El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

És una immensa esfera de plasma formada majoritàriament per hidrogen i heli. Es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, al mateix temps que el sistema solar, i arribarà al final de la seva vida d'aquí a uns 5.000 milions d'anys més. Tota la matèria del Sol està en forma de plasma degut a la seva temperatura extrema.

El Sol està format per: nucli, zona radiant, zona convectiva, fotosfera, cromosfera, corona i vent solar.

El vent solar és un flux de partícules que sorgeixen de la atmosfera d’una estrella. La composició elemental del vent solar en el nostre sistema solar és idèntica a la de la corona del Sol: un 73% de hidrogen i un 25% de heli, amb algunes traces d'impureses.

La fotosfera és la zona des de la que s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol. Es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc. A causa de l'agitació de la nostra atmosfera, aquests grànuls pareixen estar sempre en agitació. Ja que el Sol és gasós, la fotosfera és un poc transparent.

La cromosfera és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar. La seva observació a simple vista només és possible durant la fase total d'un eclipsi de sol.

La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol. Està situada entre la regió de transició i l'heliosfera. Mesura més d'un milió de quilòmetres i pot observar-se durant els eclipsis solars o utilitzant un dispositiu capaç d'ocultar la llum del Sol i denominat coronògraf. La densitat de la corona solar és un bilió de vegades inferior a la de l'atmosfera terrestre i la seva temperatura aconseguix els dos milions de graus

El nucli solar és la part del Sol que s'estén des del centre fins a 0,2 radis solars. És un dels punts més calents de l'univers. Té una densitat de fins a 150.000 kg/m3 i una temperatura de gairebé quinze milions de kelvins. S'hi produeix energia per mitjà de reaccions termonuclears exotèrmiques (fusions nuclears que converteixen principalment hidrogen en heli. El nucli és l'únic punt del Sol que produeix una quantitat significant de calor per mitjà de fusió; la resta de l'estel és escalfat per l'energia que emana del nucli.

La zona de convecció és la capa exterior de l'interior del Sol. L'energia hi arriba en corrents de convecció, en lloc d'arribar-hi en forma de fotons. Un cop el gas calent arriba a la fotosfera, emet fotons vers l'espai, es refreda, i torna a l'interior del Sol. Aquest flux de convecció és l'origen de les granulacions, i l'energia que allibera és la llum visible i altres formes de radiació electromagnètica que el Sol emet vers l'espai.

És la zona exterior al nucli en què el transport de l'energia generada en l'interior es produïx per radiació cap al límit exterior de la zona radiativa. Esta zona està composta de plasma, és a dir, grans quantitats de hidrogen i heli ionitzat. Com la temperatura del Sol decreix del centre a la perifèria, és més fàcil que un fotó qualsevol es moga del centre a la perifèria que no al revés. Es calcula que un fotó qualsevol inverteix un milió d'anys, movent-se a la velocitat de la llum a arribar la superfície i manifestar-se com a llum visible.

Mª del Mar Gutiérrez Hernández 6º A Ceip Jovellanos