TICATS Informació política i tic: L'engranatge imperfecte?

1) Transformació social: globalització, crisis econòmica i sistema polític El 15M va ser un moviment de denúncia ciutadana gestat a la ciutat de Madrid. Conegut com el moviment dels Indignats, intentaven fer-se sentir davant les forces polítiques espanyoles. La forta crisi econòmica que es pateix des de 2008 en va ser el detonant. La creació d’aquest moviment pren per lectura l’enfocament del llibre ¡Indignaos!, publicat per l’autor francès Stephane Hessel. Una de les mencions de l’obra qualifica els governs europeus de meres oligarquies, en el sentit que es governa sense escoltar el poble. Internet, utilitzat a nivell mundial, ha estat el gran impulsor dels moviments que han anat sorgint arreu. El poder de convocatòria d’aquests s’ha resolt a través de les xarxes socials, principalment Twitter.

2) El moviment de masses: mobilitzacions a internet Arrel de les contínues manifestacions en contra del sistema s’han utilitzat hastags diferents amb la finalitat de crear un fil conductor de converses. Alguns d’ells en són #SpanishRevolution , #Nonosvamos , #Acampadasol , #YesWeCan i #Democraciarealya . L'impacte de les xarxes socials espanyoles en el món de la política ha estat de tal magnitud que el fenomen participatiu ha estat tractat fins i tot en matèries universitàries, conferències sobre política i noves aplicacions de les TIC. Han nascut, així, nous termes polítics i socials com ara la ciberpolicia, la democràcia deliberativa i les mobilitzacions a les xarxes. La implantació de l’e-goverment ha de facilitar un espai a la ciutadania.

3) Objectius i fites Les xarxes han servit per reclamar des dels moviments, també, l'aturada de les retallades en la Sanitat Pública; la creació de la dació en el pagament de les hipoteques, a fi d'evitar desnonaments; la retirada de la Llei Sinde; la revisió de la Llei d’estrangeria; la desvinculació del Pla Bolonya; reformes fiscals favorables a les rendes més baixes; la suspressió dels paradisos fiscals; la transparència en els actes dels partits polítics; la recuperació de la memòria històrica; la separació reial dels poders executiu, legislatiu i judicial; ajuts i campanyes a favor de les energies renovables; rebuig i condemna per la corrupció política; la separació dels poders públics entre església i Estat; la nacionalització de les entitats financeres rescatades; la minimització dels poders del FMI i del BCE... entre altres.

4) Indignació participativa a nivell mundial Les ciutats espanyoles on més pes van tenir les manifestacions varen ser Madrid i Barcelona. A nivell mundial cal destacar les de Santiago de Xile, Brussel·les, Nova York, París, Roma... tot i que la ciutat de Nova York va ser la més destacada, amb l’anomenat moviment ‘Ocupem Wall Street’.

5) Reacció dels poders públics Tot i la intenció de dispersar als i a les manifestants del moviment 15M, atesa la proximitat de les eleccions autonòmiques i de les municipals, la Constitució Espanyola empara el dret a l’expressió, la manifestació i la reunió sense autorització prèvia. Passades les eleccions generals del 20 de novembre, el president elegit va reunir-se amb les i els mandataris dels principals bancs espanyols, amb la intenció de resoldre un camí cap a la fi de la crisi. A nivell europeu, el Parlament ha elaborat reformes i lleis a fi de salvaguardar els interessos continentals, però la seva tasca no està sent totalment efectiva, vistes les preocupants condicions econòmiques en què es troben Portugal, Grècia, Espanya i Itàlia.