MTPexceliequitat2013d

0

No comments posted yet

Comments

Slide 1

Tensió entre excel·lència i equitat Converses Pedagògiques de Girona 2013 aportació de Martí Teixidó 30 de maig Excel·lència Equitat 1

Slide 2

EXCEL·LÈNCIA en EDUCACIÓ 2

Slide 3

EXCEL·LÈNCIA que sobresurt, no és perfecció EQUITAT igualtat de possibilitats en condicions de partida IGUALTAT D'OPORTUNITATS en aspiracions personals EXCEL·LÈNCIA en què? en quina societat? De l'aristocràcia social a la igualtat dels il·lustrats Instrucció universal per a tots els ciutadans 3

Slide 4

Instrucció pública uniforme, en crisi per a la burgesia industiral L'Escola Activa (1889, 1913, 1932...) educació funcional L'Educació Bàsica Obligatòria uniformitza equitat de baix grau Clam per la l'educació de qualitat, per l'excel·lència en educació Què és això ? Retornem a l'educació elitista? Dualisme social? A qui afavoreix? 4

Slide 5

Unes imatges, sequències. de Olmo, lider obrer Alfredo, l’amo 5

Slide 6

La excelencia en educación: algo más que una ocurrencia. JOSÉ GIMENO SACRISTÁN. El País 29 abril 2011 Las escuelas, los institutos, las universidades o el profesorado excelentes no se crean por regulaciones legales o administrativas, sino por el afianzamiento de políticas que apoyen el buen hacer y no toleren lo que lo entorpezca. El alumno excelente es, sencillamente, el buen alumno. La entrada en escena del tema de la agrupación segregada de estudiantes excelentes es otra de las ocurrencias a las que estamos acostumbrados, que no tendría más importancia si no afectase a una de las columnas del sistema: la de la comprensividad planteada ahora con más sutileza. Querían quitarse de en medio a los peores, a los pendencieros, a los que no saben apreciar las esencias de una educación costosa que no aprovechan, añadiendo el convincente argumento de que los débiles académicamente entorpecen y frenan la fecunda enseñanza de una parte del colectivo profesoral, que ve cómo su promisoria semilla esparcida para todos no germina en un porcentaje significativo del alumnado, tierra infértil del sistema. 6

Slide 7

La excelencia en educación: algo más que una ocurrencia. JOSÉ GIMENO SACRISTÁN. El País 29 abril 2011 ¡Eureka! Se puede hacer lo contrario. Si no se permite o está mal visto desalojar a los débiles, dejémosles con los "normales" y sacamos del conjunto mediocre a los superalumnos, que no es lo mismo que los superdotados. No es infrecuente que estos fracasen en las escuelas e institutos. El efecto es el mismo, pero la estrategia es más presentable. Los padres y madres no van a sentirse avergonzados por no tener un retoño superdotado. Ya que parece poco rentable apoyar a los más débiles para mejorar la posición en el ranking de PISA o en otros indicadores, concentrémonos en los mejores. Este podría ser el planteamiento de quienes, a pesar de evidencias científicas, buscan la estratificación del alumnado a toda costa. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2011/04/29/actualidad/1304028008_850215.html 7

Slide 8

De l’anàlisi de la variança intercentres i intracentre, ja a PISA 2003 Independientemente de sus propias condiciones socioeconómicas, los alumnos que asisten a centros en el que la media del entorno socioeconómico es alta tienden a obtener mejores resultados que cuando asisten a un centro con una composición socioeconómica inferior a la media. (p:192) Variança intracentre menor Las diferencias socioeconómicas medias en relación con los alumnos ayudan mucho menos a predecir el rendimiento que el contexto socioeconómico del los centros. (p:192) Variança intercentres major Aunque PISA demuestra que el mal rendimiento escolar no es consecuencia de un entorno socioeconómico desfavorable, sí es cierto que la situación socioeconómica parece ejercer una poderosa influencia sobre el rendimiento. (p:194) Informe PISA 2003 OCDE-Santillana 2005 http://www.oecd.org/pisa/39732493.pdf 8

Slide 9

Itineraris educatius. Transicions Educació Obligatòria dels 6 als 16 anys Educació generalitzada dels 3 als 18 anys Continuïtat sí. Evolució també. Canvi a millor ATENCIÓ! La síndrome Pigmalion, l’efecte Rosenthal La formació de caràcter La construcció de la personalitat del jove. Una nova oportunitat Entre memòria, intel·ligència i voluntat José Antonio Marina ho tracta abastament a La educación del talento i a Las cultuars fracasadas L’Orientació escolar o pedagògica: suscitar per comptes de preguntar 9

Slide 10

Mals resultats escolars. L’abandonament de l’escola Els mals resultats escolars són indicador, la febre Cal anar a les causes, etiologia de la malaltia Entestant-nos en millorar els resultats escolars Massa proves i controls Coneixem les causes socials. Calen decisions polítiques Poca anàlisi de les causes personals. Epidèmia de fracàs escolar. Medicació generalitzada per a tots. Programes generals: CBs, ILEC, PIL… per decisió política Calen decisions pedagògiques personalitzades 10

Slide 11

Rendiment escolar. Rendiment de cada alumne Gran confusió en el concepte RENDIMENT Rendiment del sistema escolar. No poden ser els resultats: EFICÀCIA sinó l’EFICIÈNCIA, el valor afegit: quocient entre resultats i condicions de partida + inversions generals i de compensació. Rendiment personal de l’alumne. No són les qualificacions: EFICÀCIA sinó l’EFICIÈNCIA:quocient entre les realitzacions d’aprenentatge i les capacitats personals (identificades pels professors o per tests). 11

Slide 12

L’APRENENTATGE seqüència inalterable 12

Slide 13

Diagnòstic i pronòstic pedagògic Que no fem diagnòstic pedagògic ? Ens aturem quan un alumne no segueix el procés “normal” ? si no tenim informe mèdic o psicopedagògic ? El docent, amb pedagogia, ha de fer diagnòstic pedagògic (anàlisi sistèmica) per decidir l’acció. També fer pronòstic pedagògic, sempre el més favorable possible Considerant: capacitat general, aptituds diferenciades, interessos manifestos, oportunitats familiars, factors de compensació Pedagogia atrevida: comunicar expectatives positives, assajar noves accions, analitzar post facto, contrastar amb col·legues… 13

Slide 14

Pedagogia consistent de Philippe Meirieu Fer l’Escola, fer la classe / En la escuela hoy (2004) Principis, 14, per a l’escola com a institució Tensions, 11, en l’ofici de mestre Referents, 20, per a la pràctica a la classe 14

Slide 15

COMUNICACIÓ s. XXè INFORMACIÓ EDUCACIÓ s. XVIIè CULTURA s. Vè a.C. FORMACIÓ CONEIXEMENT HOMINITZACIÓ SAVIESA De la funció global HOMINITZACIÓ a les tres funcions socials M. Teixidó (2006) Educació – comunicació – cultura. Pedagogia necessària 15 15

Slide 16

Les tres funcions socials especialitzades funció social pòsit disciplina d’estudi CULTURA coneixement Mediologia transmissions EDUCACIÓ formació Pedagogia finalitats i mitjans COMUNICACIÓ informació Semiòtica codis i significats M. Teixidó (2006) Educació – comunicació – cultura. Pedagogia necessària 16 16

Slide 17

Decisió i acció política. Decisió i acció pedagògica La política ha de prendre decicisions i emprendre accions de SISTEMA EDUCATIU (educació + comunicació + cultura) Garantir finalitats clares compartides per família, escola, mitjans de comunicació (mínimes però clau). Reduir l’excés de programes passatemps a televisió basats en la provocació, en mostrar allò que no s’ha vist mai, Programa setmanal de televisió adreçat a les famílies Pacte social per a la infància i institucionalització de rituals de pas L’equitat amb mesures de compensació de desigualtats inicials: de barri, d’institució de persones Les escoles dels barris més desfavorits, les més ben equipades. Assignació econòmica major, beques pesonalitzades…) 17

Slide 18

Decisió i acció política. Decisió i acció pedagògica Millora de l’interès i del rendiment pesonal dels alumnes com a garantia de millora dels resultats escolars. Currículum mínim. Iniciativa dels docents màxima i creativa. Cultura de coneixement i praxis interdisciplnaria front a la fragmentació acadèmica. Cap jerarquia de matèries. Reversibilitat teoria-praxis Millora de l’interès i del rendiment personal dels alumnes per a eradicació de l’abandó escolar abans dels 16 anys. Diversificació de les activitats d’aprenentatge i ampliació de les activitats de realització i aplicació front a les d’estudi i elaboració. Rituals de creixement i de pas. Responsabilització. Aprenentatge-servei, servei-aprenentatge. 18

Slide 19

Excel·lència personal. Ja quedava garantida a l’Escola Nova 30 punts/indicadors de l’Escola NovaAdolphe Ferrière (1912) 11 Cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats. 12. …una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional. 13. …els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precediex mai. 14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant. 15. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant . 19

Slide 20

30 punts/indicadors de l’Escola Nova Adolphe Ferrière (1912) 30 punts/indicadors de l’Escola Nova Adolphe Ferrière (1912) 24. …recompenses … ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa. 25. …càstigs estan en consonància amb la falta comesa… condicions d'aconseguir millor, 26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys. 20

Slide 21

L’Equitat no depèn de l’escola. És l’acció política. Per cloure i seguir la conversa La societat democràtica ha reconegut la igualtat política sobre la desigualtat social i econòmica. L’ESCOLA és la institució que pot estendre més la igualtat si es compensen les desigualtats d’entrada (política) i es potencia el màxim desenvolupament personal i social (pedagogia). Aquesta és l’excel·lència. L’excel·lència de l’EDUCACIÓ, del sistema, no s’ha de comprovar amb els resultats escolars sinó amb indicadors de valor afegit a la vida dels joves ciutadans. 21

Slide 22

Escola ComunicActiva: l'escola de la societat de masses telecomunicada. Martí Teixidó (1992) Tesis en Xarxa: http://www.tdx.cat/handle/10803/5286 30 indicadors descriptors per orientar la renovació pedagògica, el treball que dia a dia fan els mestres / professors a les escoles per tal que l’educació respongui a les necessitats de tots i cadascun dels infants. 22 Martí Teixidó professor http://educacio-comunicactiva.blogspot.com/  http://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/ http://paidogogia.blogspot.com/

Slide 23

23

Slide 24

24

Summary: tensió entre excel·lència en educació i equitat en educació

Tags: excel·lència equitat educació

URL:
More by this User
Most Viewed