LES EMOCIONS, PER QUÈ?  Per què hem de treballar les emocions? Quin és el motiu? Per què estan de moda?

Les emocions i la funció de l’educació. Propedèutica: potenciar els esforços del nen i de l’adolescent per controlar, domar, i sovint reprimir i negar les emocions. Les “bones maneres” faran un adult “ben educat” Holística: Constructivisme, l’educació com un procés de formació integral de la persona tenint en compte el conjunt de la seva experiència i les les seves emocions. Feixas G (1998).

Motius per treballar les emocions Entre els Objectius generals de l’educació hi trobem Formar-se una imatge ajustada d’un mateix , de les pròpies característiques i possibilitats per desenvolupar un nivell d’autoestima que permeti encarrilar d’una manera autònoma i equilibrada la pròpia activitat; valorar l’esforç i la superació de les dificultats, i contribuir al benestar personal i col·lectiu (...) capacitats de relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, i adoptar actituds de flexibilitat , solidaritat, interès i tolerància , per superar inhibicions i prejudicis.

Motius per treballar les emocions Prevenció i control de conductes agressives i antisocials. Resolució de conflictes individuals i de grup. Millora dels rendiments acadèmics.

Motius per treballar les emocions Segons Bisquerra (2006) Hi ha molts aspectes a destacar uns són: Educació integral del nen Les relacions interpersonals en el procés educatiu L’autoconeixement L’Orientació Professional El fracàs escolar Les relacions socials La salut emocional La teoria de les intel·ligències múltiples La Intel·ligència emocional L’analfabetisme emocional Les tecnologies de la informació El nou rol del professor

Intel.ligència emocional Aportació del terme “intel·ligència emocional” per part de Peter Salovey i John Mayer en l’any 1990. Hi ha un començament (difusió mundial) amb l’obra de Daniel Goleman “Intel.ligència Emocional”, l’any 1995.

BASES FISIOLÒGIQUES EL NOSTRE CERVELL: -         Cervell Rèptil -         Cervell Emocional -         EL Neocòrtex   SISTEMA ENDOCRÍ Carpena , Troya ( 2006)

CERVELL RÈPTIL La part més antiga del nostre cervell, anomenada “rèptil”, s’encarrega dels “instints bàsics” de supervivència: El desig sexual La recerca del menjar (gana i set). Supervivència. Les respostes agressives: fugir i lluitar Totes les respostes que es fan són automàtiques i programades. Sistemes del cervell rèptil: Sistema endocrí Sistema cardiovascular. Sistema respiratori inconscient. Sistema immunològic.

CERVELL EMOCIONAL o cervell límbic  Les funcions del Cervell Emocional són: Processar les diferents emocions Experimentar temors, angoixes, pors, gelosia, alegries,... Arxivar la memòria emocional Provocar el plaer i el dolor Rebre els sentits de l’olfacte i el tacte.... El cervell emocional o límbic està en constant interacció amb l’escorça cerebral. Una transmissió de senyal d’alta velocitat permet que el cervell emocional i el neocòrtex treballin junts, i això és el que explica que puguem tenir el control sobre les nostres emocions.

Parts del cervell emocional o sistema límbic : Hipotàlem Hipotàlem: És una estructura molt complexa del cervell que regula moltes reaccions químiques importants del cervell. Té una funció nerviosa (es relaciona amb el somni i amb sensacions com la sed i la fam) i una funció endocrina (coordina tota la funció hormonal).En cas d'emocions exagerades, l' hipotàlem s'encarrega d'estabilitzar les funcions afectades.

Parts del sistema límbic: Amígdala És una massa en forma de dues ametlles que es situen a ambdós costats de l’extrem inferior de l’hipocamp. Quan s’estimula elèctricament, els animals responen amb agressió. Quan s’extirpen, els animals es tornen dòcils però també indiferents davant la por o les respostes sexuals. Funcions: L’amígdala està relacionada amb les sensacions de ira, plaer, dolor i por i, per tant, influeix fortament en la conducta.

Com processem les emocions ? Tàlem: Primera estació Amígdala: Segona estació

Amígdales temporals QUAN LA AMÍGDALA CODIFICA LES SENYALS DE PERILL… Posa en acció una resposta automàtica basada en: Modificar els sistemes circulatori, respiratori, muscular i, també, el llenguatge corporal. El neocortex “coneix” més tard quan la resposta ja està activada. No l’evita sinó que prova de justificar-la. CONDUCTA DE DEFENSA O EMMASCARADORA

Parts del sistema límbic: Hipocamp L’hipocamp consisteix en dos “banyes” que descriuen una corba des de l'àrea de l'hipotàlem fins a l’amígdala. Sembla ser molt important per a convertir les informacions de la memòria de curt termini en informacions per la memòria a llarg termini. Si l’hipocamp és danyat, una persona no pot construir noves memòries, i viu en un lloc estrany on tot el que experimenta simplement s'esvaeix

Parts del sistema límbic: Pituitària Glàndula endocrina en la petita cavitat òssia en la base del cervell. Coneguda sovint com "la glàndula mestra". la pituïtària serveix a l'organisme de moltes maneres: en el creixement, en l'ús dels aliments i en la reproducció. Es diu també hipòfisis

EL NEOCÒRTEX En aquesta part del cervell, que solament tenim els humans, hi ha la capacitat de pensar de forma abstracta, de comprendre les relacions globals i una complexa vida emocional.  Les funcions del neocòrtex són: Pensar i planificar El llenguatge La imaginació La creativitat La capacitat d’abstracció La resolució de problemes Hi ha parts importants en el neocòrtex anomenades “lòbuls” els quals s’encarreguen de forma general de la coordinació de les diferents emocions

SISTEMA ENDOCRÍ Aquest sistema és un conjunt d’òrgans que alliberen unes substàncies anomenades hormones. Actua com una xarxa de comunicació cel·lular que respon a estímuls alliberant hormones. S’encarrega de diverses funcions metabòliques de l’organisme, entre d’altres de  regular l’equilibri emocional.

Principals hormones relacionades amb les emocions

Classificació de les emocions Segons Bisquerra (2006) Les emocions es poden classificar en: Negatives Positives Ambigües Estètiques

EMOCIONS NEGATIVES IRA: Ràbia, còlera, odi, fúria, indignació,  exasperació, tensió, excitació, agitació, acritud ,irritabilitat, hostilitat, violència, enuig, enveja, impotència ,... POR : Temor, horror, pànic, espant, fòbia,... ANSIETAT:Angoixa, desesperació, inquietud, estrès, preocupació, consternació TRISTESA: Depressió, frustració, decepció, pena, dolor, pessimisme,  solitud, abatiment, disgust,... VERGONYA: Culpabilitat, timidesa, inseguretat AVERSIÓ: Hostilitat,  antipatia,  fàstic,

Emocions positives ALEGRIA: Entusiasme, eufòria, excitació, content, diversió, plaer, gratificació, satisfacció, HUMOR: Somriure, el riure, rialla,... AMOR : Afecte, tendresa, simpatia, empatia, acceptació, cordialitat, amabilitat, respecte, devoció, adoració, enamorament, gratitud... FELICITAT: Tranquil·litat, pau, satisfacció, benestar,...

Emocions ambigües SORPRESA : Desconcert, confusió, perplexitat, imprevist,... ESPERANÇA : Motivació, ... COMPASIÓ: Altruisme, ajuda, empatia,...

Característiques d’un programa d’alfabetització emocional Objectiu: Desenvolupar la intel·ligència emocional. Aspectes: Tenir i augmentar l’autoestima. Augmentar i analitzar l’autoconeixement. Augmentar l’empatia. Conèixer i millorar les habilitats comunicatives. Incrementar l’autocontrol emocional. Superar les situacions estressants. Millorar les relacions interpersonals. Ser assertiu i evitar conductes agressives o passives. Saber prendre decisions Saber resoldre problemes en l’àmbit psicosocial. Descobrir les capacitats creatives. Conèixer les possibilitats de canvi i saber canviar. Saber expressar-se emocionalment.

Exemple de dinàmica per a treballar: El primer amor l’autoestima Autoestima: És el sentiment valoratiu de nosaltres mateixos, de la nostra manera de ser, de qui som, del conjunt de trets corporals i emocionals que configuren la nostra personalitat. Objectiu: que l’alumnat accepti les seves capacitats intel·lectuals, millori la seva autoestima i es bandegi la divisió entre babaus i llestos, equivalent a la d’entre lletjos i bonics, tant pròpia dels adolescents.

(Güell,M.; Muñoz, J 1998: 109-137) Material per al professorat: Itineraris. Observacions. Introducció teòrica. Bibliografia. Material per a l’alumnat: Avaluació inicial. Què és l’autoestima? Les distorsions cognitives Activitats. L’error, els judicis i la dependència. Activitats. Activitats de síntesi. Exemple de dinàmica per a treballar: El primer amor l’autoestima

Material per al professorat L’objectiu principal: Aprendre a distingir i neutralitzar les nostres distorsions cognitives. Teoria Psicologia cognitiva: Data dels anys 50. Aquesta teràpia ofereix: Millora ràpida dels símptomes. Comprensió. Autocontrol Prevenció

Material per al professorat Principis de la psicologia cognitiva Són les cognicions o pensaments les que creen l’estat d’ànim. Els nostres pensaments negatius que provoquen un baix nivell d’autoestima són conseqüència de grans distorsions. Si corregim aquests sistemes equivocats de pensament , podrem controlar, en bona mesura , els nostres estats d’ànim.

Material per a l’alumnat Primera sessió:Lectura d’un text fragment de Macfarlane, A i Macpherson, A Diari d’un jove maniàtic. Contesta unes preguntes sobre el text. Segona sessió: 10 Distorsions cognitives Etiquetatge: definició negativa global d’un mateix “sóc un perdedor”. Hipergeneralització: Un fet aïllat esdevé una regla general. Filtratge: Percebre solament els elements negatius Autoacusació: Responsabilitzar-se de coses que no estan a l’abast. Pensament polaritzat: Si no és perfecte no és vàlid. Lectura del pensament: suposició del que pensen els altres. Error de l’endeví: Preveure que les coses sortiran malament. Magnificació i minimització: Molta importància per les coses dolentes i poca per les bones. Raonament emocional: suposar que les coses són com les creus. El deure: No compliment d’algunes coses comporta sentiment de culpa.

Material per a l’alumnat Tercera sessió: Anàlisi de situacions i descobriment de les distorsions que amaguen. Implicació directa en els exercicis. Quarta sessió: Tres amics de l’autoestima. Els errors, els judicis i la dependència. Els errors són una cosa natural. Tothom fa errors. L’autoestima no té res a veure amb el fet d’evitar errors. No cal córrer per avaluar la conducta de ningú com a bona o dolenta. No és bo establir rànquings entre la gent, les comparacions son odioses. No s’han de fer servir designacions globals per etiquetar a les persones. No podem esperar que els altres siguin diferents del que són. No podem donar la culpa del nostre dolor als altres. No hem d’autoetiquetar la nostra conducta com a desitjable o indesitjable. Si necessito la contínua aprovació de la gent per viure, això em portarà problemes.

Materials per a l’alumnat Cinquena sessió: Anàlisi de sis situacions concretes amb relació a l’autoestima. Sisena sessió : Avaluació del treball realitzat. Aquells que vulguin millorar les seves relacions amb els altres hauran de: No menysprear-se Ser més independents. Interessar-se realment per les coses que fa la gent.

Bibliografia Feixes G ( 1998) pròleg Desconeix-te tu mateix Edicions 62. Col·lecció llibres a l’abast sèrie Rosa Sensat. Güell M., Muñoz, J. (1998) Desconeix-te tu mateix. Programa d'alfabetització emocional. Edicions 62. Col·lecció llibres a l’abast sèrie Rosa Sensat. Carpena, Bach, Darder, Bisquerra, Gallardo, Morgado, Marina, Salmurri, Goleman, Gallifa, Troya (2008) Les emocions Document seminari formació Departament d’Educació. Troya, M. (2005). l’art de viure. Llicència retribuïda. Timoneda, C. (2007).