Anthology poetic

+2

No comments posted yet

Comments

Slide 1

Antología poética Álvaro Nieto, Saúl Castelló, Gerard Delgado

Slide 2

Joan Vinyoli Les Boies Intentaré de dir la llum de la foscúria de la mar encrespada a trenc de nit. Escumes fosforescents. Les barques mal deixades, prop d’aigua, el cabrestant que els homes fan girar, vestits de nit, se les enduia platja amunt. La fressa del vent i de les aigües es va fent més poderosa cada cop: tanquen finestres i portes. Sols a la taverna dels Oratges se senten les màquines de joc; encara allí, pots beure canya a glops petits. Giràndoles d’estrelles il·luminen el cel més negre que una gola de llop. La serp del vent, desenroscada, xiula pels carrers. Dalt l’illa llampeguejada gira el far. Els gavians s’arreceren dins meu, els crits de la nit negra i els udols, en mi també. Sé prou que la claror germina dins la fosca. On és que som? Enlloc? fora de tot? Qui ve? Si vols dormir tranquil pensa en els boies.

Slide 3

J.V. Foix És quan dormo... És quan plou que ballo sol vestit d’algues, or i escata; hi ha un pany de mar al revolt i un tros de cel escarlata; un ocell fa un giravolt i treu branques una mata, el casalot del pirata és un ample gira-sol. És quan plou que ballo sol vestit d’algues, or i escata.   És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l’era, em vesteixo d’home antic i empaito la masovera, i entre pineda i garric planto la meva bandera; amb una agulla saquera mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l’era.   És quan dormo que hi veig clar, foll d’una dolça metzina; amb perles a cada mà visc al cor d’una petxina; só la font del comellar i el jaç de la salvatgina, -o la lluna que s’afina en morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar, foll d’una dolça metzina.

Slide 4

Josep Maria de Segarra Aigua-Maria Voldria, ni molt ni poc: ésser lliure com una ala, i no mudar-me del lloc platejat d'aquesta cala; i encendre el foc del pensament que vibra, i llegir només un llibre antic, sense dubte, ni enveja, ni enemic.   I no saber on anirem, quan la mort ens cridi al tàlem: creure en la fusta del rem, i en la fusta de l'escàlem.  I fer tot el que fem, oberts de cor i de parpelles, i amb tots els cinc sentits; sense la por de jeure avergonyits quan surtin les estrelles.   Comprendre indistintament rosa i espina; i estimar aquest moment, i aquesta mica de vent, i el teu amor, transparent com una aigua-marina.

Slide 5

Comentari del Poema Boies El poema ens monstra diferents temas de diferents estils. En el final del poema es pot trobar una referencia al topic ubi sunt en la frase “On és que som? Enlloc? fora de tot? Qui ve? ”

Slide 6

Comentari del Poema És quan dormo… El poema ens mostra la part mes interior dels sentiments propis del autor. Es així com ens mostra el que sent de manera subjectiva. El poema parla sobre el estat de pensament reflexiu durant els somnis del poeta.

Slide 7

Comentari d’ Aigua-Marina En la primera estrofa hi ha una exaltació a la llibertat física i mental del poeta. Aixó ho matitza amb que el paisatge on passa l’acció es una cala En la segona estrofa surt el tema de la mort i diu que la hem d’afrontar amb valentia. En la tercera estrofa es fa referencia al tópic de tempus fugit mitjançant metáfores naturals

Slide 8

Métrica del poema les Boies El poema consta de 8 estrofes de rima i versos lliures.

Slide 9

Métrica del poema És quan dormo… El poema consta de 3 estrofes de 10 versos heptasílabs cada una. Rima consonant.

Slide 10

Métrica del poema Aigua-Marina El poema consta de 3 estrofes de versos lliures. Rima consonant.

URL: