Antologia-Poètica

+10

No comments posted yet

Comments

Slide 1

ANTOLOGIA POÈTICA David López Ribera Alejandro Cabrera González Sergi Fluxà Parera

Slide 2

Índex Autot: Pere Quart Comentaris: “Corrandes d’exili” Comentari Personal Autor: Joan Salvat-Papasseit Comentaris: “Com sé que es besa” Comentari Personal

Slide 3

Pere Quart

Slide 4

Pere Quart Joan Oliver Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell (Vallès Occidental), en el si d'una família de la burgesia industrial. L'any 1919, formà el «grup de Sabadell» amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. L'any 1926 se'n va a viure a Barcelona i estrena a Sabadell l'obra teatral Una mena d'orgull. El seu primer llibre publicat és del 1928, Una tragèdia a Lil·liput, i el 1934 es dóna a conèixer com a poeta amb Les decapitacions, que signa amb el pseudònim Pere Quart, (pseudònim que treu a partir del seu segon nom i del fet de ser el quart fill de la família). Acabada la guerra, s'exiliarà a França, primer al castell de Roissy-en-Brie -amb Trabal, Rodoreda, Calders, Obiols i d'altres- i després a Saint-Cyr-sur-Morin; fins que el mateix any 1939 s'embarca cap a Buenos Aires i el 1940 fixa la residència a Santiago de Xile, on viurà vuit anys. L'any 1970, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i l'any 1982 rebutja la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.Va morir l'any 1986 a Barcelona.

Slide 5

“Corrandes d’exili” Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re ... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.   L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.)   Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla.   A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida:  l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.   Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré.   En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res".   Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol;  i a la platja un tenderol que batega com una ala.   Una esperança desfeta,  una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.

Slide 6

“Corrandes d’exili” Mètrica: 7a-7a-7b-7b-7a 7c-7d-7d-7c-7d Versos:Heptasíl·labs Rima: Consonant Figures retòriques: Al·literació: Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra, abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla. Hipèrbole: quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. Metàfora: no em moriré d’enyorança

Slide 7

“Corrandes d’exili” Corrandes d’exili esta recollit en el Saló de tardor(1947). Estructura: Les corrandes son cançons folklòriques breus: quarteta d'heptasíl·labs. Reben un tractament líric, interioritzat, ajustat a la tragèdia personal. Tema: L’exili del propi país cap a un altre per haver escrit en català o haver donat diners d’algun premi als orfes de guerra. Les tres primeres corrandes ens situen en l’instant i el lloc precisos de la fugida: la nit que es travessa la frontera. Les dues corrandes següents expliquen la desolació, el sofriment, el record, i l’enyorança. En la sisena i setena corranda evoca el paisatge perdut.

Slide 8

“Corrandes d’exili” Comentari personal Es un poema que expressa molt be com es sentien els escriptors que tenien que abandonar el país per culpa de la guerra civil. Narra de forma subtil, i a la vegada critica, de com es de dur separar-se de la terra estimada, i com l’amor a la pàtria fa que l’ escriptor expliqui els fets d’una forma melancòlica i severament traumàtica. També es pot palpar com l’autor va viure aquest vergonyós període de la nostra historia que va ser la guerra civil, i com aquesta inútil guerra va trencar families senceres i els lligams entre un país com Catalunya, i un païs encara en transició com era Espanya.

Slide 9

J. Salvat-Papasseit Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - Barcelona, 7 d’agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d‘Avantguarda. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

Slide 10

“Com sé que es besa”

Slide 11

“Com sé que es besa” Es el segon Cal·ligrama del llibre El poema de la rosa als llavis (1923). Tema: Proclama el desig de l’encontre sexual. Estructura: Es un cal·ligrama propi del cubisme que presenta forma de vaixell. Són versos trencats i aboleixen la puntuació. El llenguatge del poema és una barreja de català i francès. La utilització del francès es devinguda per la estreta relació entre Paris i Barcelona. L’autor fa una comparació del vaixell amb la parella i de l’altra banda l’advertiment sobre l’amenaça de “pirateria sentimental”.

Slide 12

“Com sé que es besa” Figures Retòriques: Anàfora, repetició de “ corsari ve i li pren” en els dos versos: “marineret qui no vigila — corsari ve i li pren l’aimia – si no li duia cap cançó– corsari ve i li pren l’amor” Al·literació, repetició del so “s” “ com sé que es besa la besaré”

Slide 13

“Com sé que es besa” Comentari personal: Es un poema molt original ja que utilitza la tècnica del cal·ligrama i la forma de vaixell que ha fet el autor. Al presentar un collage lingüístic entre el català i el francès fa que sigui més especial.

URL: