El Xinxinming

El gran Camí no és pas difícil, n’hi a prou amb estar-se de triar.

Si sou lliures de la repulsió i l’atracció, el Camí apareix amb tota claredat..

Si us n’allunyeu ni que sigui el gruix d’un cabell, un abisme separa llavors el cel i la terra.

Si el voleu trobar, no estigueu a favor ni en contra de res.

La lluita entre l’”a favor” i l’”en contra”, vet aquí la malaltia del cor!

Si no discerniu el sentit profund de les coses, us esforceu en va per calmar la vostra ment.

Perfecte com el vast espai, al Camí no li falta res, ni hi ha en ell res de superflu.

Si cerquem o rebutgem les coses, no estem en sintonia amb el Camí.

Si la ment roman en la pau de l'Únic, aquesta dualitat desapareix per ella mateixa. No correu darrera els fenòmens, no resteu en el buit.

Si deixeu d’actuar per trobar la tranquil·litat, aquesta no serà res més que un afegit d’agitació. Cercant el moviment o el repòs, com podríem conèixer l'Únic?

Quan no s’entén la no-dualitat del Camí, el moviment i el repòs són falsos.

Si rebutgeu el fenomen, us engoleix; si perseguiu el buit, li gireu l’esquena.

Aturant els discursos i les reflexions, no hi ha cap lloc on no puguem penetrar. A força de paraules i d’especulacions, ens allunyem del Camí.

Tornar a l’arrel és retrobar el sentit; córrer darrera les aparences és allunyar-se de la Font.

En l'instant, reorientant la nostra mirada, anirem més enllà del buit de les coses del món.

No cal cercar la veritat, abandoneu només les falses maneres de veure les coses. Si el món sembla canviar, és degut a les nostres falses maneres de veure les coses.

No us deixeu enganxar per les perspectives duals, vigileu de no seguir-les.

Al menor rastre d’”a favor” o “en contra”, la ment s'embolica en les complexitats.

Quan la ment s’unifica sense aferrar-se a l’U, tot esdevé inofensiu.. La dualitat només existeix en relació a la Unitat; no us aferreu a la Unitat.

Si una cosa no us altera, és com si no existís; si res no es produeix, no hi ha ment.

El subjecte desapareix amb l'objecte; l'objecte s'esvaeix amb el subjecte. L'objecte és objecte en relació al subjecte; el subjecte és subjecte en relació a l'objecte.

En aquest buit únic, totes dues es confonen i cadascuna ho conté tot. Si voleu comprendre el subjecte i l'objecte, heu de veure que tots dos són buit.

No mireu de distingir el subtil del groller; com prendre partit per això contra allò?

El gran camí és ample per essència, ni fàcil, ni difícil.

Mantenir punts de vista estrets és causa de dubtes; com més de pressa penses anar, més lentament vas.

Si ens lliguem sentimentalment al gran Camí, perdem la justesa; en l’intent, ens fiquem en un carreró sense sortida.

Deixeu-lo estar i tot seguirà la seva pròpia naturalesa; en l’essència res no es mou ni es queda quiet.

Escolteu la naturalesa de les coses i estareu en sintonia amb el Camí, lliures i deslliurats de tot turment.

Quan els nostres pensaments es fan rígids, girem l’esquena a la veritat; ens emboliquem i ens enfonsem en el neguit. Aquest neguit cansa l'ànima: de què serveix fugir d’això i buscar allò altre?

Si no rebutgem els fenòmens, podem assolir l'estat suprem. Si volem avançar, emprendre l'únic i més gran Camí, no hem de rebutjar els fenòmens.

El savi no porta a terme cap tasca; el foll s'embolica ell mateix.

Les coses estan desproveïdes de distincions; és el nostre lligar-nos a elles el que els n’hi confereix.

Utilitzar la manera de funcionar de la ment, no és aquesta la més gran manera de esgarriar-se?

Quan dubtem, la dispersió i la depressió apareixen. En la consciència de la consistència, l'atracció i l'aversió són inexistents.

Totes les oposicions són fruit de les nostres reflexions.

Somnis, il·lusions, flors de l'aire, perquè extenuar-se per voler-les atrapar?

Guany i pèrdua, veritable i fals: deixa’ls anar d’una vegada per totes!

Si l’ull mai no dorm, els somnis desapareixen sols.

Si la ment no queda atrapada per les diferències, tot no és més que una única Realitat. Lliurant-nos al misteri de les coses en llur realitat única, oblidem el món de la causalitat.

Quan totes les coses són considerades amb equanimitat, retornen a la seva naturalesa original.

No cerqueu el perquè de les coses: evitareu així caure en el món de les comparacions.

Quan la quietud es mou, ja no hi ha moviment; quan el moviment s’aquieta, ja no hi ha quietud.

Essent el dos impossible, l'u ho és també.

Les fronteres de l’Últim no estan protegides per lleis.

Si la ment és il·luminada per la identitat, tota activitat s’hi apaivaga.

Quan els dubtes són escombrats, la veritable confiança llueix, forta i dreta.

Res a retenir, res a recordar.

Tot és buit, irradiant i lluminós per ell mateix: no esgoteu les forces de la vostra ment.

L'Incomparable no és mesurable pel pensament, el coneixement no pot sondejar-lo.

En la Realitat tal com és, no hi ha ni altri ni un mateix.

Si voleu sintonitzar-hi, hi ha una sola paraula possible: no-dos!

Si és no-dos, llavors tot és el mateix; res no queda exclòs. Els savis de tot arreu tenen accés a aquest principi cardinal.

Un moment de consciència esdevé milers d'anys.

Ni existència ni no-existència, per tot arreu davant dels nostres ulls.

L’infinitament petit és com l'infinitament gran, en l’oblit total dels objectes. L'infinitament gran és com l'infinitament petit, quan l’ull ja no percep límits.

L'existència és la no-existència, la no-existència és l'existència. Mentre no ho entengueu, romandreu inquiets.

Una cosa és alhora totes les coses, totes les coses no són més que una cosa. Només que pugueu copsar això, ja no cal que us turmenteu a propòsit del coneixement perfecte.

L'essència de la convicció és no-dos, no-dos és l'essència de la convicció. Aquí els camins del llenguatge s'aturen, ja que no és ni passat, ni present, ni futur.