ELS ECOSISTEMES TERRESTRES: ELS BIOMES

La biosfera terrestre es divideix en biomes: són les regions naturals que es caracterizen pel clima i per la fauna i flora que hi viu adaptada a aquestes condicions ambientals. Els principals biomes terrestres són: tundra taigà bosc caducifoli bosc mediterrani praderia desert selva

tundra taigà bosc caducifoli desert praderia sabana bosc mediterrani selva

1. La tundra És pròpia de les regions àrtiques i dels cims de les altes muntanyes. Es localitza sobretot a l’hemisferi nord. El clima característic és polar: temperatures extremadament baixes i poques precipitacions. La llargada del dia varia molt de l’estiu a l’hivern. El sòl esta gairebé sempre gelat (permafrost) En aquest bioma els factors limitants són les baixes temperatures i la escassetat d’aigua

La vegetació característica de la tundra són les molses, els líquens, les herbes i els arbustos baixos. El fred no permet la presència d’arbres.

La fauna característica de la tundra està adaptada al fred extrem (reserves de greix, creixen molt ràpidament a l’estiu). La més representativa: els rens (a Europa i Àsia) i els caribús(a Amèrica), la guineu àrtica, les llebres àrtiques, els óssos polars a l’Àrtic i els pingüins a l’Antàrtic.

Fauna de la tundra

2. La taigà És el bioma que se desenvolupa just al Sud o per sota (en altitud) de la tundra. El clima és molt fred, amb hiverns molt llargs i amb molta neu, i estius curts i frescos. Plou poc.

La vegetació de la taigà està dominada pels boscos de coníferes (com pins i abets) de fulla perenne, sense sotabosc. Tenen capçades còniques per poder-se desfer de la neu, fulles perennes per evitar renovar-les cada any i en forma d’agulla que protegeix de la congelació

La fauna de la taigà està composta per animals que resisteixen al fred, molts d’ells hivernen: llops, linxs, llebres, lemings, bisonts, óssos, castors, martes...I aus que migren a l’hivern.

fauna de la taigà

3. Els boscos caducifolis Són propis de regions amb climes més moderats : les estacions estan ben definides. Els hiverns són freds i els estius calurosos. Les pluges força abundants, es distribueixen al llarg de l’any. La caiguda de les fulles aporta matèria orgànica i sals minerals que fertilitzen el sòl. S’estenen al sud de la taigà en l’hemisferi nord.

La vegetació del bosc caducifoli es troba formant estrats. L’estrat arbori el formen una gran varietat d’arbres de fulla caduca: roures, castanyers, faigs, avellaners, oms... Els sotabosc és molt dens perquè l’estrat arbori permet el pas de la llum.

La fauna dels boscos caducifolis és molt diversa: insectes, cucs, amfibis, rèptils, petits i mitjants mamífers: (esquirols, ratolins, porcs senglars, guineus,...) també molts ocells.

Fauna característica del bosc caducifoli

4. Els boscos mediterranis Es localitzen a la regió mediterrània, però també a California, Xile, Austràlia i Sudàfrica. És el bioma propi del clima mediterrani : se caracteriza per tenir hiverns suaus i estius llargs, calurosos i secs, amb pluges torrencials concentrades a la primavera i la tardor.

Els boscos estan formats per arbres de fulla perenne, petita i coriàcia per a suportar millors les sequeres estivals. En l’estrat arbori domina l’alzina. També trobem pins i algun arbre de fulla caduca.El sotabosc és llenyós, espinós i aromàtic.

L’arbre dominant és l’alzina També trobem pins el garrofer I l’azina surera

Per sota d’aquest arbres abunden les plantes aromàtiques, com ara la farigola, el romaní, l’espígol, la sàlvia... romaní espígol farigola sàlvia

i arbustos i matolls com el boix, l’aladern, el llentiscle, la rogeta... aladern boix Boix grèvol Estepa blanca

esparreguera llentiscle ginebre rogeta

La fauna del bosc mediterrani està representada per hervíbors, com el cèrvol, omnivors com el porc senglar i carnívors com la geneta, la guineu i el linx. Hi ha molts rosegadors,amfibis i rèptils. A l’hivern, ocells que vénen de zones fredes. mallerenga ratolí flamencs

geneta teixó linx guineu

5. Les praderies En la transició del bosc cap al desert, amb pluviositat molt escassa i una estació seca ben definida trobem aquestes praderies, que poden trobar formes diferents segons el continent i la latitud, però en totes dominen les plantes herbàcies i gairebé no hi ha arbres: estepa a Eurasia pradera a Nord-Amèrica pampa a Sud-Amèrica sabana a Àfrica

estepa praderia pampa sabana

La fauna característica la formen grans hervíbors (zebra, girafa, llama), mamífers remugants que formen grans ramats i migren ( bisonts, ) grans carnívors (lleó, lleopard i aus corredores (estruç, emú, nyandú). És característic el camuflatge en forma de pell tacada o ratllada.

6. els deserts Cobreixen la cinquena part de la superfície del planeta. Els trobem en tots els continents excepte en Europa.

El més característic dels deserts és l’escassetat de pluges i l’oscil·lació tèrmica dia-nit. És per això que la vegetació és pobre i està molt adaptada a la manca d’aigua: fulles suculentes que emmagatzemen aigua, cobertes de pèls...o fulles reduïdes a espines i tija fotosintètica (cactus)

La fauna la composen una gran varietat d’invertebrats (insectes, aranyes, escorpins), rèptils (serps i llangardaixos), aus i mamífers petits . Solen ser d’hàbits nocturs per evitar l’evaporació excessiva, durant el dia s’amaguen del sòl als seus caus o sota pedres i sorra.

7. La selva En la regió intertropical, on la pluviositat és abundant i les temperatures elevades trobem el bioma més ric en diversitat d’espècies: la selva. L’Amazònia, l’Àfrica equatoriana i la regió indomalaia representen els millors exemples, encara que aquest tipus d’ecosistema està en clara regressió (l’activitat humana destrueix la selva)

La coberta vegetal és continua, exuberant, marcadament estratificada, amb arbres molt alts de troncs gruixuts i amb grans fulles. Sobre aquests arbres creixen moltes plantes epífites i enfiladisses (lianes) en busca de la llum

La selva representa el bioma més abundant en nombre d’espècies: amfibis, insectes, aranyes, rèptils, aus, petits mamífers i simis.