LES CULTURES DE L’ÀFRICA NEGRA Sandra Rodríguez, Rosa Ribas i Louise Rousselle

ÍNDEX 1. L’ESCLAVISME A L’ÀFRICA NEGRA..................04 2. COSTUMS I RELIGIONS TRADICIONALS............17 3. ECOLOGIA HUMANA........................................34 4. UNA CULTURA MÉS PROPERA DE L’ESPARAT..51 5. LLENGÜES...........................................................64 6. SITUACIÓ ACTUAL DELS ESTATS AFRICANS.....68 7. PROPOSTA PERSONAL.......................................81 8. PREGUNTES DE DEBAT.......................................86 9. OPINIÓ PERSONAL.............................................87 10. BIBLIOGRAFIA...................................................88

1. L’ESCLAVISME A L’ÀFRICA NEGRA

1.1 HISTÒRIA

1.1.1 ESCLAVITUD ENTRE TRIBUS Fins al 1400, la tracta d’esclaus negres havia estat un fet exclusiu del continent africà i del món àrab. A moltes societats africanes existia un servilisme basat en el llinatge, és a dir, unes castes considerades inferiors havien de servir unes altres de superiors.

ESCLAVITUD ENTRE TRIBUS A part d’això, algunes tribus convertien en esclaus els presoners capturats en guerres tribals. De vegades els descendents d’aquests esclaus continuaven essent esclaus, però molt sovint eren considerats com a persones lliures.

REPRESENTACIÓ DE L’ESCLAVITUD

1.1.2 ESCLAVITUD INTERCONTINENTAL Va ser a partir de la segona meitat del segle XV, amb l’arribada dels europeus a Amèrica, quan va començar un nou període d’esclavitud a l’Àfrica que va provocar grans canvis. Culpa d’això la població africana va sofrir grans convulsions, així com també la seva cultura, tradicions, vida diària, religió...

1.1.3 CONDICIONS DE TRANSPORT DELS ESCLAUS De 600 a 800 individus en el mateix vaixell. Lligats de peus i mans uns als altres. Amuntegament responsable de diverses epidèmies i morts. Malalties físiques i psíquiques "malenconia fixa" (El que avui coneixeríem per depressió). VAIXEX DE COMERÇ D’ESCLAUS

1.1.4 NOMBRE D’ESCLAUS MORTS Les infrahumanes condicions de vida durant el transport, eren les causants de centenars de morts i epidèmies. En el gràfic adjunt es mostra la relació entre nombre d’embarcats i morts en quatre dels vaixells negrers capturats durant l'inici de l'abolició.

1.1.5 CONCIENCIACIÓ Els africans a Amèrica van sofrir molt, hi havia molta gent xenòfoba que els menyspreava, que els maltractava, insultava... A més, no tenien cap dret, per això, gent com Martin Luther King i Rosa Parks volien acabar amb aquest fort racisme. MARTIN LUTHER KING I ROSA PARKS

1. 2 L’ ESCLAVITUD ACTUALMENT

1.2.1 UNA NOVA GENERACIÓ D’ESCLAVITUD Avui en dia, tot i haver intentat abolir l’esclavitud, encara no ha desaparegut.

1.2.2 ELS NENS ESCLAUS Nenes de 10 anys són serventes i concubines en bases militars rebels Un cop arrabassats de la seva llar, en el seu nou destí, els nens no reben cap paga Erosiona els valors tradicionals de comunitats que alguna vegada haguessin pogut posar límits a l'abús de nens Només necessiten persuadir els pares dient que els nens rebran ensinistrament en alguna professió o bona educació si treballen per a una família acabalada CONSEQÜÈNCIES

2. COSTUMS I RELIGIONS TRADICIONALS

2.1 RELIGIÓ

2.1.1 RELIGIONS Els negro-africans no senten la religió com un afegit, sinó com l’essència mateixa de les persones. La seva religiositat es fonamenta en la creença que el món és poblat d’energies o forces invisibles que conviuen amb les persones que dirigeixen i orienten els esdeveniments. Algunes d’aquestes forces estan individualitzades: l’esperit d’un riu, d’un lloc, d’una espècie animal, etc.

TOTEM Aquestes religions atribueixen virtuts sobrenaturals a les forces o esperits naturals («animisme»), als animals («totemisme») i als objectes («fetitxisme»).

AUTÈNTIC VUDÚ AFRICÀ Consideren la persona com a un element més de la natura, totalment integrat dins dels ecosistemes naturals i, per tant, incapaç de fer-li mal. Fins i tot, per a moltes ètnies, les plantes i els animals també tenen ànima; amb això sol es pot veure el respecte que tenen per la natura.

2.2 COSTUMS I TRADICIONS

2.2.1 SOCIETAT La societat africana es una societat bàsicament agrícola, al contrari que la nostra, que es una societat industrial.

2.2.2 EL RITUS DE PAS En el seu desenvolupament social un individu ha de dur a terme nombroses transicions entre la joventut i l'edat adulta, entre la solteria i el matrimoni, entre no pertànyer i pertànyer a un grup, entre viatjar i retornar... RITUS DE PAS QUE CONSISTEIX EN PRACTICAR TALLS ALS HOMES. NO PODEN CRIDAR NI PLORAR.

2.2.3 LA CIRCUMCISIÓ MASCULINA La circumcisió és un ritus de pas i consisteix en la extirpació del prepuci del penis, el que deixa permanentment al descobert el gland. Les causes més freqüents de circumcisió són els motius religiosos o culturals. El ritual es transmet generalment al llarg d'un període de diversos mesos, i en el de la circumcisió està prohibit cridar o plorar perquè al fer-ho, es considera un comportament covard.

LA CIRCUMCISIÓ: UN RITUS ANCESTRAL

LA CIRCUMCISIÓ MASCULINA Rara vegada acudeixen a un hospital, ja que es creu que les complicacions derivades de la circumcisió són culpa de la víctima, ja sigui perquè està sent castigat per haver fet alguna cosa malament o perquè és massa feble per a ser qualificat com a home.

2.2.4 L’ABLACIÓ (NJONGAL JIGEEN) Sol practicar-se en nenes d'entre 4 i 10 anys. Habitualment la realitza una llevadora tradicional o una àvia experimentada de la tribu. Dos conceptes importants són: Clitoridectomia: extirpació sagnant del clitoris. Infibulació, cosit i tancament gairebé total dels llavis major i menor amb diversos materials (fibres vegetals, filferro, fil de pescar ...). ESTRIS PER FER L’ABLACIÓ

PODEM DIFERENCIAR 3 FORMES BÀSIQUES D’INTERVENCIÓ Circumcisió sunna: escissió del prepuci clitoral i de la punta del clítoris. Escissió clitoridectomia: extirpació del clítoris i part o tots els llavis. Infibulació o circumcisió faraònica: extirpació del clítoris, llavis, part del úter i cosit de part de la vagina. PROCÉS D’ABLACIÓ

SENTINT LA POR, MOMENTS ABANS DE LA INTERVENCIÓ

2.2.5 LA PENA DE MORT La pena de mort a l'Àfrica subsahariana el 2009: Només dos països de l'Àfrica subsahariana van dur a terme execucions: Botswana (1) i Sudan (almenys 9). Burundi i Togo van abolir la pena de mort. CARTELL CONTRA LA PENA DE MORT D’AMNISTÍA INTERNACIONAL

2.2.6 LA LAPIDACIÓ És un mitjà d'execució molt antic, consistent en que els assistents llancin pedres contra el retingut fins a matar-lo. Com que una persona pot suportar cops forts sense perdre el coneixement, la lapidació pot produir una mort molt lenta. L'execució per lapidació sol portar-se a terme estant el reu enterrat fins al coll o lligat d'alguna manera mentre una multitud de gent llença pedres sobre la víctima.

PREPARACIÓ ABANS DE COMENÇAR A TIRAR-LI PEDRES

3. ECOLOGIA HUMANA

3.1 ADAPTACIÓ AL MEDI

3.1.1 EXPANCIÓ DE L’HOMO SAPIENS Des del principi dels temps l’ésser humà ja va començar a haver d’adaptar-se al medi, ja que, des d’Àfrica, l’Homo Sapiens, es va estendre cap a Europa, Àsia, Amèrica i Austràlia.

MAPA D’EXPANICIÓ DE L’HOMO SAPIENS

3.1.2 ADAPTACIÓ DE LES TRIBUS Les tribus africanes, des de temps ancestrals viuen de la mateixa manera, es a dir, quasi no han hagut d’adaptar-se, però ara se’ls presenta un problema: la població civilitzada els envaeix per moments. DESTRUIM ELS SEUS BOSCOS INVAÏM ELS SEUS TERRITORIS PAGAM UNA MISÈRIA PER SA SEVA FORÇA DE TREBALL EN DEFINITIVA: ELS COLONITZAM

3.2 FORMES DE VIDA I MODES DE PRODUCCIÓ

3.2.1 CAÇADORS-RECOL·LECTORS

ZONA ON HABITEN ELS CAÇADORS – RECOL·LECTORS

3.2.2 PASTORS NÒMADES

ZONA ON HABITEN ELS PASTORS NÒMADES

3.2.3 AGRICULTORS

ZONA ON HABITEN ELS AGRICULTORS

3.3 LA SELVA TROPICAL

3.3.1 LOCALITZACIÓ Comprèn les regions costaneres de l'Àfrica occidental, seguint la línia litoral del golf de Guinea fins Sierra Leone, i després a través de les terres baixes de l'Àfrica Central, on forma una gran massa forestal associada a la conca del riu Congo, que recobreix quasi totalment els països del Congo, Camerun, Gabon i República Centreafricana.

SELVA TROPICAL

3.3.2 CLIMA El clima no coneix la estacionalitat; manté unes temperatures constants de 24 º a 28 º C, i una humitat elevada, amb precipitacions de 2.000 a 4.000 mm anuals i, fins a 7.000 en algunes regions. MAPA CLIMÀTIC D’ÀFRICA

3.3.3 LA SEVA DESTRUCCIÓ Per què desapareix la selva? Les tales incontrolades d'arbres per obtenir ràpids beneficis L'ambició de les grans companyies responsables dels cultius d'exportació El mal repartiment de la terra (que obliga als pagesos pobres a envair la selva i a explotar-la sense donar-li ocasió de recuperar-se) Inadequats coneixements sobre l'ús dels sòls arrosseguen als frondosos boscos equatorials cap a la seva desaparició La major part de la superfície selvàtica del món està en els països més endeutats.

4. UNA CULTURA MÉS PROPERA DE L’ESPERAT

4.1 INFLUÈNCIES AFRICANES EN LA CULTURA ACTUAL

4.1.1 LA MÚSICA La constant entre les músiques africanes dels esclaus era la veu i el ritme. Els africans cantaven mentre treballaven, i expressaven a través del cant la seva terrible situació. Utilitzaven els cants per enviar-se missatges els uns als altres, per donar-se ànims, explicar-se les seves situacions, arribar a acords o donar-se consells, utilitzant certes paraules com a codis secrets.

HOMES AFRICANS SONANT INTRUMENTS TIPICS

LA MÚSICA Tots aquests cants van derivar cap als negres espirituals i el gospel, músiques de caire religiós que cantaven a les esglésies o quan es reunien per resar, i també cap al blues, que era la música profana. Blues vol dir tristesa, nostàlgia. El ritme del blues i la utilització de la guitarra van resultar en el rhythm and blues. Als EUA el rhythm and blues va ser considerat des del primer moment com a “race music ” (música racial)

PRINCIPI DEL BLUES, UN DELS PRIMERS EN SONAR RACE MUSIC

LA MÚSICA Els blancs americans van agafar el rhythm and blues i la van difondre. Com que els americans també cantaven la seva típica música country, els dos estils es van mesclar i van donar lloc al rock and roll. Una altra de les característiques del blues era posar el sexe al descobert, se’n parlava amb naturalitat i no era tan sols quelcom que proporciona plaer, sinó sobretot una mena de revolució; la paraula rock and roll (girar, fer voltes, gronxar), prové de l’argot negre, va ser presa d’aquesta idea sorgida del blues i fa referència a l’acte sexual.

4.2 EL PAPER DE LA DONA AFRICANA El paper de les dones i els homes és diferent segons la cultura a la qual pertanyin. Les dones africanes rural són, en molts casos, l'única font d'ingressos disponible en l'estructura familiar, cosa que no impedeix que únicament disposin de l'1% de la propietat de les terres. Un dels reptes de les dones urbanes és la millora de l'estatus de les dones en general i de manera particular de les de la zona rural, així com d'aquelles que habiten en els suburbis de les zones urbanes.

LA MAJORÍA ES DEDICA ALS FILLS I A LES FEINES DEL CAMP

4.3 LLEGENDA O CONTE

LES TRES GERRES Fa molts anys, hi va haver un rei al que li agradaven molt les estrelles i va desitjar que si fossin dones es casaria amb elles. Així, un dia va aparèixer una noia que deia ser la filla de les estrelles i que venia a casar-se amb ell, i així ho van fer. Com que les estrelles nomes surten de nit, la dona havia de quedar-se tancada a les habitacions fins que arribés el crepuscle. Fins que un dia, ja embarassada, va decidir anar a veure els seus pares i tenir el seu fill al cel. El rei ho va trobar bé i va enviar amb ella un grup d’escoltes i 24 bens com a regal. Quan arribaren, després d’haver solcat els cels amb una canoa, la reina els va dir que esperessin i que sobretot no toquessin les tres gerres. Però es feu de dia i la noia no tornava, els escoltes morts de fam, van obrir una de les tres gerres, i en va sortir una plaga de mosquits que van espantar com van poder. Al cap d’unes hores, un altre soldat afamat, va obrir la segona gerra i en sortí una plaga de llagosts, dels que també es van desfer com van poder. I quan ja quasi arribava el vespre, van obrir la tercera gerra, de la qual va sortir una plaga de mosques, que, atretes per la sang de les picadures dels mosquits, els van atacar. En tornar la princesa amb la canoa, els escoltes tornaren a casa sans i estalvis, però amb una plaga de mosquits, llagosts i mosques al seu darrere.

5. LLENGÜES

5.1 DIALECTES A l’Àfrica hi trobem 10 famílies de llengües autòctones: afro-asiàtica , kordofana, mandé, atlàntico-occidental, adamawa-ubangui, kwa, voltaica, nilo-sahariana, khoisana i bantú.

DIALECTES A l'Àfrica es parlen aproximadament 2.000 llengües, encara que és difícil determinar el nombre en no haver-hi una distinció clara entre el que es pot considerar llengua o dialecte. Algunes llengües africanes, com el swahili, el haussa, el ioruba, a l'Àfrica subsahariana i l'àrab al nord de continent, compten amb desenes de milions de parlants.

ABC AFRICÀ

6. SITUACIÓ ACTUAL DELS ESTATS AFRICANS

6.1 DADES GENERALS El 33% de la població a l'Àfrica subsahariana està desnodrida, enfront del 17% de mitjana en els països en desenvolupament. La proporció de persones desnodrides a l'Àfrica central arriba al 55%. El nombre de crisis alimentàries que cada any es produeixen a l'Àfrica Subsahariana s'ha triplicat en els últims 20 anys. La població rural, els petits propietaris, les comunitats dedicades al pasturatge nòmada i les dones són els grups més vulnerables.

6.2 POBRESA El 46% dels habitants de l'Àfrica Subsahariana (313 milions de persones) viuen en situació de pobresa extrema (menys d'un dòlar al dia). Aquesta xifra s'ha duplicat en els últims 20 anys.

6.3 FALTA D’INVERCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT AGRÍCOLA A l'Àfrica subsahariana, el 70% de la població viu de l'agricultura. No obstant això, els governs només dediquen el 5% del pressupost a aquest sector. Pel que fa a l'ajuda exterior, els préstecs del Banc Mundial per a l'agricultura en aquests països han caigut un 30% entre 1997 i 2001.

ARADA ANTIGA

6.4 SIDA El 2020 una cinquena part dels treballadors agrícoles en els països del sud d'Àfrica hauran mort víctimes d'aquesta malaltia. Només un de cada 10 africans que pateixen la malaltia reben les medicines que necessiten per combatre-la.

6.5 Regles del comerç internacional injustes Els països de l'Àfrica Occidental perden cada any 200 milions de dòlars en ingressos per culpa de la venda de cotó per part de EEUU. Segons el Banc Mundial, nou països africans perdran 670 milions de dòlars per les exportacions de fruits secs a causa d'una norma de qualitat imposada per la Unió Europea que no suposa cap benefici significatiu per a la salut dels consumidors.

6.6 CANVI CLIMÀTIC Àfrica és el continent més vulnerable al canvi climàtic per l'extrema pobresa que pateix, i per la seva agricultura depenent de la pluja. La desertització a l'Àfrica Subsahariana avança a un ritme del 3,5% anual. Un augment global de la temperatura de menys de 2,5 º C farà augmentar el risc de fam per a entre 55 i 65 milions d'africans més.

7.7 AJUDA INTERNACIONAL L'ajuda humanitària internacional per a l'Àfrica ha crescut de 946 milions de dòlars el 1997 a 3.000 milions en 2003. El 79% de l'ajuda alimentària que es dóna en les crisis ve dels països rics. Aquesta ajuda sol tardar entre quatre i cinc mesos en arribar i els costos de transport fan que pugui sortir fins a un 50% més cara que si s'hagués comprat a la regió afectada.

7.8 EXEMPLES Sabies que més de la meitat del cacau que consumeixes procedeix de l'Àfrica? Sabies que allà hi ha plantacions on treballen encara gairebé 300.000 nens subjugats per la influència de les multinacionals i fora del comerç just? Probablement ho hagis sentit alguna vegada amb certa incredulitat. Etiòpia està pràcticament governada per una gran multinacional que tots coneixem: Nestlé. Aquesta és propietària de tot el cafè i cacau del país i explota els habitants pagant- los un sou miserable.

7. PROPOSTA PERSONAL

UNA PEL·LÍCULA

Fitxa tècnica Títol: Els déus han d'estar bojos Títol original: The gods must be crazy Direcció: Jamie Uys País: Sud-àfrica, Botswana Any: 1980 Data d'estrena: 1981.08.21 Durada: 109 min. Gènere: Comèdia, Acció Qualificació: Apta per a tots els públics Personatges: Marius Weyers, Sandra Prinsloo, N! xau, Louwerse Verwey, Michael Thys, Nic De Jager, Fanyana H. Sidumo, Joe Seakatsie, Vera Blacker, Ken Gampu Distribuïdora: 20th Century Fox Productora: CAT Films, Mimosa

SINOPSI Els Bushman són una simpàtica i afable tribu africana que viu en harmonia lluny de la civilització. Un dia, un dels seus membres, Xi, recull a la plana una ampolla buida d'un refresc de Coca-Cola. Pensant que es tracta d'un regal dels déus, la porta davant el seu poble. L'estrany objecte serà cobejat per tots, trencant la pau de la tribu.

Vídeos Norró - historia de una ablación És el testimoni d’una nena que fa poc li van practicar l’ablació. http://www.youtube.com/watch?v=7memsRzMGFI&feature=player_embedded Flor del desierto (fragmento) contra la ablación femenina en África És part d’una pel·lícula que parla sobre l’abolició de l’ablació. http://www.youtube.com/watch?v=HNY_GBz9hrs&feature=player_embedded#at=38

8. PREGUNTES DE DEBAT Què en creus de la immigració? És positiva o negativa? Què en trobau de l’ablació? Creieu que s’aprofiten d’ells? Fins i tot els del seu propi país? Trobau que els països de l’Àfrica negra s’haurien de modernitzar? I les tribus? Qui trobau que són més «feliços», les tribus o els que viuen a les ciutats?

OPINIÓ PERSONAL Creim que la cultura africana és un tema molt interessant perquè els seus habitants són molt diferents a nosaltres i sempre està bé aprendre d’altres cultures. A més així se'ns fa més fàcil comprendre les persones africanes que viuen entre nosaltres.

10. BIBLIOGRAFIA http://vientodelsur.wordpress.com/2007/12/21/esclavos-del-siglo-xxi/ http://betocammpos.over-blog.com/article-costumbres-africanas-infibulacion-vagina-circuncision-lobola-50941171.html http://www.revistapueblos.org/spip.php?article144 http://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/21/solidaridad/1153503794.html http://www.africaclub.com/africa.htm http://educarparaserlibrescobaem02.blogspot.com/2010/07/cultura-africana-codigo-moral.html http://www.edualter.org/material/vld/africa.htm Imatges Google.es Wikipedia.es Ismael Lo “tajabone” Miriam Makeba “pata pata” Ismael Lo “jammu africa” Salif Keita “africa” k' naan “wavin flag”

FINAL