L’alternança vocàlica a la tercera declinació

0

No comments posted yet

Comments

Slide 1

L’alternança vocàlica a la tercera declinació

Slide 3

Alguns exemples… pedis / ποδός (Genitiu singular, peu). λέγω (jo dic) / λόγος (paraula). γίγνομαι (jo nasc) / γένος (origen) / γονή (generació). δίδωμι (jo done) / δίδομεν (nosaltres donem).

Slide 4

Anem a veure com afecta l’alternança vocàlica a la flexió d’alguns noms de la tercera declinació

Slide 5

Noms de tema en –ν- Al nominatiu singular asigmàtic s’allarga la vocal final del tema. Per tant, hi ha alternança amb la resta de casos, que tenen aquesta vocal breu. Recordeu que alguns noms ja tenen la vocal final del tema llarga. Per tant no presenten alternança: χειμών, χειμῶνος. λιμήν, λιμένος port N/V λιμήν A λιμένα G λιμένος D λιμένι N/V λιμένες A λιμένας G λιμένων D λιμέσι-ν < λιμέ(ν)σι-ν

Slide 6

Noms de tema en –ντ- Els noms d’aquesta classe amb nominatiu singular asigmàtic presenten la mateixa alternança que acabem de comentar. ἄρχων, ἄρχοντος arcont N ἄρχων V ἄρχον A ἄρχοντα G ἄρχοντος D ἄρχοντι N/V ἄρχοντες A ἄρχοντας G ἀρχόντων D ἄρχουσι-ν < ἄρχο(ντ)σι-ν

Slide 7

Noms de tema en –ρ- De nou trobem la mateixa alternança en un nom amb nominatiu singular asigmàtic… ῥήτωρ, ῥήτορος orador N ῥήτωρ V ῥῆτορ A ῥήτορα G ῥήτορος D ῥήτορι N/V ῥήτορες A ῥήτορας G ῥητόρων D ῥήτορσι-ν

Slide 8

Noms de tema en –ρ- Però alguns substantius d’aquest grup presenten més varietat d’alternances vocàliques. Per començar, grau allargat al nominatiu singular asigmàtic. El grau ple en alguns casos del singular i del plural. I grau zero a la resta de formes. Observeu com al datiu plural el grau zero comporta l’aparició d’una vocal (α) per facilitar la pronunciació. μήτηρ, μητρός mare N μήτηρ V μῆτερ A μητέρα G μητρός D μητρί N/V μητέρες A μητέρας G μητέρων D μητράσι-ν

Slide 9

Noms de tema en –ρ- Aquest substantiu presenta un model d’alternances diferent. D’entrada, el grau allargat al nominatiu singular. El grau ple el trobem només al vocatiu singular. La resta de casos tenen grau zero, però a més a més intercalen una consonant (-δ-) a l’arrel per facilitar la pronunciació. Aquest fenomen s’anomena epèntesi. De nou el datiu plural presenta la vocal –α- que comentàvem a la fitxa anterior. ἀνήρ, ἀνδρός home N ἀνήρ V ἄνερ A ἄνδρα G ἀνδρός D ἀνδρί N/V ἄνδρες A ἄνδρας G ἀνδρῶν D ἀνδράσι-ν

Slide 10

Noms de tema en –σ- Aquest adjectiu ens mostra l’alternança ja coneguda, amb el grau allargat del nominatiu singular… … front a la resta de casos en grau ple. Atenció als canvis fonètics que transformen la majoria de les terminacions. D’altra banda, la forma de l’acusatiu plural és la mateixa que la del nominatiu plural, per analogia. Ací teniu les formes de gènere neutre diferents a les de masculí i femení: N/V/A sg. ἀληθές N/V/A pl. ἀληθῆ < ἀληθε(σ)α ἀληθής, ἀληθές vertader (masculí i femení) N ἀληθής V ἀληθές A ἀληθῆ < ἀληθέ(σ)α G ἀληθοῦς < ἀληθέ(σ)ος D ἀληθεῖ < ἀληθέ(σ)ι N/V ἀληθεῖς < ἀληθέ(σ)ες A ἀληθεῖς G ἀληθῶν < ἀληθέ(σ)ων D ἀληθέσι-ν < ἀληθέ(σ)σι-ν

Slide 11

Noms de tema en –σ- Alguns substantius neutres estableixen l’alternança respecte al so de la vocal final del tema: aquesta serà –ο- al nominatiu, vocatiu i acusatiu del singular… … però –ε- a la resta de casos, tot i que els canvis fonètics modifiquen el tema. γένος, γένους origen (neutre) N/V γένος A γένος G γένους < γένε(σ)ος D γένει < γένε(σ)ι N/V γένη < γένε(σ)α A γένη < γένε(σ)α G γενῶν < γενέ(σ)ων D γένεσι-ν < γένε(σ)σι-ν

Slide 12

Noms de tema en –ι- Comencem els noms de tema acabat en vocal amb aquest substantiu que presenta el grau zero de la síl·laba final del tema als tres primers casos. Quan apareix el grau ple comporta un canvi fonètic: la –ι- final del tema queda en posició intervocàlica i desapareix. Aleshores les vocals en contacte poden contraure. El grau allargat el trobem al genitiu singular, on l’evolució fonètica ha provocat un intercanvi de la quantitat de les vocals finals (metàtesi)… … i al datiu singular i genitiu plural, en què la vocal llarga ha patit abreujament. La resta de formes són analògiques: l’acusatiu plural pren la mateixa forma del nominatiu-vocatiu plural… … i el datiu plural presenta un tema en –ε- que resulta de la influència de la resta de la flexió. πόλις, πόλεως ciutat N πόλις V πόλι A πόλιν G πόλεως < πόλη(ι)ος D πόλει < πόλη(ι)ι N/V πόλεις < πόλε(ι)ες A πόλεις G πόλεων < πόλη(ι)ων D πόλεσι-ν

Slide 13

Noms de tema en diftong –ηυ- La forma original del diftong nomès es deixa veure al nominatiu i vocatiu plural. Ací l’evolució fonètica fa desaparéixer la –υ- intervocàlica, fet que provoca la contracció esperada només en aquesta ocasió. Però a la major part de les formes l’evolució fonètica ha convertit en breu la primera vocal del diftong. La vocal de la terminació s’allarga per metàtesi. En altres casos la vocal llarga del diftong s’abreuja en contacte amb la terminació. La resta de formes presenten el tema amb el diftong en grau ple. Per al nominatiu-vocatiu plural hi ha també la forma analògica βασιλεῖς (vegeu πόλεις) que es va crear posteriorment. βασιλεύς, βασιλέως rei N βασιλεύς V βασιλεῦ A βασιλέα < βασιλη(υ)α G βασιλέως < βασιλη(υ)ος D βασιλεῖ < βασιλη(υ)ι N/V βασιλῆς < βασιλη(υ)ες A βασιλέας < βασιλη(υ)ας G βασιλέων < βασιλη(υ)ων D βασιλεῦσι-ν

Slide 14

I.E.S. El Cabanyal de València Departament de Grec Curs 2008-2009 http://alagora.blogspot.com

Tags: grec gramática declinacions

URL:
More by this User
Most Viewed
Previous Page Next Page
Previous Page Next Page