L'antologia catalana Maria Garcia i Cristina Hernàndez 1r de batxillerat, Humanístic Social

A continuació la Cristina Hernández i la Maria Garcia ens disposem a presentar-vos el nostre projecte de l’antologia catalana. L’hem organitzat de la següent manera, seguint els passos de l’índex. Índex Anàlisi del poema de Salvador Espriu; “Cançó del matí encalmat”......................................................diapositives 3-5 Anàlisi del poema de Joan Salvat-Papasseit; “Com sé que es besa”...........................................................diapositives 6-8 Anàlisi del poema de Joan Maragall; “La vaca cega” ..........................................................................diapositives 9-11 Diverses preguntes sobre poemes..............diapositives 13-15 Síntesi del contingut de tres poemes diferents...diapositiva 16

Salvador Espriu; “Cançó del matí encalmat” El sol ha anat daurant el llarg somni de l’aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se’n va anar la meva barca. De terra endins, un cant amb l’aire l’acompanya: “Et perdràs pel camí que no té mai tornada.” Sota la llum clement del matí, a la casa dels morts del meu vell nom, dic avui: “Sóc encara.” M’adormiré demà sense por ni recança. I besarà l’or nou la serenor del marbre. Solitari, en la pau del jardí dels cinc arbres, he collit ja el meu temps, la rara rosa blanca. Cridat, ara entraré en les fosques estances. Aquest poema forma part del llibre publicat per Salvador Espriu l’any 1554 anomenat El caminant i el mur

Anàlisi, comentari de text Introducció de l'autor: Principalment, aquesta obra de Salvador Espriu, forma part del llibre El caminant i el mur, escrit l’any 1954. Aquest llibre esta organitzat en tres seccions, les dues primeres contenen dotze poemes cadascuna, i la tercera vint poemes; Aquesta poesia pertany a la segona, on es presenten poemes tematitzats en espais temporals. Com son l’alba, el matí, el migdia… La biografia del poeta incideix en el tema que presenta; la mort de la seva mare, la mort de dos dels seus cinc germans, la mort del seu amic Rosselló-Pòrcel i finalment la mort del seu pare. Com podem observar, la mort es fa present en molts dels seus poemes. El fet de que els seus pares li posessin el nom del seu difunt germà, li va crear un trauma des de ben petit, per això el tema de la mort s’hagi mantingut com a tema principal dels seus poemes. Aquest poema el va escriure en una etapa de la seva vida en la qual predominaven sentiments de frustració i nostàlgia.

Interpretació del contingut: Salvador Espriu fa una metàfora del camí amb la vida ja que ens explica que la vida es com un camí on el final es la mort on no hi ha marxa enrera. Veu la seva vida allunyant-se i no li preocupa la seva vida ja que tots els seus esses mes estimats son morts. Mètrica: El poema és d’art menor, estructurat en quatre estrofes de sis versos de sis síl·labes, menys el sisè de la primera estrofa que està format per quatre síl·labes. La rima és assonant i es correspon entre els versos 1r amb el 3r, el 2n amb el 4, el 7 amb el 9, el 8 amb el 10 i el 12, (enmig del vers nou abans de la coma rima assonantment amb el final de l’11), el 14 amb el 16 18 i 20, i per acabar el 22 amb el 24 i el 26; fent així una estructura lliure.  Figures retòriques: Personificació; en els versos 1,2,3,4 i 5.Com per exemple: El sol ha anat daurant Epítet; en els versos 7 i 27. Com per exemple: Lluny, enllà de la mar, Hipèrbaton; en els versos 8,9 i 25. Com per exemple: se’n va la meva barca. Metàfora; en els vers 13, Sota la llum clement Polisíndeton; en el vers 19, I besarà l’or nou Paradoxa; en el vers 25, la rara rosa blanca

Joan Salvat – Papasseit; “Com sé que es besa”

Introducció del autor:  Joan Salvat – Papasseit  va néixer a Barcelona l’any 1894. Fill de família obrera, quan tenia set anys el seu pare va morir en un tràgic accident abord d’un vaixell de vapor, on treballava de fogoner. La família va quedar en la misèria i Papasseit va ser internat a l’Asil Naval, instal·lat al port de Barcelona. En sortir als dotze anys va haver de posar-se a treballar. Va agafar feines que no el satisfeien. A partir dels disset anys va començar a formar-se per el seu compte. Durant tres anys es va moure en ambients anarquistes i socialistes. Va publicar diversos articles periodístics. I per un d’aquests articles va haver d’estar dos mesos a la presó. Un altre moment difícil de la seva vida va ser quan va haver de treballar obligat de vigilant de nit al port. El port i el mar van deixar una forta impremta en la seva vida i la seva obra. Les amargues experiències van ser idealitzades pel poeta amb gran entusiasme i optimisme. Anàlisi, comentari de text

● Interpretació de l’obra: com sé que es besa, tracta de una imaginació de Papasseit, on ell s’imagina com a mariner que viatja al port de Marsella (França)  i que explica la relació amorosa del poeta amb una noia amb sinceritat i entusiasme. El cal·ligrama dibuixa la forma de un vaixell  de vela al port de Marsella. Apareixen diverses veus, la primera la noia a les banderoles on expressa el seu desig amorós envers l’amant, la veu del poeta en els dos pals i la segona banderola on expressa la seva decisió  de manera segura. I per últim la veu  en els quatre versos en diagonal de dos en dos i separats per un guionet dibuixen el bauprès del vaixell. Aquesta veu manté al poeta alerta d’un amor mal comprés en forma de cançó. ● Vocabulari:   Oh viens… à toi. Oh vine ben a prop meu / després posa amb emoció / els teus llavis sobre la meva boca / en una besada ferotge / jo seré tota teva. Notre Dame de la Garde priez pour nous. Nostra senyora de la guarda pregueu per nosaltres.

Joan Maragall;”La vaca cega” Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no, ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada… Però torna, i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna orfe de llum sota el sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

● Introducció del autor:  el tema principal de la poesia de Joan Maragall es la natura, ja que ell viu en una ciutat ple de parets on la natura es escassa. Llavors quan contempla la natura queda impressionat i meravellat. El poeta vol transmetre la emoció i els sentiments que li provoca al veure la natura lliure. Es un dels escriptors més representatius del modernisme. La seva obra reuneix dues actituds diferents; Esteticista i regeneracionista.   ● Interpretació de l’obra: un dia Joan Maragall i la seva dona estaven a la Font de les Abadesses i una vaca es va apropar amb un gest que no semblava normal. Llavors la dona li va preguntar a un pastor que li passava, i el pastor li va respondre que era cega. Joan Maragall en arribar a casa va començar a escriure allò que li havia sorprès, la vaca cega. La imperfecció i la desgracia de la vaca fan d’aquesta vaca un ésser solitari, que simbolitza l’individu aïllat i incomprès, tal com es sentien els poetes modernistes.   ● Mètrica: versos decasíl·labs d’art major amb rima assonant  

● Figures retòriques: Enumeració: per exemple a la quarta estrofa, “Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera”   nombrosos encavalcaments, Personificació: “l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna” ● Vocabulari:   D’esma. De rutina Ans. Abans Coma. Vall, fondalada Esquellot. Campanada que les vaques porten penjada al coll Pica. Peça de pedra buida que conté aigua, abeurador. Afrontat. Ofès, molest. Testa. Cap Parpelleja. Mou les parpelles. Nina. Nineta dels ull, pupil·la. Brandant. Movent. Llànquidament. Sense gaire força.

Oda a Guynemer Aquest poema és un cal·ligrama. Busca la definició del terme i demostra-ho Definició de cal·ligrama: Un caŀligrama o poema visual és un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la caŀligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable. El terme prové del francès calligramme. Ho podem justificar a partir de l’imatge d’aquest poema de l’Oda a Guynemer, en el qual les paraules no tenen cap ordre, i on hi trobem que formen un dibuix representatiu.

Els amants Com concep l’amor, el poeta? El poeta concep l’amor com un sentiment ferotge, salvatge, brusc i únic entre tots dos arreu de València. Aquests sentiments la seva estimada i ell no els poden amagar, ja que el desig entre tots dos és més fort que el de la seva voluntat. L’autor ens diu que ell s’imaginava un amor tranquil, negligent, educat, però el que ell té amb la seva amant no és així ja que encara que tots dos semblin molt refinats i intel·lectuals, tots dos es converteixen en uns bàrbars quan estan junts i donant rebolcons a terra.

L’Elionor Quina història ens explica el poema? Com era la vida de les dones obreres? Creus que el final és esperançat o desesperançat? El poema ens explica la història d’una nena de catorze anys la qual entra molt feliç el primer dia a treballar, cantant i educadament dient “bones tardes” i “si senyor”. Fins que tot per ella acaba sent una rutina, i es sent molt avorrida i cansada de la vida, per això escolta els consells de les dones més grans les quals li diuen que per solucionar-ho es té que casar i tindré fills, així ho far fins que la més gran entra a treballar amb catorze anys. La vida de les dones en aquells temps era molt sacrificada ja que a més de tindré que fer les feines de casa i cuidar als seus fills, també tenien que anar a treballar a la fàbrica per tal de guanyar diners extres. Les dones no tenien dies de festa, ni de maternitat, i moltes vegades si aquestes es quedaven embarassades o bé faltaven a la feina, el director les feia fora del treball. El final del poema és desesperançat ja que ens diu que encara que s’intenti solucionar el problema, la filla d’aquesta dóna seguirà amb la mateixa rutina, i no podrà viure dels seus drets, ni de la seva adolescència.

Síntesi del contingut de tres poemes: Pere Quart, “Corrandes d’exili” En aquest poema trobem el sentiment d’enyorança i nostàlgia del poeta cap a la seva pàtria, Catalunya, i cap al seu lloc de creixement i naixença, El Vallès, a l’hora d’exiliar-se d’aquest país cap a França ja que estava perseguit pels franquistes. En els últims versos trobem una descripció de la seva terra i un desig de llibertat. Elogi dels diners, Anselm Turmeda Els diners poden canviar la nostra vida, ens poden ajudar o ens poden perjudicar. La gent per diners fa qualsevol cosa sense tenir cura dels demés.   La balada de la garsa i l’esmerla, Joan Roís de Corella Es tracta d’una història de desamor, on la dona li diu al seu estimat que si no l’estima ella morirà de dolor.