LA PRODUCCIÓ D'ALIMENTS TECNOLOGIA 2n ESO

ÍNDEX L'AGRICULTURA LA RAMADERIA LA PESCA LA CONSERVACIÓ DELS ALIMENTS L'ENVASAMENT

És el conjunt de tècniques i coneixements per cultivar la terra L'AGRICULTURA

NITROGEN – FÒSFOR - POTASSI ( N-P-K) Incorporar al terra un o diversos elements químics per alimentar els conreus. Segons la seva naturalesa, els adobs poden ser: - Minerals: nitrats, fosfats, etc. - Orgànics: purins, fem, restes de vegetals. Els adobs poden ser absorvits per les arrels o per les fulles. Els principals elements químics que necessiten les plantes són Adobar el sòl

Preparar la terra Després de tirar l'adob s'ha de remoure la terra per deixar-la airejada, esponjosa i preparada per sembrar. + - Profunditat SUBSURADOR ARADA FRESADORA

Sembrar Acció d'enterrar les llavors al sòl amb l'objectiu que germinin i ens dónin noves plantes. No és el mateix: SEMBRAR que PLANTAR LLAVORS PLÀNTULES

Les llavors es sembren Les plàntules es planten

El reg Hi ha diversos sistemes de reg: Reg a manta: S'inunda el terreny d'aigua Reg per aspersió: Fina pluja Reg gota a gota: L'aigua va caient poc a poc just on hi ha la planta. - + APROFITAMENT DE L'AIGUA

Els enemics dels cultius són: Les plagues Les males herbes Les malalties Insectes Altres plantes Fongs, bacteris i virus Aplicar productes fitosanitaris Com hi lluitem?

Aplicar productes fitosanitaris AGRICULTURA TRADICIONAL Es poden aplicar productes químics per matar plagues, males herbes i malalties. AGRICULTURA ECOLÒGICA No s'utilitzen productes químics de síntesis, ni hormones, ni plantes transgèniques. S'utilitzen mitjans mecànics per matar males herbes, enemics naturals per les plagues i remeis naturals per matar malalties.

Recolectar Es tracta de collir els fruits, llavors o plantes senceres del camp quan ja estan al punt per ser consumits. “Cossetxadores” Recolectores Sistemes manuals

Tipus de cultius CULTIUS HERBACIS CULTIUS INTENSIUS: - petites extensions - molta producció - hi invertim molts recursos CULTIUS EXTENSIUS: - grans extensions - produccions i guanys reduïts - hi invertim pocs recursos

Tipus de cultius CULTIUS ARBORIS Formats per arbres o arbustos distribuïts en un marc de plantació. Tipus de cultius arboris: Fruita dolça: poma, préssec, pera, etc. Fruita seca: ametllers, avellaners. Vinya i olivera

És el conjunt de tècniques d'explotació de bestiar per obtenir les matèries primeres animals bàsiques per l'alimentació. 2. LA RAMADERIA

Tècniques de producció Granges de cria: disposen de femelles i sementals per fer la cria inicial d'animals Granges de producció: reben els animals joves i independents que produeixen carn, ous, llet o llana. Explotacions intensives: bestiar estabulat Explotacions extensives: bestiar passeja pel prat Explotacions mixtes: pasturen a l'estiu i a l'hivern s'estabulen. - Granges de cicle tancat: es reuneix tot el cicle productiu en una sola granja

2. LA RAMADERIA 1. Vaquí 2. Porcí 3. Aviram 4. Oví

El vaquí Es dedica a la producció de carn i llet Les explotacions intensives de vaques disposen de: Sala de munyir Corts d'alimentació amb sistemes semiautomàtics Les explotacions de vedells reben farratges i pinso per l'alimentació

El vaquí Vaques de llet Vaques de carn Llet Vedells i vedelles Engreix Reposició per a vaques de llet Vedells i vedelles Reposició per a vaques de carn Carn

Quina és la vaca de llet i quina la de carn?

El Porcí Es produeix en granges intensives on s'agrupen els animals segons la edat. S'alimenten a base de pinso, que es va modificant amb l'edat de l'animal.

L'Aviram Conjunt de totes les aus de corral: Gallines ponedores Pollastres Ànecs per fer foi

L'Aviram La cria de les aus es sol fer en granges intensives on: S'alimenten les aus automàticament Es controla el clima interior (temperatura i humitat) Es controla la durada del dia, amb il·luminació suplementaria Així mengen més i creixen més ràpid.

L'oví i el caprí Està format pels xais i les cabres. S'explota extensivament per llana i llet S'explota intensivament per produir carn

3. LA PESCA És una activitat de captura de productes del mar i de les aigües continentals. Tipus de pesca: Pesca costanera. Vaixells petits que cada dia tornen a port Pesca d'altura. Vaixells molt grans, indústries flotants que pesquen,manipulen, envasen i conserven el peix.

Arts de pesca NANSA PALANGRE ARROSSEGAMENT ENCERCLAMENT

Arts de pesca Pesca amb nansa Consisteix en una espècie de cistell de vímet on en un extrem hi ha un embut cap a l'interior, a dins hi ha l'esquer. Quan han entrat els peixos els hi costa molt sortir. Així s'hi pesquen: peix menut i llagostes

Arts de pesca Palangre està format per una corda calada al fons o a una profunditat mitjana gràcies a un sistema de boies i ploms. En surten una renglera de fils prims amb un ham a l'extrem. Així s'hi pesquen: el congre, el lluç, el besuc o l'escórpora

Arts de pesca ARROSSEGAMENT Els problemes de la pesca d'arrossegament

Arts de pesca ENCERCLAMENT Així s'hi pesquen: la sardina, l’anxova, el sorell, el verat i la tonyina Es fa un cercle amb les xarxes, al mig s'hi posa un bot amb una llum, la llum atrau els peixos i quan ja son a dins es tanca la xarxa per la part inferior i es capturen.

4. LA CONSERVACIÓ DELS ALIMENTS Tractaments físics Tractaments tèrmics Tractaments frigorífics Tractaments químics Conservants Fermentació

Tractaments tèrmics Per què els aliments es fan malbé? A causa de que : Fongs i Bacteris Es troben en unes bones condicions de: - TEMPERATURA - HUMITAT - ACIDESA - OXIGEN

Tractaments tèrmics Els tractaments tèrmics sotmeten als aliments a altes temperatures. Pasteurització: S'escalfa l'aliment a temperatures entre 60 i 90ºC durant uns segons i després es refreda ràpidament Esterilització: S'escalfa l'aliment fins a temperatures de 120ºC durant uns minuts Esterilització UHT:S'escalfa a 140ºC durant uns segons.

Tractaments frigorífics Al baixar la temperatura molts microorganismes es moren (NO TOTS!) No s'ha de trencar la cadena de fred NORMES D'HIGIENE EN LA MANIPULACIÓ DELS ALIMENTS - + FRED Refrigeració: es rebaixa la temperatura dels aliments entre els 0ºC i els 8ºC Congelació: rebaixa la temperatura del producte per sota del seu punt de congelació, fins a valors entre -18 ºC i -22 ºC

Tractaments químics ELS CONSERVANTS La sal: Al augmentar la sal de l'aigua els microorganismes no s'hi dipositen. Es combina amb altres sistemes de conservació. El sucre:limita l'aparició de microorganismes a l'aigua i també es combina amb altres sistemes de conservació. El fumatge: Conserva l'aliment perquè el fum porta substàncies antimicrobianes.

Tractaments químics La fermentació és un procés realitzat en condicions anaeròbiques per microorganismes no tòxics, que: modifiquen la composició dels aliments en milloren les propietats organolèptiques i nutritives n'asseguren la conservació. Làctiques Alcohòliques Acètiques

L'ENVASAMENT L' envàs és un recipient en contacte directe amb el producte, que el protegeix de: cops ambients agressius microorganismes contaminants L'embalatge és el recipient que facilita el transport i protegeix l'envàs de danys físics. L'ETIQUETATGE