LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN ELS ÉSSERS VIUS

1. Què és la funció de relació? 2. Elements que intervenen en la funció de relació 2.1 Els estímuls 2.2 Les respostes 2.3. Centres de coordinació 3. La funció de relació en els vegetals 4. La funció de relació en els animals En aquesta presentació sobre LA FUNCIÓ DE RELACIÓ DELS ÉSSERS VIUS veurem...

QUÈ ÉS LA FUNCIÓ DE RELACIÓ? Anomenem funció de relació a la capacitat que tenen els éssers vius de captar la informació del seu medi, tant intern com extern, els estímuls, interpretar aquests estímuls i elaborar una resposta adequada. Mitjançant la funció de relació els éssers vius també coordinen els seus òrgans, aparells i sistemes per tal que puguin funcionar correctament. Per això parlem de funció de relació i coordinació.

ELEMENTS DE LA FUNCIÓ DE RELACIÓ La funció de relació permet als éssers vius captar els estímuls que es produeixen dins o fora del seu organisme i respondre-hi de la millor manera possible. Els estímuls Les respostes Els centres de coordinació En el procés que va des que un ésser viu rep un estímul fins que elabora una resposta hi intervenen diversos elements:

Els estímuls són qualsevol canvi o variació en el medi (intern o extern) que pot ser captat per un ésser viu, i que és capaç de provocar-li una reacció o resposta. Els estímuls són: * Interns: la informació prové del propi organisme. * Externs: la informació prové de l'entorn. ELS ESTÍMULS Segons la naturalesa dels estímuls aquests poden ser químics (olors, concentració d’oxigen en sang, sabors,…) o físics (la temperatura, la llum, la pressió, la gravetat, el so…).

► En els animals les cèl·lules receptores solen agrupar-se forman òrgans dels sentits, anomenats també òrgans sensorials, que s’encarreguen de captar els estímuls provinents de l’exterior. Els òrgans dels sentits són estructures capaces de captar estímuls de l'exterior del cos i transmetre'ls als centres nerviosos, on s'enregistren i s'elaboren les respostes. ► En les plantes, aquesta funció la duen a terme unes cèl·lules repartides per tot l'organisme. ELS ESTÍMULS S’anomenen receptors les cèl·lules que estan especialitzades en captar els estímuls. Existeixen receptors d’estímuls procedents de l'exterior, localitzats a la superfície de l’organisme i receptors interns, que capten estímuls procedents de l'interior de l'organisme.

LES RESPOSTES La resposta és una acció que executa un ésser viu com a reacció a un estímul. Les respostes poden ser moviments, secrecions o simplement creixements direccionals. Els òrgans que s’encarreguen d’executar una resposta s’anomenen efectors. Tant plantes com animals responen als estímuls. Però ho fan de formes diferents.

ELS CENTRES DE COORDINACIÓ Són els òrgans que reben la informació dels receptors i la interpreten per després enviar els missatges adequats als òrgans efectors. ► En els animals s'han desenvolupat dos sistemes de coordinació de funcions: el sistema nerviós i el sistema endocrí o hormonal. Es diferencien per la rapidesa de les reaccions, per les vies que condueixen els estímuls i per les funcions que regulen i coordinen. ► Els vegetals no tenen centres de coordinació pròpiament dits, però si tenen substàncies químiques que regulen i coordinen les funcions vitals: són les hormones vegetals o fitohormones.

LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN VEGETALS La funció de relació en vegetals es coneix amb el nom d’excitabilitat dels vegetals. Els principals estímuls que provoquen una resposta per part del vegetal són: ● Intensitat de la llum ● Presència d'aigua ● Força de la gravetat ● Temperatura ● Contacte La resposta del vegetal es dóna gràcies a l'acció d'unes molècules especialitzades anomenades hormones vegetals o fitohormones.

La resposta dels vegetals Les respostes de les plantes són més lentes i de vegades menys perceptibles que les dels animals, i es duen a terme fonamentalment per l’acció de les fitohormones. Les fitohormones o hormones vegetals provoquen dos tipus de moviments en els vegetals: - els tropismes - les nàsties

Els tropismes són les respostes permanents davant d'un estímul, en les quals es produeixen canvis en la direcció del creixement de la planta. ELS TROPISMES

ELS TROPISMES Els tropismes són moviments degut al creixement del vegetal en una direcció determinada, orientats per l’estímul (a favor o en contra). Els tropismes deteminen la forma del vegetal d’una manera permanent, per sempre. Distingim tropismes positius si la planta creix en direcció a l’estímul i negatius quan el creixement s’allunya de l’estímul. La tija creix orientada per la llum L'arrel creix orientada per la gravetat

Segons l'estímul que provoca el tropisme distinguim: ELS TROPISMES Fototropisme: quan l'estímul és la llum. Ex. Les tiges tenen fototropisme positiu. Geotropisme: quan l'estímul és la gravetat. Ex. Les arrels tenen geotropisme positiu. En canvi, la tija té geotropisme negatiu. Tigmotropisme : quan l'estímul és el contacte físic. Ex. Algunes plantes, com les enfiladisses, responen al contacte amb alguna superfície creixent en aquella direcció, tenen tigmotropisme positiu.

LES NÀSTIES Són també moviments dels vegetals com a resposta a certs estímuls externs, però a diferència dels tropismes, no es produeixen en una direcció orientada per l’estímul i és una resposta no permanent (no provoquen un creixement) Les nàsties responen a diferents estímuls: llum, pressió, temperatura, humitat,....

La mimosa respon al contacte, tancant les seves fulles per semblar més marcida. LES NÀSTIES Algunes plantes responen a l’estímul de la llum obrint i tancant els seus pètals, com algunes margarides, la flor de nit o com el gira-sol. Hi ha nàsties com a resposta a la temperatura, és el cas, per exemple de les tulipes i les flors del safrà que tanquen i obren els seus pètals quan hi ha un canvi de temperatura. Les mimoses també!

LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN ANIMALS Receptors. En els animals, els òrgans dels sentits són estructures capaces de captar estímuls de l'exterior del cos i transmetre'ls als centres nerviosos, on s'enregistren i s'elaboren les respostes. Coordinadors. En els animals s'han desenvolupat dos sistemes de coordinació de funcions: el sistema nerviós i el sistema endocrí o hormonal. Es diferencien per la rapidesa de les reaccions, per les vies que condueixen els estímuls i per les funcions que regulen i coordinen. Efectors. En els animals les estructures que duen a terme les respostes són els músculs i les glàndules. En la funció de relació dels animals intervenen els següents elements:

Tots els animals compten amb cèl·lules nervioses especialitzades en captar estímuls. S’anomenen receptors. Els receptors s’encarreguen de captar l’estímul i i traslladar-los al sistema nerviós en forma d’impulsos nerviosos. Els receptors es localitzen tant en la part externa de l’organisme com en el seu interior, i poden estar agrupats formant òrgans especialitzats: els òrgans dels sentits. Cadascún dels òrgans dels sentits està especialitzat en captar un determinat tipus d’estímul. Els receptors dels estímuls en els animals

Fotoreceptors. Capten la llum i són necessaris per a la visió. En són exemples els ulls dels vertebrats i els ulls simples dels artròpodes. Termoreceptors. Perceben canvis de temperatura en el medi. Solen estar repartits per tot el cos. Quimioreceptors. Capten la presència de determinades substàncies en l'ambient. En un gran nombre de vertebrats estan constituïts per les cèl·lules gustatives, situades a la boca, que detecten el gust de certs aliments, o les cèl·lules olfactives del nas, que informen de les olors. Mecanoreceptors. Sensibles al tacte, a la pressió, al moviment i al so. Tipus de receptors en els animals

En els animals hi ha dos tipus de resposta davant d'un estímul. La resposta dels animals Motora: La resposta és un moviment. Els moviments són respostes puntuals i ràpides, fetes per l'aparell locomotor. Els òrgans efectors que produeixen el moviment són els músculs. Secretora: La resposta és la producció d'una determinada substància. Aquesta producció s'anomena secreció. Les secrecions són respostes fetes per les glàndules.

La funció de relació en els animals és coordinada per dos sistemes: el sistema nerviós i el sistema endocrí. Els dos sistemes treballen coordinadament per donar la resposta més adequada als estímuls captats. Però ho han de forma diferent: Els centres de coordinació

El sistema nerviós rep informació, la interpreta, elabora respostes i les transmet als efectors de manera que coordina el cos dels animals. El moviment es produeix quan els músculs es contrauen i es relaxen, és a dir, quan l’aparell locomotor executa la resposta motora ordenada pel sistema nerviós. El sistema endocrí, format pel conjunt de totes les glàndules endocrines, controla accions lentes, de llarga durada, a través d’uns missatgers químics: les hormones. La producció de llet per les mames, la menstruació, la metamorfosi d’alguns animals, el creixement… són exemples de processos controlats per hormones. EL SISTEMA NERVIÓS i EL SISTEMA ENDOCRÍ

El sistema nerviós El stma. nerviós està format per cèl·lules especialitzades en la transmissió de l'impuls nerviós: les neurones A mesura que els animals van adquirint més complexitat estructural i el seu cos es va fent més gran, el sistema nerviós adquireix una forma més definida i entra en relació amb els òrgans sensorials, també cada vegada més desenvolupats i més complexos.

El sistema nerviós d’invertebrats és més senzill que en vertebrats. Distingim: El sistema nerviós dels INVERTEBRATS Xarxa difusa: xarxa de neurones distribuïdes per l’organisme. És el que tenen els cnidaris (pòlips i meduses), per exemple. Sistema ganglionar: on les neurones s’acumulen en ganglis i s'estenen en cordons nerviosos. És el S.N. propi d'anèl·lids, mol·luscs i artròpodes.

El sistema nerviós en invertebrats

Nervis. Estan formats per fibres nervioses, que estan constituïdes per prolongacions de les neurones. Segons les funcions que duen a terme, hi ha bàsicament dos tipus de nervis: Sensitius. Transmeten la informació des dels receptors cap als centres nerviosos. Motors. Transmeten la informació des dels centres nerviosos cap als diferents òrgans efectors del cos: els músculs i les glàndules. Els vertebrats disposen d'un sistema nerviós més complex que els invertebrats. Està format per centres nerviosos i nervis. Centres nerviosos. Són els òrgans que reben la informació dels receptors i elaboren les respostes que envien als efectors. Són l'encèfal i la medul·la espinal. El sistema nerviós dels VERTEBRATS

El sistema nerviós dels VERTEBRATS

El sistema endocrí esta format pel conjunt de glàndules endocrines. Les glàndules endocrines estan formades per un teixit de cèl·lules especialitzades en fabricar i secretar hormones. Les hormones actuen com a missatgers químics que són transportades pel sistema circulatori. En arribar a l'organ corresponent regulen certes reaccions metabòliques que provoquen canvis lents en l'organisme. El sistema endocrí dels VERTEBRATS

LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN ANIMALS

El conjunt de respostes dels organismes als estímuls externs dóna lloc al comportament de l'ésser viu. En els animals es distingeixen dos tipus de comportament: Innat o instintiu. És degut a factors hereditaris, és a dir, l'animal ja el té des del moment del naixement, i no necessita aprendre'l. Adquirit o après. És el condicionat per factors ambientals. És el resultat de l'aprenentatge. Aquest tipus de comportament es pot modificar. L'aprenentatge és possible en gairebé tots els animals, fins i tot en els invertebrats, encara que hi ha animals que aprenen molt més ràpid que uns altres, ja que aquesta capacitat està estretament relacionada amb la intel·ligència dels animals. COMPORTAMENT I ADAPTACIÓ

COMPORTAMENT INNAT O INSTINTIU

COMPORTAMENT ADQUIRIT O APRÈS