antologia catalana

-8

No comments posted yet

Comments

Slide 1

Joan Crisóstomo i Adrià Serrano

Slide 2

LXXXI “Així com cell qui es veu prop de la mort...” Ausiàs March Així com cell qui es veu prop de la mort corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, que vaig afanys passant e veig a vós bastant mos mals delir. Desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recitant.

Slide 3

Mètrica del poema Figures retòriques Anàfora vers 4 i 5 Metàfora vers 1 i 2 Hipérbaton vers 4 Versos decasílabs rima consonant Rima consonant amb l’estructura ABBA.

Slide 4

En aquest poema molt característic d’Ausiàs March on es reflexa o es pot veure clarament que està dolgut per l’amor de la dama que estima, es veu com per ella faria el que fos a la seva mà per arribar a conseguirla, fins hi tot arribar a la mort. COMENTARI

Slide 5

“A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil” Francesc Vicenç Garcia Ab una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja, a qui los de or més fi tenen enveja, en un terrat, la bella Flora, un dia;   entre ells la pura neu se descobria del coll que, ab son contrari, més campeja i, com la mà com lo marfil blanqueja, pinta i mà de una peça pareixia.   Jo, de lluny, tan atònit contemplava lo dolç combat, que ab estremada gràcia aquestos dos contraris matenien.   Que el cor, enamorat, se m'alterava i, temerós de alguna desgràcia, de pendre'ls treves ganes me venien.

Slide 6

Figures retòriques Mètrica del poema Sonet: 2 estrofes de 4 versos endecasíl·labs i 2 estrofes de 3 versos endecasíl·labs i de rima consonant amb estructura ABBA en les estrofes 1 i 2 i rima consonant amb l’estructura CDECDE en les estrofes 3 i 4. Metàfora vers 2 Personificació vers 3 Comparació vers 7 Aliteració de la “a” vers 7 Paradoxa vers 10

Slide 7

COMENTARI En aquest poema de Francesc Vincent García expressa l’amor que sent cap a la seva dama, ja que es pot veure en la descripció que fa de ella com parla de cada part del cos d’ella… la seva bella i estimada Flora.

Slide 8

“La ciutat llunyana”, de Poesies (1947) Màrius Torres Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.   Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.   Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,   batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze que de torres altíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Slide 9

Figures retòriques Mètrica del poema Sonet: 2 estrofes de 4 versos endecasíl·labs i 2 estrofes de 3 versos endecasíl·labs i de rima consonant amb estructura ABBA en les estrofes 1 i 2 i rima consonant amb l’estructura CDECDE en les estrofes 3 i 4. Metàfora de Catalunya de la postguerra (primera i tercera estrofa sencera) Personificació vers 13

Slide 10

COMENTARI En el poema la ciutat llampana de poesies de Màrius Torres expressa l’amor que té a la seva pàtria i es veu manifestat en com demana la seva llibertat, com ha de resorgir, que no es vegi enfonsada.

Slide 11

“Sol i de dol, i amb vetusta gonella” de Sol, i de dol (1947) J.V. Foix Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, em veig sovint per fosques solituds, en prats ignots i munts de llicorella i gorgs pregons que m'aturen, astuts.   I dic: On só? Per quina terra vella, -Per quin cel mort-, o pasturatges muts, deleges foll? Vers quina meravella d'astre ignorat m'adreç passos retuts?   Sol, sóc etern. M'és present el paisatge de fa mil anys, l'estrany no m'és estrany: jo m'hi sent nat; i en desert sense estany   o en tuc de neu, jo retrob el paratge on ja vaguí, i, de Déu, el parany per heure'm tot. O del diable engany.

Slide 12

Figures retòriques Mètrica del poema Sonet: 2 estrofes de 4 versos endecasíl·labs i 2 estrofes de 3 versos endecasíl·labs i de rima consonant amb estructura ABBA en les estrofes 1 i 2 i rima consonant amb l’estructura CDECDE en les estrofes 3 i 4. Hipèrbaton vers 2 Metàfora vers 6 Paralelisme vers 12 i 14

Slide 13

COMENTARI Ell descriu un paisatge bonic, en relació amb la seva terra i l’estimació que sent cap a ella , i també la fe en Déu. Encara que al principi s’expressa i veu la vida d’una manera obscura.

Slide 14

“Brida”, de Bruixa de dol (1979) Maria Mercè Marçal A la fira dels Folls jo hi aniria. Vindria qui sap d'on -i ningú no ho sabria- amb els llavis oscats de molta vida, traginer de cançons en cavall sense brida. Quin esquer se m'arrapa a la geniva? Amor, estel amarg a la deriva, em fa senyals: jo vaig per l'altra riba, traginer de cançons en cavall sense brida. Cadenes són presons i jo en fugia pel call dels bandolers a trenc de dia. a la fira dels Folls jo hi aniria traginer de cançons en cavall sense brida

Slide 15

Figures retòriques Mètrica del poema Versos lliures d’art menor amb rima lliure i asonant, aquestes característiques són caracteristics del romanç. Paradoxa vers 3 i 4 Metàfora vers 6 i 7 Hipérbole vers 11 Paralelisme vers 18 i 22

Slide 16

COMENTARI A la fira dels Folls troba la seva dama esperada a la que descriu d’una manera idealitzada i com aquell amorcap a ella es tan apassionat que fins hi tot dona el seu cor com a presoner de l’amor de la seva estimada dama.

URL: