Sara Pérez Hernández IES Cristòfol Ferrer Aracne fila i fila

Publi Ovidi Nasó I les Metamorfosis Publi Ovidi Nasó ( en llatí Publius Ovidius Naso ) va néixer a Sulmona a la Itàlia Central el dia 20 de març de l'any 43 a.C.. Era d'una família acomodada a la que no li agradava l'afició del seu fill a la poesia ja que això no era propi d'un noi benestant com ell. Va viure a l’època de l'emperador Octavi August i va pertànyer al cercle literari de Messala, un grup que estava totalment allunyat dels objectius polítics d'August i al que pertanyia gent molt important. Virgili i Ovidi van ser els dos poetes més rellevants de l'època. Els seus primers poemes van ser Amores, també va escriure Heroides, Tristia, Epistulae, Ars amatoria, Metamorphoseon libri ( Les Metamorfosis ) i molts altres llibres.

Objectius del treball: Mostrar la pervivència de les Metamorfosis d’Ovidi en l’art. I la pervivència en la literatura: Solitud i Merce Rodoreda.

Solitud ( El Senyor de Llisquents ) Caterina Albert es va inspirar en les Metamorfosis per fer aquesta història. L’Única diferencia és que el senyor va tornar a la seva forma humana. A la Vall de Llisquents hi havia un home que només feia que divertir-se amb les minyones i menjar i beure coses bones i anar de cacera en cacera. Una vegada hi havia una noieta davant la seva porta, ell la va fer prendre pels seus homes i va passar tota la nit amb ella i al matí la va fer fora del castell. I ella, en veure’s tirada a la muntanya, va dir com a bèstia m’has tractat i com a bèstia et veure abans de la meva mort. Al cap dels anys, un dia el senyor de Roquissos convida el senyor de Llisquents a caçar amb tota la seva gent. Estava en un tros de bosc separat del grup i va veure una cabreta. Ell perseguint-la darrera. Ja començava a caure la nit quan va arribar al cim, ja era tot fosc i no podia més i es deixa caure com mort. Llavors va veure una abadia amb monges que vetllaven els morts. Va voler tancar els ulls i no va poder, es va voler tapar amb les mans però ja no en tenia, tenia ales. Es va posar a volar i va arribar a una alzina al costat de l’abadia. El senyor de Llisquents va veure una monja que era la noia que havia abandonat a la porta del castell. Llavors va entendre que era un càstig pel pecat que va cometre. Al dia següent, el senyor de Llisquents va despertar i tenia el seu cos i les robes esquinçades i els peus plens de sang.

Mercè Rodoreda El riu i la barca. La salamandra Rodoreda es va inspirar en les Metamorfosis per fer aquest dos contes que formen part del llibre “ La meva Cristina i altres contes”.

Els amors de Júpiter Io Cal·listo Alcmena Europa Ganimedes

Io El riu Ínac estava plorant per la desaparició de la seva filla Io. Júpiter havia vist Io quan estava tornant de veure el seu pare. Ell li va dir que era digna de Júpiter i que faria ben feliç a qui compartís el llit amb ella. Ella fugia del déu. El déu en veure això ho va cobrir tot de boira perquè ningú els veiés i la va fer seva. En veure aquesta boira l’esposa de Júpiter, Juno, va baixar a la terra perquè sospitava de l’engany. En arribar a la terra va veure Júpiter amb una vedella blanca. La dea es va encapritxar de la vedella i la va voler com a regal. Juno com no es fiava va fer que Argos vigilés la vedella. Argos tenia cent ulls i quan uns dormien els altres vigilaven. Io amb la pota va escriure unes lletres per comunicar al seu pare que era ella. Júpiter no podia suportar el patiment i li va demanar al seu fill Mercuri que matés Argos. Li va costar però el va dormir. I quan per fi es va adormir li va tallar el cap amb la seva espasa. Juno ho va descobrir tot i va turmentar Io amb un tàvec i la va enviar mugint de dolor per tot el món. Júpiter va abraçar la seva esposa i li va demanar que posés fi al càstig. Per fi Io va recuperar el seu aspecte. Es va establir a Egipte on va tenir un fill del gran Júpiter, Èpafos. Els egipcis l’adoraven com una deessa i la van identificar com Isis.

Cal·listo Un dia Júpiter contemplant l’Arcàdia es va fixar en una donzella molt maca que es deia Cal·listo. Era filla de Licàon un home que Júpiter va convertir en llop. Cal·listo era la companya més estimada per Diana. Ella va entrar en un bosc molt frondós. Júpiter en veure-la sola va prendre l’aspecte de Diana i es va acostar a ella i va començar a fer-li petons i la va fer seva. Diana tornant de cacera va veure Cal·listo i ella va fugir corrents pensant que tornaria a ser Júpiter. Al cap de nou mesos un dia Diana després de caçar va anar a un rierol a banyar-se. Totes es van començar a despullar i Cal·listo no volia fins que les altres la despullen i descobreixen el seu ventre. Així que la fan fora del seguici. Juno feia temps que estava esperant el moment per venjar-se i el moment va arribar quan Cal·listo va tenir el nen Arcas. Llavors Juno va convertir Cal·listo en una Ossa. Un dia Arcas estava passejant pel bosc i va veure la seva mare sense saber-ho. Quan estava apunt de matar-la Júpiter va baixar i se’ls va emportar als dos al cel i els va transformar en dues constel·lacions veïnes l’Óssa Major i Artur, l’estrella guardiana de l’Óssa.

Alcmena El malvat Júpiter va prendre l’aparença d’Amfitrió per unir-se amb Alcmena que era la seva dona. Fruit d’aquesta unió va sortir Hèrcules. Quan s’acostava el moment del part cap de les deesses dels infantaments ajudaven Alcmena ja que Juno els hi ho havia prohibit. Al cap de molts dies de dolors, Lucina, una de les divinitats dels infantaments, va baixar per impedir que nasqués el nen que portava a dins Alcmena. Una noia molt astuta serventa d’Alcmena la va enganyar perquè pensés que ja havia tingut la criatura d’aquesta manera deixaria anar les mans i Alcmena podria tenir el nen i així va ser. La serventa que es deia Galantis va ser convertida en una mostela. Com que va ajudar a parir una dona mentint, ara pareix per la boca.

Europa Un dia Júpiter va dir al seu fill Mercuri que portés el ramat reial que pastura a la muntanya a la platja. Allà jugava la filla del poderós rei Agènor, Europa. Júpiter es va transformar en un toro magnífic tot blanc com la neu. Europa va quedar admirada per la bellesa de l’animal. Primer no es va atrevir a tocar-lo però, poc a poc, va anar agafant confiança. Li va posar flors a la boca i el toro li llepa les mans. El toro es repenja a la sorra i ella s’atreveix a asseure’s sobre seu. El déu comença a allunyar-se de la costa i la noia s’espanta i mira la platja que cada cop està més lluny. Ha estat raptada i a l’illa de Creta sabrà que Júpiter l’ha raptat i la farà seva.

Ganímedes Aquesta és el mite de quan Júpiter es va enamorar d’un home. Un cop Júpiter es va enamorar d’un noi troià que es deia Ganimedes era molt bell. Júpiter es va transformar en àliga, portadora dels seus llamps, i va raptar Ganimedes. I se’l va emportar a l’Olimp. I allà es va quedar el pobre Ganimedes servint les begudes i el nèctar a Júpiter, encara que a Juno no li agradi gens.

Acteó Acteó havia estat tot el dia caçant amb els seus companys. Ell els va proposar de deixar la cacera fins l’endemà però la resta va seguir caçant. Acteó es va endinsar en una vall de pins consagrada a la deessa Diana. En un extrem recòndit, hi havia una gruta que formava un arc de pedra natural on se sentia el soroll d’una font d’aigua amb un estany. Diana, seguint el costum desprès de caçar havia anat allà per a refrescar-se amb un petit bany. Just quan ella s’estava banyant en l’aigua cristal·lina, Acteó va entrar a la gruta. Les nimfes en veure un home van començar a xisclar i a tapar Diana amb els seus cossos. Diana va tirar aigua a Acteó perquè no podia disparar-li. I ella li va dir : Ara ja pots explicar que m’has vist nua, si pots parlar clar! Llavors Diana va convertir Acteó en un cérvol. Els seus propis gossos el van veure i el van començar a perseguir. Els gossos se li tiran a sobre. Els seus companys els sap greu que es perdi aquell espectacle. Finalment els gossos el maten. Diana no es va sentir alliberada de la seva ira fins que el va veure perdre la vida.

Cadme i Harmonia Quan Júpiter va raptar Europa, Agènor ignorant el que li va passar va enviar al seu fill Cadme a buscar-la i li va dir que no tornés sense ella. Cadme va anar per tot el món i no la va trobar. Desesperat va anar a l’oracle de Delfos per saber que havia de fer. Apol·lo li fa saber que ha de fundar una nova ciutat on una vaca que no hagi treballat es pari a descansar. Tot just Cadme baixava de la cova quan va veure una vaca. La va seguir fins que es va aturar a Beòcia. Allà Cadme aixecaria la ciutat de Tebes. Ell vol celebrar un sacrifici a Júpiter i demana als seus servidors que vagin a buscar aigua per fer una libació. Van a un bosc frondós a una gruta per on surt aigua. De cop, de la gruta surt una serp de cresta d’or i el cos inflat de verí. Es llança contra ells i els mata. Cadme en veure que no tornen els va a buscar. Va al bosc i veu els cossos morts dels servents i la serp. Amb molt d’esforç aconsegueix matar-la. De sobte, se sent una veu que li anuncia que ell també acabarà sent una serp. Va romandre tremolós fins que Pal·las li va fer sembrar les dents de la serp. D’allà van sortir una collita d’homes armats amb escuts. Només en sobreviuen cinc. Un d’ells proposa arribar un acord i així els pren com a companys en la tasca de fundar la ciutat. Van construir Tebes i Cadme es va casar amb la filla de Mart, Harmonia, i gaudia de molta descendència. Era un home feliç però el destí del seu net, Acteó, el va omplir de dolor. La seva filla Sèmele també va morir i el seu nét Penteu. I la seva filla Ino va ser embogida per Juno. Per tot això, va pensar que la ciutat li portava tanta fatalitat i la va abandonar. Quan va arribar a Il·líria es va preguntar si la serp deuria ser sagrada i va dir que si ho era que el transformessin en serp. I així va ser. La seva dona veient això va demanar que la transformessin a ella també. Al cap de poc ja eren dues serps unides que van marxar a un bosc veí.

Aracne Aracne de Meònia deia que no era inferior que Minerva en l’art de teixir la llana. Era una noia il·lustre pel seu art. El seu pare Ídmon de Colofó, tenyia la llana amb porpra de Focea. La seva mare ja havia mort. Molts cops les nimfes anaven a veure les seves obres i com les feia. Tothom hauria dit que Pal·las li havia ensenyat però quan deien això ella s’ofenia. I va dir : Que s’atreveixi a competir amb mi! Pal·las es va disfressar de vella i va dir a Aracne que demanés perdó a la deessa. Ella no fa cas i es queixa de que no es presenti la deessa. I la vella diu: La deessa ja ha vingut! Tothom s’espanta i la filla de Júpiter accepta el repte de la competició. Totes dues s’afanyen. Fins i tot incrusten or entre els fils. Pal·las broda la seva victòria tutelar d’Atenes. En canvi, Aracne broda Júpiter raptant Europa i moltes d’altres, Neptú transformat en jònec ferotge, i Febos amb aparença de camperola. Pal·las furiosa trenca el teixit de la seva rival. La noia es va lligar un llaç al coll i es va penjar i llavors Pal·las va dir: “continuaràs penjada!” I li va ruixar un suc d’herba d’Hècate i la va transformar en aranya.

Conclusions Hi ha molta pervivència de les Metamorfosis en molts àmbits, però sobretot en l’art han inspirat molts autors especialment de l’època renaixentista i del barroc. Els mites tracten temes que no passen de moda mai, per això es diuen clàssics.