Cultura Clàssica, la situem al Renaixement (segles XV i XVI). En aquesta època van ser pintades diverses obres molt conegudes com “L’escola d’Atenes” de Rafael Sanzio (1509-1510) o van ser esculpides escultures com el “David” de Donatello (1440).

2. Documentació general 2.1 CATALOGACIÓ Títol: “El Naixement de Venus”. Autor: Sandro Botticelli. Nom sencer: Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi. Pares: Mariano di Vanni di Amedeo Filipepi i Smeralda. Lloc i data de naixement/mort: Florència, 1 de març de 1445 – 17 de maig de 1510. Obres conegudes: El Naixement de Venus i La Primavera. Característiques de les seves obres: figura vista com en baix relleu*, contorns clars i minimització dels forts contrasts de llum i ombra que indicarien formes modelades. Altres dades: format en el taller de Filippo Lippi; al 1467 va treballar amb Leonardo Da Vinci; al 1470 tenia taller propi; els Mèdici li feien encàrrecs; pintà tres requadres per a la Capella Sixtina...

2. Documentació general Cronologia: 1484-1486 (discutida). Localització original: decorava una vil·la dels Mèdici. Localització actual: Galeria dels Uffizi a Florència. Dimensions: 1,72 x 2,78m. Autoretrat de Sandro Botticelli a Adoració dels Mags (1475). Galeria Uffizi, Florència.

2.2 ASPECTES BÀSICS Tècnica: tremp Suport: tela de lli 2.3 PRIMERA APROXIMACIÓ Àmplia extensió marina. Dos personatges mitològics que volen s’apropen per l’esquerra, un altre al mig i altre amb una manta ve per la dreta. Venus està aproximant-se a la costa sobre una petxina. Figurativa. 2. Documentació general

3. Anàlisi formal 3.1 COMPOSICIÓ – CONSTRUCCIÓ Estructura bàsica: triangular. Línies de força i tensió: línia de força d’esquerra a dreta. Venus: frontalitat, eix de simetria i d’equilibri del quadre. 3.2 ESPAI – VOLUM Perspectiva/profunditat: no hi ha un estudi de la perspectiva molt precís. La línia de l’horitzó i la costa sinuosa ens suggereixen certa profunditat. Modelats i escorços: el volum de les figures ve donat per un lleu modelat i pel moviment i plecs de túniques i cabells.

3. Anàlisi formal 3.3 ASPECTES PLÀSTICS Línia – dibuix: predomina la línia sobre el color (pintura florentina), línies no molt gruixudes. Dibuix típic de Botticelli: precís però ondulant. Color: gamma cromàtica sòbria (ocres, verd, blanc, etc.) i freda (blau, verd, rosa, gris, negre...), tot i que són colors vius que donen més aviat una calidesa primaveral. Llum: homogeneïtat, llum general per tot el quadre. No hi ha zones destacades per més il·luminació, ni forts contrasts. Les figures semblen tenir llum pròpia.

3. Anàlisi formal 3.4 FIGURES / FORMES Cossos i paisatge representats amb naturalisme, però amb matisos. Paisatge marí representat de forma sintètica. La voluntat de mimesi es manifesta més en els cossos i túniques dels personatges (interès del pintor). Estudi anatòmic realista, tot i que amb certes deformacions de la Venus, considerats com un recurs del pintor per accentuar amb línies suaus i ondulades l’elegància idealitzada de la Venus (model de bellesa del s. XV), tendra i delicada. COLL i ESPATLLA (“deformacions” de la Venus)

3. Anàlisi formal 3.4 FIGURES / FORMES Ritme: moviment accentuat d’esquerra a dreta (cabells, vestits) i a les figures dels extrems, fent la de la dreta un pas de dansa per accentuar el dinamisme. Expressivitat: expressió malenconiosa (visió poètica i graciosa del mite). També és representada en el suau vent, el moviment de les ones, els cossos joves, la catifa de gespa... 3.5 ESTIL DE L’OBRA DES DEL PUNT DE VISTA FORMAL Amb aquesta anàlisi formal sabem que ens trobem davant d’una obra: Del Renaixement: pel tema mitològic amb el cos humà com a eix i per la representació naturalista. Del Quattrocento: importància del dibuix sobre el color. De Botticelli: línies ondulades i visió poètica que trenca amb les preocupacions geomètriques.

4. Interpretació 4.1 ICONOGRAFIA Tema: mitològic. Descripció iconogràfica: Zèfir (vent de l’oest), Venus sobre una petxina i una Hora a la costa. Cronos* castrà a Úranos* i llençà els seus testicles al mar formant una escuma de la qual neix Venus “nascuda de l’escuma del mar”. Zèfir i Cloris* l’empenyen cap a la costa de Xipre i l’Hora de la primavera* la rep i la vesteix per portar-la a l’Olimp. Descripció iconològica: els vents suaus de ponent porten Venus cap a la riba de Creta amb una pluja de flors, on és rebuda per l’Hora de la Primavera que la cobreix amb un mantell de flors. Segons Plató, existeixen dues Venus, la del quadre (Urània), deessa de l’amor de l’ànima, representant de la bellesa ideal i immortal. I la Venus Pandemos, deessa de l’amor vulgar, associada a l’amor físic, ja que neix de la fecundació de Júpiter a Dione.

Detall de Zèfir i Cloris (esquerra) i l’Hora de la Primavera (dreta)

4.2 ENCÀRREC I RECEPCIÓ Qui l’encarrega: segurament Llorenç de Pierfrancesco (Mèdici). A qui s’adreça l’obra: l’obra és un clar exemple de mecenatge artístic i també del marc històric i cultural de Florència durant el s. XV (humanisme neoplatònic, retorn al món clàssic...). Lloc de l’obra en la intenció original: decorava la Vil·la di Castello, prop de Florència, de l’integrant dels Mèdici. 4.3 FUNCIÓ O FINALITAT CONSCIENT Caràcter decoratiu i simbològic: Regnat de Venus (bellesa) a la terra com al·legoria del retorn de la bellesa al món (apreciat al Renaixement). I pedagògic i simbològic: Representació de la Venus púdica com a símbol de la puresa de la Verge Maria (concebí Jesucrist de l'Esperit Sant). 4. Interpretació

4.4 SIGNIFICAT / MARC HISTÒRIC I CULTURAL El quadre té totes les característiques de l’art renaixentista com ja hem pogut veure (línia sobre color, retorn a la cultura clàssica, etc.). Botticelli tenia com a finalitat la decoració, ja que era un encàrrec. Esbrinar el significat de l’obra ha provocat controvèrsia i interès. Tot i que la interpretació varia segons qui l’analitza, s’ha acceptat que és una al·legoria del naixement de la deessa de l'amor (Venus va néixer pura de l'escuma del mar en ser tallats els testicles del seu pare Úranos). Sandro Botticelli va fer del Naixement de Venus una de les seves obres més conegudes arreu del món per les seves característiques. 4. Interpretació

5. Conclusió Aquesta obra representa l’humanisme renaixentista. La característica que el podria distingir d’altres quadres és que l’autor ho fa d’una manera més poètica (2ª generació del Quattrocento*). Aquesta generació no es troba tan lligada a la temàtica religiosa com els artistes del Cinquecento. La pintura és un clar exemple de com la cultura clàssica grega i romana va captar l’atenció dels renaixentistes i, també, de l’ideal de bellesa, la recerca de la perfecció, la importància del coneixement, etc. de l’època. L’artista reflecteix el seu estil en diferents detalls, com l’aparició del neoplatonisme*. Crec que aquesta obra pot ser molt ben considerada, ja que està ben aconseguida i treballada i demostra un gran talent per part de Sandro Botticelli. A més, aconsegueix no tan sols representar el mite, sinó que també li dóna significats pedagògics.

6. Webgrafia http://es.wikipedia.org/wiki/El_nacimiento_de_Venus http://es.wikipedia.org/wiki/Botticelli http://www.xtec.cat/~mgallar3/2modern/obres2.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_del_Renacimiento http://es.wikipedia.org/wiki/Bajorrelieve http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9firo http://es.wikipedia.org/wiki/Cloris http://loto35loto.spaces.live.com/Blog/cns!6FD7F36D37A8F0A8!5536.entry http://www.biada.org/web/materies/artsdidactica/analisis/pint/naixvenus.html

7. Pervivència arreu