La Ilustración es consecuencia de la Modernidad y de la Revolución Científica

Es importante clarificar conceptos y definiciones

También hay que contextualizar en tiempo y espacio el fenómeno cultural de grandes repercusiones en varios ámbitos hasta la fecha.

LA IL·LUSTRACIÓ EL SEGLE DE LES LLUMS

La il·lustració 1. Definició. Àmbit geogràfic i especificitats: Lumières, Aufklärung, Enlightment, Illuminismo. 2. Orígens i antecedents de la il·lustració. Culminació de l’empresa europea: concepte de la raó occidental: Grècia Renaixement Racionalisme: Descartes Revolució científica: Newton 3. Context històric de la il·lustració: A què s’oposa la il·lustració? Obscurantisme, foscor, tradició: Església Poders: Monarquia Absoluta

Què és la il·lustració? És l'època de les llums, de la raó, de la majoria d'edat - tal i com la defineix I.Kant a Resposta a la pregunta: ¿Què és la il·lustració?-. És l'època de la crítica social, política, religiosa...; de la revolució francesa, 1789, amb els seus ideals : liberté, egalité, fraternité - ideals que molt sovint són considerats com a utòpics, perquè encara no s'han realitzat -; és l'època de la construcció d'una Gran Enciclopèdia - Diderot, d'Alembert...- que volia recollir tot el saber del moment; també, és l'època dels grans avenços científics i tècnics...

Què és la il·lustració? Aspectes generals Economia: Revolució demogràfica. La població es multiplica per dos, de 100 milions a 200 milions. Aquest fet provocarà greus revoltes a finals de segle degut a la manca de recursos i a la concentració de les terres en mans d'uns pocs propietaris. Societat: Crisi de l'organització social en estaments. Revolució francesa 1789. L'organització política dominant, excepte a Anglaterra, és el despotisme il·lustrat. Característiques Revolució científica a tots nivells. Es perfeccionen les anteriors investigacions a partir de mètodes ben definits, tant a nivell experimental com deductiu. Tolerància religiosa que no sempre és respectada. Apareixen diverses sectes i religions, la maçoneria té molts seguidors creant-se centres de reunió, que molt sovint entren en conflicte amb el catolicisme. Segle de les llums: la raó i la ciència il·luminen l'humà. Optimisme respecte al coneixement i a les potencialitats humanes. Encara que la raó serà durament criticada en la figura de I.Kant. Figura de l'il·lustrat: Lliure pensador, el qual sap de tot però, no segueix cap dogma sinó que sempre continua investigant. És un intel·lectual i home de món al mateix temps. Es parla de l'existència de diferents il·lustracions: Francesa, Alemanya, Anglesa... cadascuna amb característiques pròpies les quals es reflecteixen en la seva pròpia filosofia o manera de pensar.

Què és la il·lustració? Filosofia Anglaterra: Preocupació pel coneixement i la investigació científica. D. Hume. Encara que aquest pensador es tractat comunment entre els empiristes del Barroc, de fet viu i exposa el seu pensament en plena Il·lustració. França: Preocupació política i pedagògica que provoca una dura crítica social i religiosa. L'iniciador és P.Bayle amb el seu Diccionari històric i crític on reuneix els errors del passat i defensa la llibertat i la tolerància. L’Enciclopèdia fou dirigida pels francesos Diderot i D’Alembert, però hi col·laboraren també Montesquieu, Rousseau i Voltaire. També hi ha una forta creença en el progrés històric i en l'optimisme de l'home natural . Aquestes idees són defensades per J.J.Rousseau i criticades per Voltaire el qual vol demostrar en el seu conte Càndid que els mals socials són culpa del propi home i no de la societat. Alemanya: (Aufklärung). La il·lustració arriba més tard que en els altres països i és més crítica respecte a la raó i a les seves pretensions d'explicar-ho tot. El seu lema és "Sapere aude" o "Atreveix-te a pensar". El màxim representant és I.Kant.

Pensament de la Il·lustració FE EN EL PROGRÉS I L’EDUCACIÓ DEÍSME: Religió racional: Déu com a Ésser Suprem creador -Gran Arquitecte- de la gran màquina del Cosmos. Els deístes creuen que Déu existeix però només com a principi i causa de l’Univers. És un Déu purament racional, comú a todas les religions. OPTIMISME

Pensament de la Il·lustració La deessa Raó La I·lustració és, sobretot, el segle de la raó, que arriba a ser deïficada. La Raó retent honor als emblemes de la llibertat i a la igualtat

Pensament de la Il·lustració La raó il·lustrada: una raó autònoma i crítica (1) Dels prejudicis que enceguen i paralitzen. De la tradició. De l’autoritat externa, que no se somet al judici de la raó, sinó que s’imposa a l’individu des de fora. De la credulitat supersticiosa, fruit de la ignorància.

Pensament de la Il·lustració La raó il·lustrada: una raó tolerant (2) Voltaire (1694-1778) va dir: La tolerància és el patrimoni de la raó. VOLTAIRE

Pensament de la Il·lustració