Poema de Nadal (fragment ) De Josep Mª de Segarra Escola d’Adults Consell de Cent Grup d’Informàtica

I del desig de música fent tria, perquè té ganes de dir la millor, tot bolcant a l'infant que dormia, li deuria sortir aquesta cançó: "Què li darem an el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo?..."

I mentre deia les dolces paraules, la cançó anava escampant-se pel món.

La van aprendre les fulles de menta

va enganxar-se al bec dels falciots

al campanar les campanes movien poc a poquet, el batall tremolós: "Què li darem an el Noi de la Mare?"

Els grills somiquen damunt del rostoll

 les aranyes, quan filen, la canten,

i les abelles brunzint sota el sol.

Totes les dones amb fills a la falda, totes les dones la saben de cor!

Va caminant i baixant la muntanya

la cançó arriba a la platja i al moll

"Què li darem an el Noi de la Mare?... " canta la vela, que empeny el xaloc, i el card que cruix í l'arjau que grinyola, i el fum de pipa que engega el patró.

Quan ve Nadal, la cançó del miracle fa que tremoli l'esquena dels llops. Fins els qui cremen i roben i maten, si de menuts l'han sentida algun cop, la volen dir i se'ls encalla la llengua, la volen dir i els escanya la por!

Quan ve Nadal, la cançó del miracle amb el pessebre de molsa

i arboç, ens fa pensar en unes ganes molt vives, ens fa pensar en un desig de debò, de donar coses al Noi de la Mare, coses que vinguin de dintre del cor,

perquè si és llum i misteri que espanta, perquè si aguanta la bola del món, té la carn nua ajaguda a la palla i té les galtes mullades de plor,

i vol sentir-nos molt més a la vora, ben acostats al voltant dels pastors, i vol sentir a la pell les nostres ànimes com l'alè de la mula i el bou!