esquema de la neurona

EL SISTEMA NERVIÓS

Les cèl·lules del teixit nerviós El Sistema Nerviós: parts en què el classifiquem Anatomia del sistema nerviós El Sistema Nerviós Central L’encèfal La medul·la espinal El Sistema Nerviós Perifèric Els nervis Sistema nerviós Autònom i Somàtic Com funciona el sistema nerviós? L’impuls nerviós La sinapsi Les respostes del sistema nerviós Fotografies e imatges del sistema nerviós.

LES CÈLUL·LES DEL TEIXIT NERVIÓS: LA NEURONA

CÈL·LULES GLIALS O ACOMPANYANTS: donen suport, aporten nutrients, protegeixen i aïllen les neurones

LES CÈLUL·LES de SCHWANN Es disposen abraçant l’axò de la neurona. Les membranes d’aquestes cèl·lules porten mielina (sbst. de naturalesa lipídica) que actua d’aïllant i d’aquesta manera l’impuls nerviós avança ràpidament. Els feixos d'aquests axons formen l'anomenada substància blanca del sistema nerviós. Els cossos neuronals i els axons sense beina de mielina formen l'anomenada substància gris.

EL SISTEMA NERVIÓS: UNA CLASSIFICACIÓ PER FACILITAR EL SEU ESTUDI

EL SISTEMA NERVIÓS: UNA ALTRA CLASSIFICACIÓ PER FACILITAR EL SEU ESTUDI

SN = S.N.Central + S.N.Perifèric ANATOMIA DEL SISTEMA NERVIÓS El sistema nerviós s’encarrega de rebre els estímuls (interns i externs), processar la informació i elaborar la resposta. L’encèfal, la medul·la espinal i els nervis porten a terme aquesta complexa tasca.

EL S.N.C. ESTÀ PROTEGIT PER OSSOS: EL CRANI (encèfal) i la COLUMNA VERTEBRAL (medul·la). TAMBÉ PER LES MENINGES.

L’ENCÈFAL: tall transversal

L’ENCÈFAL (tall sagital) CEREBEL CERVELL BULB RAQUIDI HIPOTÀLEM TÀLEM

L’ENCÈFAL : vista superior Una cissura divideix l’encèfal en dos hemisferis.

EL CERVELL Controla i coordina el comportament i les accions voluntàries i coordina els altres centres nerviosos. A l’escorça s’analitzen les sensacions, es processen les dades i s’elabora una resposta. És la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora.

EL CEREBEL Intervé en el control dels músculs, l’equilibri i la postura del cos. Controla tot el que són moviments apresos, com caminar o muntar amb bicicleta.

BULB RAQUIDI És el centre de control del ritme cardíac, el ritme respiratori, la pressió arterial, la deglució, els moviments peristàltics, etc. A més, provoca reflexos com ara la tos, el vòmit, el singlot i l’esternut. HIPOTÀLEM És el centre de control del S.N. Autònom. Té una important funció en el control endocrí ja que regula el funcionament de la hipòfisi (glàndula endocrina) Entre les funcions hipotalámiques s'inclouen: la regulació de la funció renal, control de la temperatura, regulació de la ingesta d'aliments, així com el metabolisme en general. També controla les reaccions als estats emocionals.

Pel tàlem passen totes les vies sensitives (exepte les olfactives) abans d’arribar al cervell. El tàlem s’encarrega de filtrar els estímuls sensorials, decidint si segueixen o acaben el seu camí . Al tàlem també es fan conscients els estímuls dolorosos. És una massa ovoidea, formada principalment per substància grisa, situada en el centre del cervell. TÀLEM

LA MEDUL·LA ESPINAL La medul·la espinal condueix els impulsos sensitius cap a l’encèfal i els impulsos motors cap als efectors a traves dels nervis. Realitza dos funcions: a la seva substància gris es produeixen els reflexes espinals i per la substància blanca és per on es transmeten els impulsos nerviosos entre encèfal i la resta del cos.

LA MEDUL·LA ESPINAL La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanquinós i cilíndric, d’uns 45cm de longitud, protegit per la columna vertebral. D’ella surten 31 parells de nervis espinals o raquidis que innerven els músculs, glàndules i òrgans de la zona.

SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC Està constituit per la xarxa de nervis i ganglis que connecta els centres de control (és a dir el SNC) amb els òrgans receptors d'estímuls i amb els òrgans motors (glàndules, músculs). A diferència del SNC, el sistema nerviós perifèric no està protegit per ossos.

Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda per un conjunt d’àxons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles. Cada fascícle del nervi està envoltat per una capa de teixit conjuntiu anomenada perineuri. Si el nervi té més d'un fascícle, tots ells estan envoltats per altra capa anomenada epineuri. ELS NERVIS

ELS NERVIS

ELS NERVIS del S.N. PERIFÈRIC

ELS NERVIS del S.N. PERIFÈRIC 1) Segons el sentit en què transmeten l'impuls nerviós es diferencien: ► el sensitius són nervis aferents que porten els senyals sensorial cap el SNC ► els motors són nervis eferents que porten els senyals del SNC cap als efectors (músculs o glàndules). ► els mixtes (condueixen l'impuls nerviós en els dos sentits). 2) Segons del lloc d'on surten es diferencien dos tipus de nervis: ► Nervis cranials, surten del crani units a l’encèfal. Només són 12 parelles. ► Nervis raquidis units a la medul·la. Són 31 parelles. 3) Segons si coordinen actes involuntaris o voluntaris es diferencien dos tipus de nervis: els nervis del Sistema Nerviós Somàtic i els nervis del Sistema Nerviós Autònom. ► Sistema Nerviós Somàtic o Voluntari. És el que controla totalment o parcialment les accions voluntàries del nostre cos. És el sistema nerviós que innerva els músculs de contracció voluntària. La resposta del S.N.Somàtic pot ser un acte reflex o un acte voluntari. ► Sistema Nerviós Autònom o Vegetatiu. La seva principal característica és ser completament involuntari i inconscient, ja que la seva funció és controlar les funcions que realitzen les nostres vísceres, glàndules i vasos sanguinis independentment de la nostra voluntat.

SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC i SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM

SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM: SISTEMA SIMPÀTIC I PARASIMPÀTIC

ESQUEMA DEL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS La captació dels ESTÍMULS (externs i interns) la realitzen les CÈL·LULES RECEPTORES (distribuïdes per la pell o formant part dels òrgans dels sentits), les quals tradueixen l'estímul en forma d'IMPULS NERVIÓS. Aquest impuls es transmet a través de les neurones fins a un CENTRE NERVIÓS (encèfal o medul·la espinal) on es produirà la integració de tots els impulsos nerviosos que hi arriben i, finalment, en surtirà un altre impuls nerviós que transmetrà la RESPOSTA més idònia a un òrgan EFECTOR.

L’IMPULS NERVIÓS La transmissió de l'impuls nerviós està polaritzada, de manera que sempre es realitza en un determinat sentit, des de la dendrita fins el soma i des d'aquí fins l'àxon L'impuls nerviós és un fenomen electroquímic. Les ones elèctriques originades com a conseqüència dels canvis iònics en les membranes neuronals constitueixen l'impuls nerviós que pot atènyer velocitats de fins 100 m / s.

Les neurones no estan en contacte directe entre elles. Hi ha una separació anomenada ESPAI SINÀPTIC. Per referir-nos a la comunicació entre neurones parlem de sinapsi. LA SINAPSI: CONNEXIÓ ENTRE LES NEURONES Les sinapsi poden ser de dos tipus: * SINAPSI QUÍMICA: l’impuls nerviós es transmet a la següent neurona a través d’unes substàncies anomenades neurotransmisors. * SINAPSI ELÈCTRICA: l’impuls nerviós es transmet a la següent neurona a través d’ions. Les neurones estan molt properes, l’espai sinàptic és molt petit. La major part de les sinapsis del nostre cos són químiques.

SINAPSI QUÍMICA I ELÈCTRICA ELEMENTS DE LA SINAPSI QUÍMICA La major part de les sinapsis del nostre cos són químiques. Són més lentes que les elèctriques però també són més plàstiques

El senyal elèctric que arriba a l'element presinàptic , provoca l 'alliberament d'unes substàncies anomenades NEUROTRANSMISSORS que travessen l’espai sinàptic i s'uneixen a un RECEPTOR ESPECÍFIC de la membrana de l'element postsinàptic que provocarà un canvi elèctric en la membrana. LA SINAPSI QUÍMICA Neurona 1: element PRESINÀPTIC Neurona 2: element POSTSINÀPTIC

ACTE REFLEX: quan la resposta s’elabora en la medul·la espinal ACTE VOLUNTARI: es dóna quan la resposta s'elabora en el cervell LES RESPOSTES DEL SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC

ELS NERVIS del S.N. PERIFÈRIC

DIVERSITAT DE NEURONES