LA REPRODUCCIÓ DELS VEGETALS

+70

No comments posted yet

Comments

Slide 1

LA REPRODUCCIÓ DELS VEGETALS

Slide 2

Els vegetals alternen dins el seu cicle vital una etapa de reproducció asexual i una etapa de reproducció sexual. Això fa que distingim dues generacions: - l’esporòfit, que és diploide (2n) i forma per meiosi espores haploides (n) dins d’unes estructures anomenades esporangis, - i el gametòfit, haploide (n), especialitzat en la reproducció sexual i en la formació dels gàmetes. Aquestes dues generacions es succeeixen: quan l’espora que ha fabricat l’esporòfit germina, apareix un gametòfit. El gametòfit produirà gàmetes que tras la fecundació originaran de nou un esporòfit. L’esporòfit i el gametòfit no són igual d’importants en tots els tipus de plantes. A mesura que els vegetals evolucionen la generació del gametòfit va quedant reduïda fins a convertir-se en un petit grup de cèl·lules que no podem veure a simple vista. EL CICLE VITAL DELS VEGETALS

Slide 3

GAMETÒFIT (n) ESPÒRÒFIT (2n) ESPÒRÒFIT (2n) Allibera espores produïdes per meiosi (n) espores (n) Aquí dins està la oosfera Aquí dins es formen els anterozoides Espora germinant Sota el caputxó hi ha la càpsula on es formen les espores Tras la fecundació comença a crèixer l’ESPÒRÒFIT (2n) Antrorozoides nedan fins l’oosfera GAMETÒFIT (n) EL CICLE VITAL DELS BRIÒFITS

Slide 4

...Un altre esquema del cicle vital d’una molsa EL CICLE VITAL DELS BRIÒFITS

Slide 5

espòrofits El gametòfit és la generació més important, la que reconeixem com a molsa i l’esporòfit és tan sols un brot. EL CICLE VITAL DELS BRIÒFITS

Slide 6

Gametòfits i espermatòfits de briòfits (molses) EL CICLE VITAL DELS BRIÒFITS

Slide 7

EL CICLE VITAL DELS PTERIDÒFITS (falgueres)

Slide 8

EL CICLE VITAL DELS PTERIDÒFITS (falgueres)

Slide 9

El gametòfit és petit, poc aparent i es troba al sòl, l’esporòfit pren la forma que reconeixem com falguera. EL CICLE VITAL DELS PTERIDÒFITS (falgueres)

Slide 10

EL CICLE VITAL DELS ESPERMATÒFITS Els òrgans reproductors masculins i femenins dels espermatòfits es troben situats a les flors. La flor és l’òrgan que permet la reproducció sexual d'una planta sense necessitat d'aigua en el medi per poder traslladar-se els gàmetes masculins, ja que aquests es traslladen a través de l'aire dintre dels grans de pol·len. L’esporòfit és la generació aparent i la que produeix dos tipus d’espores, unes masculines anomenades micròspores, i d’altres de femenines dites megàspores. Aquestes espores germinen, per la seva banda un gametòfit masculí (el gra de pol·len) i un gametòfit femení que mai no arriba a independitzar-se de l’esporòfit i que pot considerar-se gairebé "paràsit" d’ell.

Slide 12

Flors masculines de pi blanc (Pinus halepensis) No totes les flors són molt vistoses. Hi ha plantes amb flors, com el pi o el blat, que a primer cop d'ull no ho semblen.

Slide 13

LES PARTS DE LA FLOR estil PISTIL (GINECEU) antera (ANDROCEU) ESTAM estigma ovari òvul SÈPAL (CALZE) PÈTAL (COROL·LA) filament

Slide 14

PISTIL (GINECEU) ESTAMS (ANDROCEU) estigma estil ovari antera filament SÈPALS (CALZE) PÈTALS (COROL·LA) LES PARTS DE LA FLOR

Slide 15

L’ANDROCEU FILAMENT ANTERA És el conjunt d’estams de la flor. Cada estam consta d'un filament que sosté, a l'extrem, l'antera. Cada antera està formada per dues meitats simètriques anomenades teca. Cada teca té 2 sacs pol·línics (microsporangis). Dins aquests sacs pol·línics hi ha espores haploides que formaran els grans de pol·len. Els grans de pol·len són els petítissims gametòfits masculins i en el seu interior es formaran els anterozoides (gàmetes masculins)

Slide 16

ELS ESTAMS de les flors

Slide 17

És la part femenina de la flor. Està format per una o més estructures en forma de botella de coll allargat denominades pistils. Cada pistil està formada per una o per diverses fulles modificades que reben el nom de carpels. En un pistil es pot distingir tres part: OVARI ESTIL ESTIGMA EL GINECEU En l’interior de l’ovari es troben els òvuls. Els òvuls contenen el gametòfit femení, encarregat de produir les oosferes. Els òvuls es convertiran en llavors.

Slide 18

ELS PISTILS de les flors

Slide 19

Segons es manifesten els sexes a les flors podem tenir. FLORS HERMAFRODITES. Són les que tenen els dos sexes en una mateixa flor. Exemple: cirerer. FLORS UNISEXUALS. Quan cada sexe es troba en una estructura floral diferent. En aquest cas es poden donar dues situacions ben diferents. - PLANTES MONÒIQUES : Aquelles que tenen flors masculines i flors femenines en una mateixa planta encara que en punts diferents de la planta. Exemple: avellaner. - PLANTES DIÒIQUES : Les flors de cada sexe es troben en peus o plantes diferents donants lloc a plantes masculines i plantes femenines. Exemple: Ginkgo. TIPUS DE FLOR SEGONS EL SEXE Típica flor hermafrodita

Slide 20

Flor femenina Flor masculina Flor masculina Flor femenina

Slide 21

POL·LINITZACIÓ Quan l’estigma que rep el pol·len és el de la mateixa flor, parlem d’autopol·linització; en canvi si l’estigma és d’una altra flor (però de la mateixa espècie) alehores en diem pol·linització creuada. La pol·linització és el procés pel qual els gàmetes masculins continguts en els grans de pol·len són transportats fins l’òrgan sexual femení. És un procés de vital importància per a la reproducció sexual de les plantes. pol·linització creuada Autopol·linització

Slide 22

Les parets de l’antera es trenquen i el pol·len surt. Aquest fenomen es diu dehiscència. Cada gra de pol·len consta de: -una doble membrana molt resistent - un nucli vegetatiu que originarà el tub pol·línic - un nucli generatiu que originarà dos gàmetes masculins o anterozoides POL·LINITZACIÓ 1. La formació del pol.len i el seu alliberament

Slide 23

ELS GRANS DE POL·LEN Imatge molt ampliada de grans de pol·len

Slide 24

Tipus de pol·linització: ANEMÒFILA: el pol·len es transportat pel vent ENTOMÒFILA: els agents pol·linitzadors són insectes. Destaquen els dípters, coleòpters, les abelles i les papallones. ZOOFILA: intervenen altres animals com els ocells, rat-penats, i encara altres grups d'animals pol•linitzadors, menys freqüents, entre els quals el caragols i llimacs, alguns rèptils, alguns petits mamífers, alguns simis ...i els humans. HIDRÒFILA: Unes poques espècies transporten el seu pol·len a través de l’aigua. POL·LINITZACIÓ 2.El viatge del pol.len El pol·len per realitzar el viatge requereix d’un “vehicle o transport” que li faciliti el desplaçament. En diem agent pol·linitzador i aquest pot ser: el vent, insectes, animals, aigua...

Slide 25

POL·LINITZACIÓ ANEMÒFILA

Slide 26

POL·LINITZACIÓ ENTOMÒFILA

Slide 27

POL·LINITZACIÓ ZOOMÒFILA

Slide 28

QUIN TIPUS DE POL·LINITZACIÓ creus que tenen aquestes flors ?

Slide 29

LA FECUNDACIÓ El gra de pol·len fixat sobre l'estigma genera un llarg tub anomenat tub pol·línic que recorre l'estil fins arribar a l’ovari. Dins l’ovari estàn els òvuls. Cada òvul és un gametòfit femení que conté una oosfera. Per l’interior del tub pol·línic descendeixen els dos gàmetes masculins o anterozoides. Els dos gàmetes masculins que arriben a l’ovari són fèrtils i tindrà lloc una doble fecundació

Slide 30

LA FECUNDACIÓ al microscopi

Slide 31

LA DOBLE FECUNDACIÓ - Un dels anterozoides es fusiona amb el nucli de l'oosfera, de manera que es forma un zigot diploide. Les divisions mitòtiques d'aquest zigot formaran l'embrió. - L'altre gàmeta es fusiona amb els dos nuclis polars, de manera que es forma una cèl·lula triploide. Les divisions mitòtiques d'aquesta cèl·lula formaran el teixit nutritiu o endosperma que envolta l'embrió dins la llavor.

Slide 32

POL·LINITZACIÓ i FECUNDACIÓ

Slide 33

La llavor és una estructura consistent en l'embrió amb els teixits de reserva protegits per una coberta protectora que anomenem testa. L’ÒVUL ES TRANSFORMA EN LLAVOR Després de la doble fecundació la corol·la i el calze de la flor comencen a pansir-se, es sequen i cauen. Al mateix temps l’òvul fecundat es transforma en una llavor.

Slide 34

La transformació de l’òvul fecundat en llavor consisteix en: - el zigot es divideix ràpidament i es transforma en un embrió. Aquest embrió continua creixent i aviat apareixen una plúmula i una radícula, que donaran lloc a la tija i a les arrels, respectivament. LA LLAVOR - les parets de l’òvul es converteixen en la coberta exterior o testa. - apareix unes fulles anomenades cotilèdons (un en les monocotiledònies i dos en dicotiledònies). Aquestes fulles actuen de reserva alimentària i també fan la fotosíntesis fins que apareixen les primeres veritables fulles. testa plúmula testa radícula cotiledó

Slide 35

LA LLAVOR Els espermàtofits disposen d’estratègies per allunyar les llavors : algunes tenen «ales», o plumalls o pèls per dispersar-se, altres suren a l’aigua. Les angiospermes tanquen les llavors dins de fruits i això col·labora en la dispersió de les llavors. 

Slide 36

L’OVARI ES TRANSFORMA EN FRUIT El fruit és l’ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades. Després de la pol·linització de la flor, els òvuls esdevenen llavors i tot l'ovari es modifica profundament; es fa carnós, s'endureix o canvia de forma i es transforma en les diferents capes del fruit. 

Slide 37

L’OVARI ES TRANSFORMA EN FRUIT

Slide 38

Les principals funcions del fruit són contenir i protegir les llavors en tant l'embrió no hagi finalitzat la seva maduració i proporcionar-li les substàncies nutrícies que li són necessàries. També contribueix, en molts casos, a la dispersió de les llavors.

Slide 39

Mentre es forma la llavor, les parets del ovari s'engrosseixen i es transformen en les diferents capes del fruit. Si són tendres es denominen fruits carnosos. Per exemple la poma, el préssec, el raïm, la taronja o el meló. Si són de parets no carnoses es denominen fruits secs. Per exemple les pipes de gira-sol, el gra dels cereals (blat, civada, ordi,...), la gla, les anous, el pèsol i la mongeta.    ELS FRUITS

Slide 40

ELS FRUITS Existeix una enorme varietat de tipus de fruits. 

Slide 41

ELS FRUITS

Slide 42

La germinació consisteix en l'entrada sobtada en activitat de l'embrió latent quan les condicions d'humitat i temperatura són adequades. Es manifesta per la sortida de la radícula fora de la testa. Amb aigua i l'acció dels estímuls ambientals i hormonals comença la degradació del midó i les proteïnes. D'aquesta manera, l'embrió comença a rebre aliments (sucre i aminoàcids) per al creixement. Les llavors comencen a germinar només quan les condicions externes són favorables, mentre aquestes no apareixen la llavor és manté en repós, esperant unes bones condicions. En diem que la llavor està en periode de repós o latència. LA GERMINACIÓ DE LA LLAVOR

Slide 43

LA GERMINACIÓ DE LA LLAVOR

Tags: pol·linització fruit llavor ciencies

URL:
More by this User
Most Viewed