Contes fets a Ciutadania 5èA Curs 2011-12

Hi havia una vegada un noi que es deia Iqbal i tenia la pell negre. Era de l'África, i la seva família es va mudar a França. Quan anava cap a l'escola, tota la gent s'enreia d'ell, i va pensar que, com era el seu primer dia podria explicar que encara que tenia un color de pell diferent que els altres, podia fer les mateixes coses que ells. Quan va arribar a l'escola estava molt nerviós, va entrar a la classe, la mestra el va presentar i quan li va donar el torn de paraula, va començar a explicar com era la seva vida i també allò que havia pensat pel camí. I ningú de l'escola s'en va riure d'ell. ROGER LLABRÉS MARÍ DRET A LA IGUALTAT SENSE DISTINCIÓ DE RAÇA,RELIGIÓ O NACIONALITAT

-Jo no puc fer res senyora, si vol puc donar-li el tlefon dels pares d'aquesta nina. El vol? La mare de l'Andrea li va dir: -Donç dacort donem el telefon dels pares de la noia i ja me les apanyare jo sola. La directora li va donar el telefon dels pares de la Monica, que aixi era com es deia la noia que s'avia enrigur de l'Andrea.xerrar A la tarda, qua l'Andrea s'en va anar al par a jugar mb les seves noves amigues la mare va quedar amb els pares de la Monica un bar. Van xerraruna estona de les seves vides i la mare de la Monica que es deia sandra li va dir: -Donç quin es el probleme que hi ha amb la meva filla? La mare de l'Andrea va dir: es que la -Ido,el probleme es que teva filla l'altre dia que la meva filla va començar el colegi,la teva filla s'en va enriure de la meva fila. -Pues jo xerrare amb la meva filla . -Dacort, gracies. Despres duns dies les mares van to a xerrar amb les seves filles van fer les paus i van ser les millors amigues. Al dia següent, quan la Monica i l'Andrea van anar cap al colegi les amigues de la Monica s'en van entornar a riure de l'Andrea, pero la Monica lis va explicar tot i van ser totes amgue i el milor es que cada dia la Monica i l'andrea feien els deures jugaven juntes per la tarde perque un da els feien a casa de la Monica i les mares feien el cafe a casa de la Sandra i un altre dia feien els deures a casa de l'Andrea i les de s mares feien el cafe a casa de la mare de l'Anrea que esdeia Elena. Hi havia una vegada una nena que es deia Andrea. N'Andrea havia vingut al poble de les galetes dolces per passar un mes. Els pares de l'Andrea l‘havien apuntada a una escola pública. La nit anterior de començarl'escola andrea va dir a la mare: -Mare, tenc por de que a l'escola no m’acceptin, perquè no som d'aquest poble. í la mare li va dir: -No et preocupis filla meva, en aquella escola hi ha molts de nens d'altres pobles o països, ara dorm ,que demà t’has d’aixecar prest. Al matí següent, la mare va despertar n’Andrea i li vad ir: -Aixeca’t , que avui comences l'escola-. Andrea es va aixecar i es va posar l' uniforme de l'escola ''Petites lliçons públiques per a nens i nenes de tot el Món''. Andrea va anar a la cuina on la mare preparava el berenar i aquèst li va dir: Anrdea, l'uniforme de l'escola et queda preciós-. N'Andrea duia una camiseta vermella i una falda negra i per les cames duia unes calces blanques i unes ballerines. N'Andrea es va fer una tronella perquè els cabells no li anessin davant la cara. La mare la va dur a l'escola a peu i es va despedir d'ella donant-li un petó i una abraçada. MARTA LÓPEZ CAPÓ DRET A LA IGUALTAT SENSE DISTINCIÓ DE RAÇA,RELIGIÓ O NACIONALITAT

Quan n'Andrea va entrar va anar tot perfecte, però a l'hora de classe, quan la mestra li va dir que s'aixequés i digués el seu nom, va sentir un poc de vergonya, encara que ho va fer molt bé. Al'hora del pati unes nenes se’n van riure d’ella. N’Andrea va preguntar a un fillet: -Per què aquelles filletes se’n riuen de jo?-. El nen no li va contestar, però va mirar que no hi hagués cap mestre i li va dir: -Sempre se’n riuen dels fillets i filletes que arriben nous. Quan la mare la va anar a buscar n'Andrea li va contar tot. La mare no volia que la seva filla es sentís malament, no sabia com ajudar-la. Es va passar tot el dia pensant si podia fer alguna cosa per la seva filla. La mare va pensar que podria rallar amb la directora del col·legi o amb el professor de n'Andrea. I així ho va fer, al dia següent va anar a anar a xerrar amb la directora i li va dir: -Xerraré amb la filleta, avam si ho puc arreglar. La mare de l'Andrea li va dir: -D’acord, i si nó, aniré a parlar amb els pares d’aquesta filleta. La directora li va donar el telèfon dels pares de la filleta. A la tarda, quan n'Andrea se’n va anar al parc a jugar amb les seves noves amigues, la mare va quedar amb els pares de l’altra filleta. Van xerrar una estona i van veure que el problema era fàcil de resoldre. Era suficient que els pares de la filleta parlessin amb ella -Xerrarem amb la nostra filla . -Dacord, moltes gràcies. I tot va quedar solucionat. MARTA LÓPEZ CAPÓ

Hi havia una vegada una filleta que es deia Sónia. Na Sónia era una filleta adoptada,que tan sols tenia una amiga, na Laura. Moltes filletes la maltractaven i la insultaven, com per exemple: na Maria, na Clara i na Rita. Un dia, na Sónia havia anat a classe de gimnàstica i havia deixat la seva bossa en un banc i quan va tornar, la seva bossa estava buida. La seva camiseta nova pel terra,l a tovallola a la basura , les sabates per les taquilles i tot el de més tirat pel terra. En aquell moment, na Sónia pensava en anar-se’n corrent i posar-se a plorar. DRET A COMPRENSIÓ I AFECTE PER PART DE LES FAMÍLIES I LA SOCIETAT Va mirar a na Maria, na Clara i na Rita i va pensar que havien estat elles. Quan va arribar a casa seva ho va contar als seu pares i li van dir que ho havia de contar a algú. Na Sónia li va contar a na Laura i ella també li va dir que li ho digués a la directora. Na Sónia deia que no, perquè no volia que semblés una xivata. Però un bon dia na Laura li va dir a la directora el que havia passat i va castigar na Maria , na Clara i na Rita. Aquell dia na Sónia va aprendre que si et fan alguna cosa que no t’agrada, ho has de dir a algú. PAULA PALACIOS CAMPINS

Hi havia una vegada, un noi que es deia Abraham i vivia a Egipte. La seva família era rica, però trista. Ell era de pell blanca, i la seva família també, tothom a Egipte se’n reia d'ells. Un dia, Abraham va tenir una idea: farien un viatge per tot el món en busca d'una terra que els agradés; els pares hi van estar d'acord. Amb la seva barca gegant van arribar a Brasil, però allà es burlaven d’ells, perquè eren de pell blanca. Així que van tornar a partir, ara cap a Estats Units. Allà, alguns eren de pell blanca i alguns de pell negra, però hi havia més negres i també van començar a burlar-se d’Abraham i de la seva família , així que sortiren d'aquest país. DRET A LA IGUALTAT SENSE DISTINCIÓ DE RAÇA, RELIGIÓ O NACIONALITAT Avam, avam… on podrien anar? Van anar cap a Rússia, allà són de pell blanca així que pensaven que podrien viure tranquils, però, un dia també es burlaren d’ells per la religió, per lo que altra vegada van fer les maletes. Van decidir anar a Austràlia, però… quina mala sort! ara eren rebutajats perquè no coneixien la llengua. Abraham va pensar:” tornarem allà on vam partir, a Egipte”. I van tornar a Egipte, però ja no se’n reien d’ells, sabeu per què?. Perquè a l'escola els havien parlat de la igualtat i dels drets dels dels infants. JOSEP PONSETÍ PONS

En un bosc molt llunyà hi havia un petit poble,era molt bonic. Tenia unes cases de color vermell amb unes finestres grans de color verd; totes les cases tenien petits jardins amb moltes flors de colors: vermell, groc,taronja...També hi havia una botiga,una església i un parc amb molts engronxadors i molts arbres, pins,alzines...Era un poble molt tranquil, els nens jugaven als carrers. Un dia, dos nens volien jugar amb un joc que els seus pares els havien regalat, però no van poder jugar perquè cap dels dos nens sabia llegir. Un nen més gran, que es deia Lluís, se’ls mirava per la finestra de casa seva i va decidir ajudar-los. Els va convidar a casa seva per ensenyar-los a llegir i a escriure. Van anar molts dies, practicaven la lectura i l’escriptura. Els pares d´aquests nens estaven molt contents d´en Lluís, perquè ajudava els seus fills desinteressadament. En Lluís i els dos nens van decidir fer una escola per a tots els nens i nenes d´aquell poble. Els pares d´áquells nens van trobar que era una bona idea i entre tots van construir una escola on tots els nens i nenes poguessin aprendre a llegir i escriure. MARIA ROTGER ANGLADA DRET A ANAR A L´ESCOLA

DRET A LA IGUALTAT SENSE DISTINCIÓ DE RAÇA,RELIGIÓ O NACIONALITAT Hi havia una vegada un fillet de color que se’n va anar de l'Africà per poder estudiar i aprendre. El primer dia que va anar a l'escola amb el seu pare, van anar a secretaria . La directora va dir al seu pare, que se’n podia anar i que ella s'encarregaria de tot, El fillet estava molt nirviós, perquè no sabia com el tractarien. la directora el va acompanyar a la classe i el presentà als seus companys. Al principi, li va anar molt bé, però , al cap d'un temps, el van excloure del grup, perquè parlava diferent i també feia les coses diferents, perquè tenia altres costums . Quan va acabar l'escola, una de les fietes li va dir : -Ei company, voldràs jugar amb mi????????? A mi, també m'han exclòs. I ell li va preguntar: -Això per què fas??????? Si són els teus amics… I ella va dir-li: -Ja, però tu també ho ets , a més , m'he fixat amb el que tu fas i he vist que ets més divertit, perquè ells només passegen i parlen tot el dia. Ell, tot empagueïit va dir, tot balbucejant: -Moltes gràcies , no m'imaginava que em diguesin això mai. Es van despedir i cada un se’n va anar cap a casa seva. L’endemà, aquell grup de fiets i fietes , en veure que s'ho passaven tan bé , els van demanar: -Podem jugar por favor????????? Ells se'ls van mirar amb un poc de mala cara,i al final van dir al mateix cop: -És clar que sí!!!!!!!!! Immediatament es van disculpar tot dient: -Ho sentim molt, sobretot jo. Van fer les paus i es van juntra tots un altre cop. Conte contat, conte acabat i per la ximeneia puja al terrat. MARIA SANS CARRETERO