Plans de Millora vs. Bones Pràctiques

0

No comments posted yet

Comments

Slide 1

Plans de Millora vs. Bones Pràctiques Cardona Marí, Sergio Bonet Pachon, Ana Reflexió i Innovació Educativa (22023) González Arabí, Anna López Torres, Natalia Tercer de Grau d'Educació Infantil Martínez Quirosa, Maria Pilar Martos Ruíz, Noelia Ribas Fernández, Alicia Universitat de les Illes Balears Rodríguez Rodríguez, Amanda Roig Galdón, Cira Seu d'Eivissa Sánchez Barreda, Rosa Luz

Slide 2

Fonamentació teòrica

Slide 3

Innovació: fa referència a un procés intencional de canvi educatiu dut a terme per un docent o un grup de docents. Innovacions educatives: anomenem així el tipus de canvi que es desenvolupa en un context concret a partir d’una intenció explícita de produir i consolidar una millora en la pràctica educativa. "BORRELL (1966), entén la innovació com un pont d'enllaç en el triangle del temps: qualsevol innovació parteix d'un passat, pretén una millora de la realitat actual per projectar-la cap al futur. S'entén com: un procés dinàmic i obert, de caràcter multi-dimensional i complex, inserit en una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, institucional i social, per a la qual cosa requereix estratègies de participació en la col·laboració".

Slide 4

Perspectiva sobre innovació d’en Jaume Carbonell: “Existeix una definició acceptable i acceptada que defineix la innovació com una sèrie d’intervencions, decisions i processos, amb un cert grau d’intencionalitat i sistematitzacions, que tracten de modificar actituds, idees, cultures, continguts, models i pràctiques pedagògiques”. Canvi: Quan parlem de canvi fem referència en terme general, a qualsevol modificació de la realitat educativa. Aprendre comporta canviar, l'home s'hauria d'adaptar fàcilment als canvis en el seu entorn, però sembla que no ens agrada canviar per canviar, sembla que ens fa por deixar enrere el que ens és conegut, és diria que no sembla que ens agradi canviar i que l'adaptació evolutiva del canvi va per tant lligada a la percepció del guany, la millora i la seguretat, sense la qual no es pot vèncer la resistència al canvi. És evident doncs que canvi, millora i innovació estiguin relacionats.

Slide 5

Plans de millora: Un pla de millora no és la manifestació d'una intenció de millorar, de canviar per a ser més eficaços, per a donar millor servei als alumnes, d’avançar cap a una qualitat total. Un pla de millora no té que ser global, pot abordar aspectes parcials, assolibles en un temps determinat. Innovar implica canviar. La gestió de la innovació i el problema del canvi a les organitzacions estan íntimament lligats. És a dir, que no innovar, implica no introduir canvis en allò que fem ni com ho fem, ni per bé ni per mal. ·

Slide 6

Llista de Plans de Millora

Slide 7

Primera etapa (0-3 anys) Millorar l'atenció als petits a través dels massatges Millorar el traspàs de l'etapa 0 - 3 a l'etapa 3 - 6. Memòria d’experiència de qualitat: Estimulació Primerenca. INFANTIL

Slide 8

Segona etapa (3-6 anys) Millorar la relació escola - familia Millorar la competència lingüística Millorar la conscienciació envers el medi ambient Millorar les activitats de tutoria

Slide 9

PRIMÀRIA Millora de la formació del professorat envers les TIC Directori de WebQuest Millora de la implicació de diversos sectors amb la vida de centre Millorar la convivència Millora dels resultats acadèmics

Slide 10

Mapa conceptual: relació de termes

Slide 12

“Memòria d’experiència de qualitat: Estimulació Primerenca.”

Slide 13

Planificació i desenvolupament del projecte Objectius - Afavorir l'educació integral dels alumnes, a través de Programes d'Estimulació, més ajustada a les seves necessitats i al seu procés, a partir de les seves dificultats d'aprenentatge i aconseguir així la millora dels resultats acadèmics de cadascun d'ells. - Avaluar les dificultats d'aprenentatge de cada nen a través de l'avaluació inicial i contínua. - Posar en pràctica Programes d'Estimulació contemplant les adaptacions curriculars necessàries per a cada nen. - Obtenir la millora dels resultats acadèmics de cada nen en les diferents àrees. - Realitzar l'avaluació final per verificar l'eficàcia d'aquestos Programes. Metodologia - Dinàmica, participativa i coordinada en tot moment per la coordinadora del Pla i per l'equip directiu. - Les professores, totes membres de l'Equip de Millora coordinades per l'Equip directiu han impulsat en tot moment el pla amb els alumnes, pares i personal no docent. Al mateix temps han recollit les aportacions de les famílies i han creat materials per a una major incidència del Pla. - S'han reunit en sessions setmanals per a coordinar la posada en marxa de les diverses actuacions del Pla de Millora. Han facilitat propostes a les professores per dissenyar graelles d'avaluació i Programes d'activitats d'Estimulació. - En tot moment s'ha mantingut una coordinació molt estreta entre la Coordinadora, l'Equip Directiu i la resta de l'Equip de Millora, professores i tutores del Centre.

Slide 14

* S’estableix un nombre d’objectius de millora adequat, real i assolible? --> SI, a més els objectius es troben clarament especificats i reflecteixen amb claredat la ideologia del centre., però no s’expliciten les accions concretes que comporta l’assoliment de cadascun del objectius que es proposen. * S’estableix una planificació (un calendari) per a la consecució dels objectius? -->SÍ, la planificació es dissenyada per l’equip de Millora a través d’unes taules d’activitats per a professors, alumnes i pares. Per a cada grup es concreten objectius, actuacions, calendari d’execució, responsables i resultats a aconseguir. Es contempla l’organització del procés educatiu com actuacions, temps i responsables. * La planificació contempla sessions de treball ? --> SÍ, La planificació contempla sessions de treball dividides per àrees, com per exemple: àrea de identitat i autonomia personal, àrea del medi físic i social, àrea de comunicació i representació, i afecta a l’equip directiu i a la coordinadora, als membres de l’equip de millora, al personal administratiu, a les tutores i la mestra de suport i, finalment, a les famílies. * El pla de millora parteix o inclou una Autoanàlisi: Què fem ja en relació a les accions per assolir l’objectiu establert? Què ens falta fer? --> NO, en cap moment es plantegen preguntes per a dur a terme un autoanàlisis, simplement es qüestionen si els objectius del seu protocol s’han transformat en resultats

Slide 15

* El pla de millora inclou moments, eines o persones per fer l’Avaluació: En què hem avançat respecte al punt de partida? --> SÍ, el pla de millora es seguit i avaluat pels òrgans d’aquest pla, que a la vegada han organitzat una avaluació final mitjançant qüestionaris per al personal docent, pares, personal no docent i persones properes al centre. A més a més, s’han dut a terme unes graelles d’observació i unes enquestes. * El pla preveu els obstacles i les resistències així com la manera de superar-les? --> NO, No es mencionen obstacles ni resistències en tot el projecte de millora, a causa d’això tampoc podem trobar la manera de superar-les. * S’aporten evidències concretes de l’assoliment dels objectius. : En què hem avançat? En quina mesura hem assolit els objectius concrets? Quines evidències tenim? --> SÍ, han afavorit l’educació integral dels nens ajustant-se en tot moment a les seves necessitats, estimulant el procés d’aprenentatge arribant a aconseguir una millora en els resultats acadèmics. A més a més, aquesta proposta ha aconseguit sensibilitzar i implicar als pares en la tasca educativa dels seus fills. * S’argumenten finalment els avenços fets en relació als eixos de pràctiques d'aula, de relacions interpersonals i creences de centre? --> Si que s’argumenten el avenços però no ho fan diferenciant els tres eixos, és a dir, no remarquen la diferència en els avenços de pràctiques d’aula, relacions interpersonals i creences de centre. En el pla de millora es fa referència als avenços però d’una manera global.

Slide 16

Que suposaria la incorporació del pla de millora pel centre? La incorporació del pla de millora al centre educatiu suposaria un gran pas endavant cap a la millora del desenvolupament general dels infants, ja que ens permetrà millorar l’educació integral dels nens en diferents àmbits: motriu, de llenguatge, cognitiu i social. Encara que hem de tenir en compte que cada escola té unes necessitats diferents i que per això potser no serveix de la mateixa manera a totes les escoletes. En aquest article podem veure com organitzen la proposta de millora amb punts importants tals com els objectius, la metodologia, el desenvolupament, l’avaluació contínua, la creació de material per avaluar, temporització, recursos, etc. La qual cosa no és comuna en la resta de projectes de millora trobats en xarxa. Aquest pla de millora és un molt bon exemple de com plantejar-se ,dintre de les escoles, una millora, per què fer-la i amb quins objectius, basant-se en una fonamentació teòrica. Pot ser l’execució del pla de millora, tal qual l’han fet en aquest exemple de centre, no serviria per igual a totes les escoletes, ja que cada una d’elles pot seguir un projecte educatiu, un programa d’activitats i un plantejament didàctic diferent al d’aquesta escola. Però crèiem important introduir aquest projecte de millora com exemple a seguir, pel bon desenvolupament.

Slide 17

Quins avantatges? Els avantatges de seguir un bon procediment avaluador, tant del pla de millora com de qualsevol tasca educativa i tant des del punt de vista de l’estudiant com del professor són les següents: 1º: Saber si s’han complit els objectius i de quina manera s’ha fet. 2º: És una eina que serveix per millorar els aprenentatges, no per determinar. 3º: Recull evidències dels processos, dels progressos, de si s’han assolit els aprenentatges i si s’han seguit els passos adequats per assolir-los. 4º: És una eina que serveix per prendre decisions per a un futur proper. Sempre haurem de procurar fer un bon sistema per avaluar de forma contínua i cíclica, és a dir, que segueixi un procés seqüencial i procedimental d’inici, durant el transcurs del projecte, i una avaluació final. Quan ens plantegem el procés d'avaluació hem de tenir en compte amb quina finalitat ho fem. Si per a dur un control dels aprenentatges que van adquirint els alumnes, o bé per a fer un anàlisi exhaustiu de tot el procés d'ensenyança aprenentatge, des d'una perspectiva de millora. Segons la finalitat que pretenguem, conduirem el procés d'avaluació en un sentit o en un altre.

Slide 18

L’avaluació inicial té la funció de servir de diagnòstic, ens donarà a conèixer les reflexions i el perquè de fer el projecte, podent arribar a avaluar i prendre decisions segons les diferents perspectives de cada un dels membres integrants del pla d’avaluació. Haurem de tenir molt en compte aspectes tals com què avaluem, perquè, en quin moment, qui serà la persona encarregada de l’avaluació, quins suports materials farem servir i en quin moment la farem. L’avaluació ha de ser contextualitzada i personalitzada, per a cada moment i cada situació concreta. En referència a l’avaluació final, aquesta ens servirà per conèixer si s’han complit els objectius que en un principi es valoraven per a justificar el projecte, tindrà una funció bàsicament orientadora / reguladora, que permetrà anar programant i oferint les respostes de si es compleixen els objectius cercats o no. Un dels punts que no es tracten en aquest projecte és l'autoavaluació; amb la qual les persones encarregades de dur a terme el projecte es valorarien a elles mateixes per reflexionar sobre la seva tasca, com ha funcionat i perquè ha funcionat de tal manera, què canviarien i perquè i què es podria millorar i de quina manera.

Slide 19

Quins problemes cal preveure? Els possibles problemes poden ser els següents: - No tenir ben clars els objectius treballats. Si no es sap quin és el sentit de l’activitat és impossible que es pugui reconèixer què és el que no acaba d’estar prou ben fet. - No anticipar i planificar bé l’acció per realitzar la tasca. No tenir clares les eines per avaluar allò que necessitem avaluar. - Tenir ben clar el que farem, perquè i com organitzar-ho. - Que l’avaluació no estigui ben plantejada, pensada i reflexionada entre tots els membres que portaran a terme el projecte de millora. - Que no es posin d’acord entre els companys per saber què avaluar i amb quina finalitat. - No fer una avaluació completa i seqüencial. - No saber actuar una vegada tenim feta l’avaluació. - No tenir en compte el fer una bona planificació.

Slide 20

Quins nous interrogants? - El sistema d’avaluació emprat és el més adequada per enregistrar l’autonomia dels nens? - Tot l’equip educatiu es guiarà pel mateix sistema d’avaluació fent ús del sistema de graelles? - De quina manera podem involucrar a les famílies en aquest projecte? - Podrem donar-li continuïtat? Es farà un treball conjunt amb les famílies? - Tindrà bona acceptació per part dels nens i per tant s’aniran complint els objectius plantejats? - Tots el professorat s’implicarà i mostrarà el mateix interès en relació al projecte? - S’adaptarà aquest projecte a les necessitats i característiques individuals de cada infant? - S’aconseguirà la millora del projecte segons els objectius plantejats? - Quines seran les conclusions que extraurem mitjançant la realització d’aquest projecte? - Podrem aprofundir en la millora del projecte? És suficient la feina realitzada per arribar als objectius marcats? - Disposarem de l’espai/temps/ materials suficients?

Slide 21

Conclusió

Slide 22

La majoria de plans de millora trobats en xarxa no disposen d’un pla d’avaluació, per tant podríem dir que els plans que naveguen per la ret no són plans de millora complets, sinó parcials i potser poc funcionals. Al igual que no disposen de pla d'avaluació, la majoria de projectes analitzats no es basen en una fonamentació teòrica com a eix principal del canvi, lo qual potser no seria imprescindible, però sí seria útil reflexionar les idees de canvi amb les teories relacionades. Un bon projecte de millora hauria de complir certs requisits i seguir unes pautes bàsiques per a la seva execució, mitjançant un programa complet, al igual que hauria d'estar basat en una reflexió conjunta de tot l'equip educatiu que la durà a terme per a que tots l'adaptin al funcionament corrent, fent els canvis que calguin per dur-la a terme i complir amb els objectius i analitzant què volen millora, perquè i de quina manera ho duran a terme.

Slide 23

Un bon projecte de millora... Els passos bàsics que hauria de tenir un bon projecte de Millora són els següents: 1. Justificació - Objectius- Finalitat- A qui va dirigit? 2. Metodologia. 3. De quins mitjans disposem per dur-lo a terme. 4. Temporalització - Calendari- Programació. 5. Prevenció de possibles obstacles i dificultats- Pla d'actuació. 6. Avaluació (per fases)- Reflexió i anàlisi dels resultats.

Slide 24

Bibliografia Innovació i canvi en Educació. Concepte de WebQuest Educació emocional, una filosofia de vida

Summary: Aquest treball és la presentació de la reflexió grupal que hem realitzat els alumnes de grau d'educació ifnantil de la UIB (Eivissa) a l'assignatura de Reflexió i Innovació Educativa envers l'avaluació dels projectes de millora que hi ha circulant per la red.

Tags: millora educació canvi innovació

URL: