multilingues

0

No comments posted yet

Comments

Slide 1

La benedicció de Babel. La diversitat lingüística. Cira Roig Sergi Cardona

Slide 2

Introducció Quan una llengua es perd, se’n va una manera d’entendre el món, una identitat cultural, un marc de convivència, una vinculació amb el medi proper i un registre històric molt valuós. Cada llengua del món és insubstituïble per a les persones que la parlen. Suposa una vinculació a una terra i a una comunitat.

Slide 3

El llenguatge i les llengües La majoria de llengües són idiomes propis d’algun lloc, malgrat la seva difusió o el desplaçament dels humans. La llengua és possiblement el component més important d’una cultura, el mitjà principal de conservació i de transmissió. És molt més que un mitjà de comunicació. El llenguatge s’adquireix en la organització social. No hi ha cap altre manifestació col·lectiva que expressi amb tanta amplitud i perfecció l’espectre amplíssim de la sensibilitat humana. Tot i que, comuniquem un 60% de la informació a través dels signes corporals. El llenguatge del cos és diferent segons la cultura i el desconeixement d’aquest pot dur a equívocs.

Slide 4

Variants geogràfiques Hi ha tantes maneres de parlar com individus, tots donam a la llengua el nostre segell personal, l’anomenat idiolecte. Sovint, a través de la parla ens identifiquem com a pertanyents a una població, a una comarca, a una illa o una nació. Però, on són els límits respecte d’una altra llengua? L’establiment de fronteres lingüístiques clares es una tasca difícil, ja que les variacions fonètiques, lèxiques, estructural o semàntiques es produeixen generalment de manera progressiva (excepte en el cas de la insularitat). De manera que els límits entre llengües i variants geogràfiques es fonen sobre el mapa com els colors de l’arc de Sant Martí. L’estàndard no és la llengua, sinó una varietat establerta pels lingüistes. Així doncs, una llengua és el conjunt de totes les seves varietats geogràfiques.

Slide 5

Les llengües del món No és possible donar una xifra exacta, ja que les llengües són organismes vius i canviants, però s’estima que hi ha unes 6.800 llengües a tot el món. Així doncs, les llengües existeixen en la mesura que es parlen. El 50% de la població de la Terra parla en només 10 llengües, les més parlades del món. L’altra 50% parla en el 99.85% restant de llengües. Gràfic de les llengües més parlades del món envers la llengua materna:

Slide 6

La idea de que hi ha llengües útils i no útils a repercutit en la manca d’assignació de recursos per a la recerca científica de les llengües minoritàries. Ja que, en pensar que no arribarem mai a conèixer tota la diversitat lingüística s’han retallat els pressupostos d’investigació. El fet que una llengua tingui pocs parlants no vol dir que disminueixi el seu valor. Sinó més aviat tot el contrari, ja que necessita de l’ajuda i la consciència de la societat per a preservar-la. Un continent tan ric com Europa, que es considera el melic del món, fa segles que treballa per a que desapareguin llengües al seu propi territori. En el conjunt del globus, constatem que més de la meitat del patrimoni lingüístic de la humanitat es concentra en només vuit estats. Una de les característiques comunes, i més impactant, d‘aquests vuit estats és que tots tenen una vegetació tropical, rica i impenetrable, que ha afavorit, des de molt antic, la formació de petites comunitats tribals aïllades. Que al mateix temps ha donat lloc a una gran varietat de llengües. Un clar exemple és Papua Nova Guinea, on hi ha més de 600 illes petites on es parla més del 12% de les llengües del món. Les llengües minoritàries

Slide 7

Sota quins criteris podem agrupar les llengües del món Depenent de l’autor podem trobar diferents classificacions. Segons Juan Carlos Moreno Cabrera hi ha quatre maneres de classificar-les: Classificació geogràfica. El veïnatge geogràfic entre cultures implica relacions que influeixen en llengües que acaben compartint lèxic i elements d’estructura gramatical. Classificació tipològica. Classifica les llengües segons les característiques gramaticals. Classificació sociolingüística. Agrupa les llengües segons la seva funció en relació amb els parlants i segons l’àmbit en que s’utilitza. Classificació genètica. Pren l’evolució com a criteri per establir el parentiu. Aquesta ultima és la classificació més emprada, però la seva aplicació també varia segons l’autor. Així mateix, podem trobar 33 famílies lingüístiques. Com per exemple: llengües andines equatorials, japonès, chibcha, família utoasteca, etc.

Slide 8

Conclusió La diversitat lingüística, que tan positivament es sol valorar des de tots els punts de vista, només es podrà mantenir si som capaços de crear les condicions que permetin assegurar la continuïtat de les comunitats lingüístiques actuals.

Slide 9

40 jocs per parlar català de Jacqueline Jacquet, Nuria Mirabet i Silvia Casulleras. Els oficis. Els models. Les onomatopeies.

Slide 10

Material de consulta: Avellandeda Artigas, Joan: Llengües, Universos en perill. Diversitat lingüística, cultural i biològica. Pàgina Unesco a Catalunya: http://www.unescocat.org/es/p3/#contactes (diversitat lingüística). http://www.linguapax.org/ (llengües). http://www.unescocat.org/ct/docs/Llengues_universos_en_perill.pdf (maleta didàctica). http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=ES&pg=00139 (patrimoni cultural immaterial). Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=52268bdfa8aff110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD (article). Família lingüística: chibcha; http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_muisca Andines equatorials; http://ca.wikipedia.org/wiki/Aimara Utoasteca; http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0149605&BATE=utoasteca Oficis (masculí i femení): http://www.enciclopedia.cat/cgi-bin/CercaGEC3.exe?APP=CERCAPAR&PAG=0001&PAR=picapedrer

URL: