Tardor 2009 PowerPoint musical Salvador Fotos fondos: internet ( va automàtic ) Bona

LES FULLES SEQUES Música del mestre Morera Lletra d’Àngel Guimerà ( Sardana ) Amb les veus de la Polifònica de Puig-Reig

Les fulles seques fan sardana d’ací d’allà saltironant i dintre el bosc la tramuntana sembla la cobla al lluny sonant. I quin seguit de fulles roges que enjogassades porta el vent, les que més corren semblen boges altres se’n vénen dolçament. I quan el sol se’n va a la posta, l’arbre que enyora el seu fullam poc a poquet son ombra acosta als balladors damunt del camp. I surt la lluna trista i sola, fulla d’un arbre que ha viscut, que va cercant per cel on vola les companyones que ha perdut

I quin seguit de fulles roges que enjogassades porta el vent, les que més corren semblen boges altres se’n vénen dolçament. Les fulles seques fan sardana d’ací d’allà saltironant i dintre el bosc la tramuntana sembla la cobla al lluny sonant.

I quan el sol se’n va a la posta, l’arbre que enyora el seu fullam poc a poquet son ombra acosta als balladors damunt del camp. I surt la lluna trista i sola, fulla d’un arbre que ha viscut, que va cercant per cel on vola les companyones que ha perdut

Les fulles seques fan sardana; mes quan l’albada surt desprès se les endu la tramuntana espais enlaire per mai més. I l ’arbre sec ja torna a viure fulles i flors arreu badant, i cada brot, quins cants de riure fent niu les aus i els becs ajuntant.

Després la fruita que encisera pengim-penjam el sol que és foc, el préssec ros i la cirera la pruna clàudia i l'albercoc. Oidà, quin goig,quin goig la rodona sardanejant de dia i nit les mans unim homes i dones els ulls clavats a l’infinit!

Les fulles seques fan sardana més quan l’albada surt desprès se les endú la tramuntana espais enlaire per mai més I l’arbre sec ja torna a viure fulles i flors arreu badant i en cada brot quins cants de riure fent niu les aus i els becs ajuntant.

Després la fruita que encisera, pengim-penjam el sol que és foc, el préssec ros i la cirera, la pruna clàudia i el l’albercoc. Oidà, quin goig, quin goig la rodona sardanejant de dia i nit les mans unim homes i dones els ulls clavats a l’infinit

Bona Tardor 2009 salcomes@yahoo.es Salvador